GERRO     
Tossal de Manises (Alacant)

Ceràmica
h: 31,5 cm; a: 21,4 cm
Ibèric
Fi del segle III aC

 

Gerro o enòcoe de ceràmica ibèrica amb decoració pintada. Li falta la boca que s'intueix, per la forma del coll, trilobada. Cos piriforme i base convexa. Es conserva l'arrencada inferior de l’ansa que seria bífida. Pasta rogenca molt ben depurada.
El tema decoratiu central està format per dos genets enfrontats separats per una gran fulla d'heura i emmarcats horitzontalment per bandes i filets entre la zona del diàmetre major i la base del coll. Les figures estan fetes en silueta i els cossos masculins indicats al deixar en reserva la zona corresponent en el cos del cavall. Al genet de l'esquerra li falta el cap i també parteix del cos de l'animal. La vestimenta del cavaller de la dreta està dibuixada mitjançant traços creuats en diagonal i en l'altre mitjançant bandes. Ambdós sostenen les amples regnes amb una mà mentre que amb l'altra branden sengles llances per l'extrem distal de tal manera que les puntes, de forma de cor, queden al costat oposat.
La decoració es completa amb motius geomètrics i vegetals a base de flors trilobades, roleus, estreles i sabaters. El coll mostra elements geomètrics (triangles, bandes i esses verticals).
Aquesta peça, trobada en 1994 durant els treballs de consolidació del jaciment, és el primer exemplar documentat de l'estil “narratiu” o Lliria-Oliva al jaciment i tan al sud de la Contestània, fins ara pràcticament estès a la zona de l’Alcoià-Comtat, davall de la influència de la Serreta (Cocentaina-Penàguila-Alcoi), i amb algun exemplar al Tossal de la Cala (Benidorm), a més del famós vas de la necròpoli d'Oliva. En posteriors excavacions s'han trobat altres vasos d'aquest estil al Tossal de Manises.
La decoració es relaciona amb els temes de Sant Miquel de Llíria i Serreta encara que el traç i disposició de les figures i motius complementaris recorda més els vasos pintats del jaciment interior contestà.
Creiem que els genets no estan mostrats en actitud de combat sinó més bé expressen un acte ritual o parada ja que les armes, les llances, no amenacen el genet enfrontat sinó que, al contrari, les puntes queden situades en l'extrem més allunyat de l'hipotètic rival. Seria una prova que gran part de les escenes amb guerrers de l'estil narratiu no expressen actituds de lluita o relaten plàsticament batalles sinó més bé exhibicions de l'aristocràcia ibera, tal com se suggereix per als vasos de Llíria.
CS: 5962
Inèdit.