La peça, inèdita, procedeix de l’excavació realitzada en 1984 en el Tossal de la Cala de Benidorm per Francisco García Hernández. Durant aquesta campanya es va intentar acotar l’extensió del jaciment i també es van excavar 13 departaments. L’autor fa una descripció en la seua tesis de llicenciatura de les estructures exhumades però no fa referència a tots els materials recuperats. Pel contrari, si que estudia unes peces senceres conservades en el Museu Provincial d’Arqueologia procedents del jaciment i excavades per José Belda (GARCÍA, 1984).

L’últim estudi realitzat sobre el jaciment, l’ha fet Sonia Bayo (BAYO, 2010), que revisa les peces descobertes per José Belda així com les de l’excavació de Miquel Tarradell de l’any 1965, de les quals no publicaria més que una ressenya el 1985 (TARRADELL, 1985). De les peces estudiades per Sonia Bayo del mateix jaciment es coneix sols un lebes sencer (CS 5636), però aquest està pintat en la part superior, el llavi es pla i conserva dues anses (BAYO, 2010, pàg. 87, fig. 36).

Aquesta autora data el jaciment per les ceràmiques recuperades i valorant la cronologia donada pels demés estudiosos entre les darreries del segle III i el segle I a.n.e. Indicant com el moment de major ocupació del poblat entre els segles II i I a.n.e (BAYO, 2010, pàg. 142), període on s’enquadraria el lebes que ara es tracta. 

El lebes estudiat té una forma clàssica perfectament identificable, que apareix en diversos jaciments del voltant d’Alacant, com el Tossal de les Basses (VVAA, 2007, pàg. 104) o l’Alcúdia d’Elx (SALA, 1992, pàg. 42, fig. 19, E-21). Segons la tipologia ibèrica, es tracta d’un recipient semi-obert amb una boca ampla que facilitaria les feines quotidianes d'àmbit domèstic, i poden presentar o no decoració. Este lebes, restaurat al MARQ en agost de 2014, forma part del que es coneix com a ceràmica fina ibèrica (Tipus A.II.6.2 de Mata i Bonet), i està fet al torn, allisat i pintat amb decoració monocroma i traçat gros. El tipus ceràmic recorda els calders metàl·lics del món grec que reben el nom de lebes (MATA, BONET, 1992, pàg. 129).

BIBLIOGRAFÍA

-           BAYO FUENTES, S. (2010): “El yacimiento ibérico de “El Tossal de la Cala”. Nuevo estudio de los materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavacions de José Belda y Miquel Tarradell”. Trabajos de Arqueología, 1. MARQ, Diputación de Alacant.

-           BELDA DOMÍNGUEZ, J. (1950-51): “Museo Provincial de Alicante, Nuevos Ingresos”  En Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales. Madrid, pàg. 79-105.

-           FLETCHER VALLS, D. (1969): “Cala VII, nueva inscripción ibérica de Benidorm”. En Archivo Español de Arqueología, vol. 42, núms. 119-120. Madrid.

-           GARCÍA HERNÁNDEZ, F. (1986): “El yacimiento ibérico del Tossal de la Cala (Benidorm): los materiales depositados en el Museo Arqueológico Provincial de Alicante”. Memoria de Licenciatura, original manuscrito. Alacant.

-           LOPEZ SEGUÍ, E.; TORREGROSA GIMÉNEZ, P. (2006): El Principado (Finestrat, Alicante): un àrea industrial del poblado ibero-romano del Tossal de la Cala. Finestrat

-           MATA PARREÑO, C.; BONET ROSADO, H. (1992): “La ceràmica ibèrica: ensayo de tipologia”. En Trabajos Varios del S.I.P. núm. 89. Estudios de Arquelogía ibèrica y romana, Homenaje a Enrique Pla Ballester. València, pàg. 117-173.

-           SALA SELLÉS, F. (1992): La “tienda del Alfarero” del yacimiento ibérico de la Alcúdia (Elche – Alicante). Alicante.

-           TARRADELL i MATEU, M. (1985): “El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d’excavació”. En Fonaments, núm. 5, pàg. 113-128. Barcelona.

-           VVAA. (2007): El yacimiento arqueológico Tossal de les Basses, seis mil años de historia de Alicante. Alicante.