Plat quasi sencer, faltant-li bona part de l'ala, que ha estat restaurada en 1999, restituint-li tot el diàmetre que li mancava, que es mostra a la Vitrina 3 de la Sala d'exposició permanent del MARQ, dedicada a l’Edat Moderna i Contemporània. Presenta el fons còncau amb un ressalt que marca l’inici de l’ala, la qual és ampla i ascendeix de forma obliqua i recta, amb la vora arrodonida. El peu és anular i diferenciat amb el fons intern pla. La pasta és de color blanquinós i de textura compacta, amb desgreixant mineral de dimensions menudes i poca quantitat.

Plat de pisa decorat en “blu berettino” o blau sobre blau. La peça conserva el fons vidriat en blau clar, sobre el qual es disposen els motius dibuixats amb pinzellades de blau cobalt. Presenta decoració a l'interior i a l'exterior seguint l'estil “a tappezzeria”. La decoració interna està formada per un element arquitectònic en el centre que mostra de forma esquemàtica un edifici aïllat de dos cossos amb una torre enmig. Al voltant, es disposen motius vegetals diversos com mitges llunes i grups de tres ovals. L’ornamentació externa es basa en motius vegetals esquematitzats.

La peça procedeix de l’excavació d’urgència realitzada en 1993 en el solar situat en la cantonada entre els carrers Jorge Juan i Llotja de Cavallers de la ciutat d’Alacant. En la intervenció es va documentar un complex defensiu d’època medieval (segles XIII-XIV) que fou amortitzat a partir de la segona meitat del segle XVI, quan el nou recinte defensiu de la ciutat ja s’havia bastit. A continuació de la muralla medieval i extramurs es va constatar un conjunt de cases que es recolzaven a aquesta i donaven a un vial traçat ex novo. Els habitatges presentaven reformes que abastaven des del segle XVII fins el XIX (ROSSER, 1994, pàg. 20). 

L’excavació va ser estudiada amb més profunditat, centrant-se en els elements defensius baix medievals i en un conjunt ceràmic d’eixa època. També es tractaren les ceràmiques andalusines recuperades, però no es fa menció específica dels materials ceràmics dels segles XVII i XVIII ni per descomptat de la ceràmica italiana (ROSSER, QUILES, 1996).

En el magatzem visitable del MARQ, s’hi troben un conjunt de peces italianes procedents de la mateixa excavació i probablement del mateix nivell estratigràfic de la peça que ara es tracta, perquè presenten totes el mateix estil decoratiu. Es compta amb un plat molt semblant (CS núm. 8299), altre plat similar però amb un motiu decoratiu diferent i de dimensions majors (CS núm. 8304) i quatre escudelles menudes i una xicra amb ornaments pareguts (CS núm. 8314, 8315, 8297, 8307 i 8301).

Seguint els trets formals de la peça, el seu perfil és molt similar a l’exemplar trobat en Dénia (GISBERT, BOLUFER, 1992, pàg. 30, fig. 7.1). Tanmateix pot emmarcar-se dins de la tipologia de plats lígurs recuperats en Barcelona (BELTRÁN, MIRÓ, 2010, pàg. 41, lám. 25).

La decoració s’adscriu a l’estil conegut com “calligrafico a tappezzeria“, posat que recorda a la disposició de motius ornamentals de les tapisseries de l’època. Es caracteritza per estar influenciada pels elements orientals de la porcellana xinesa. Hi ha una part de la producció més cuidada, on es recreen en el centre de les peces, escenes mitològiques o bíbliques que no arriben als ports estudiats (BELTRAN, MIRÓ, pàg. 60). En canvi, els motius centrals més comuns d'aquest tipus de vaixella que aplega són els paisatges amb vaixells, torres i elements arquitectònics. És el cas de la peça estudiada amb el motiu arquitectònic esmentat i que és molt similar als que apareixen en peces de Barcelona (BELTRAN, MIRÓ, pàg. 60, fig. 4) però adscrites a l’estil “a scenografia barocca”. Estil que apareix en el mateix període però la influencia oriental es veurà reduïda a alguns elements. Altre motiu característic de l’estil “a tappezeria” són els “tre nuvolette” o tres nuvolets, que es corresponen als tres ovals agrupats que apareixen en l’orla que voreja el tema central del plat estudiat.

Tanmateix s’han trobat similituds decoratives amb la peça de Dénia (GISBERT, BOLUFER, 1992, pàg. 39, làm. VIII) i la de Mataró (CERDÀ, TELESE, 1994, pàg. 341, fig. 13).

La peça prové de la regió italiana de Ligúria on es constaten tres àrees de producció terrissera al voltant de Gènova, Savona i Albisola. L’adscripció del plat a un d’aquests centres és força difícil, però tenint en compte els paral·lels estudiats, es pot acotar un poc més als tallers de Savona – Albisola.

Les produccions lígurs són les més representades de les importacions italianes, així es constata tant en l’àrea catalana com en els estudis de les ciutats de València i Dénia, durant el període que inclou els segles XVI i XVII i els començaments del XVIII. Però, es produirà un augment important d’exemplars des de la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII tant a les terres valencianes (COLL, 2011, pàg. 291) com també a Catalunya (CERDÀ, TELESE, 1994, pàg. 326). Com a data ante quem proposem per al cas d’Alacant l’any 1709, quan la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques i suposa la fi de la guerra de Successió. A partir d’aquest moment, el port sofrirà durant diversos anys un fort endarreriment comercial, com també es constata en el port de Dénia, que tardarà quasi cinquanta anys en activar-se (GISBERT, BOLUFER, 1992, pàg. 8). Per tant, en el començament del segle XVIII es produirà una disminució considerable de l’arribada de vaixella italiana que no es recuperarà fins ben començada la segona meitat de la centúria.

A banda dels plats, que seran les formes més comuns, també s’importaran escudelles, safates, xicres i pitxers, amb una clara predominança de les formes obertes. El gran nombre d’aquests productes junt a una qualitat inferior, fa pensar en la seua relativa popularització aplegant a més públic i no sols a les classes benestants. 

L’estudi de les importacions italianes poden servir per mesurar el comerç d’una ciutat portuària i relacionar-lo amb els esdeveniments polítics de l’època. Mentre que a l’àrea catalana s’ha investigat amb profusió la vaixella italiana, no ocorre el mateix en terres valencianes. L’estudi primerenc fet a Dénia va posar en relleu la importància d’aquestes ceràmiques i del paper portuari de la ciutat, a mig camí de València i Alacant. Posteriorment, han aparegut estudis de la ciutat de València i poc més. De la ciutat d’Alacant, no se n’ha fet cap investigació exhaustiva. Si s’han publicat les ceràmiques italianes procedents del Convent de santa Llúcia d’Elx, on no aparegueren peces lígurs.

BIBLIOGRAFÍA DE PARAL·LELS:

-       BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. (2010): “El comerç de cerámica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i Xina. En QUARHIS (Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona), Época II, núm. 6. Museu d’Història de Barcelona, pág. 14-91.

-       CERDÀ i MELLADO, J.A.; TELESE I COMPTE, A. (1994): “Cerámica de procedencia italiana aparecida en Cataluña”. En LAIETANIA, núm. 9. Museu comarcal del Maresme, Mataró, pàg. 293-353.

-       COLL CONESA, J. (2011): “Cerámicas de importación: series y cronología”. En Manual de Cerámica Medieval y Moderna. Cursos de formación permanente para arqueólogos, Madrid, pág. 273-304.

-       GISBERT SANTONJA, J.A.; BOLUFER MARQUÉS, J. (1992): “Maiolica italiana en el registro arqueológico de la ciudad de Dénia (Alacant). Catálogo y algunas consideraciones en torno a su contexto material. En Atti XXV Convegno Internazionale della cerámica. Centro Ligure per la Storia della Ceramica, Albisola, pàg. 7-40.

-       LÒPEZ PADILLA, J.A.; MENÉNDEZ FUEYO, J.L.; AZUAR RUIZ, R. (2000): “Importación de loza italiana en el Convento de Santa Lucía (Elche, Alicante). Siglos XVI al XVIII”. En Scripta in Honorem Enrique A. Llobregat Conesa, vol. I, pàg. 547-563. Alacant.

-       ROSSER LIMIÑANA, P. (1994): “Memoria de las actuaciones realizadas en el ejercicio 1992-93 y principios de 1994”. En LQNT, núm. 2. Ayuntamiento de Alicante, pág. 11-34.

-       ROSSER, P.; QUILES, I. (1996): “Sistema defensivo bajomedieval de la villa cristiana de Alicante”. En Monografías del Patrimonio Cultural de Alicante, núm. 1. Ayuntamiento de Alicante.