TRESOR DE LA MARINA ALTA
Pic de l’Àguila (Denia).

Or
Torca:
h: 13 cm; a: 10,2 cm
h: 13,1cm; a: 10,6 cm
h: 12,2 cm; a: 10,5 cm
Penjoll:
h: 1,6 cm; a: 1,8 cm
Ibèric
Segles V-II aC

 

Es tracta d'un conjunt auri de 3 torques o collarets i un penjoll. Els primers són barretes que presenten una secció circular el grossor de la qual decreix cap als extrems formant un fil que en els caps es retorça per a aconseguir l'enganxall d'ambdós. A la part inferior formen bucle amb dos grans esfèrics (aixafats en un d'ells) enfilats a cada costat en dos dels torques. En el tercer el bucle està decorat amb un reticulat i triangles de línies incises i sosté un penjoll que es va fer a partir d'una làmina d'or retallada simètricament en forma de dos cercles units per una tira amb decoració estriada que es va doblegar en el bucle unint-se els cercles sobre els quals es va imprimir una decoració de rosetes.
El penjoll aïllat té forma de flor de lotus esquematitzada. Cadascuna de les dues cares presenta decoració de filigrana i cercles de fil d'or. La joia quedaria suspesa mitjançant la doble anella unida per fil de cinta que corona la peça.
Davall de cada voluta estan soldades dues anelles de les quals pengen altres petits penjolls en forma de magrana i d'altra anella al vèrtex inferior penjaria altre element hui perdut.
Recentment les quatre peces que componen la troballa han estat analitzades per un equip de la Universitat de València que ha determinat un aliatge compost per un alt percentatge d'or, superior al 90%, plata i coure.
El conjunt de joies estava dins d'un mur de maçoneria del jaciment, cosa que indica que es tracta d'una ocultació. Recents investigacions consideren que el Pic de l'Àguila va ser un fortí erigit per al control i defensa de Dianium i el seu territori durant les guerres sertorianes (80-73 aC) ja que diversos autors clàssics (Ciceró, Salusti, Estrabó) esmenten que aquesta ciutat és la base naval de Sertori i un dels seus últims enclavaments peninsulars. Per això, potser algun esdeveniment relacionat amb la contesa civil va obligar a amagar aquest tresoret que no es va tornar a recuperar fins a més de dos mil anys després.
Les joies poden ser més antigues, com indiquen A. Perea i C. Aranegui, encara que un dels paral•lels per a aquestes peces el trobem al conjunt de collarets de Santana da Carnota, a Portugal, que presenten una decoració semblant a la que adorna un dels torques, i a més van ser també ocultats en el mateix moment històric.
CS: 12255, 12256, 12257, 12258
PEREA, A. i ARANEGUI, C., 2000.
FERRERO, J.L. et alii, 2001.
SOLER, J. i OLCINA, M., 2002.