L'Illeta dels Banyets és un dels jaciments arqueològics alacantins coneguts i excavats des de fa més temps.

Es troba situada al terme municipal d'El Campello, a uns 9 Km. de la ciutat d'Alacant. Es tracta d'una antiga península que va quedar separada de la costa a causa d'un terratrèmol, en una data incerta, en el qual es destruiria i erosionaria la part que la unia a la terra. En 1943 es va tornar a unir a terra per a formar un espigó natural, emprant dinamita i destruint gran part de la necròpoli prehistòrica.

Actualment, l'Illeta dels Banyets és un promontori estret i llarg amb una superfície de 10.000 m², dels quals aproximadament 4.000 m² conformen el jaciment arqueològic, tenint el seu punt més alt a 7,8 m sobre el nivell del mar. Es troba en període de consolidació de les estructures constructives trobades a les excavacions i de musealització amb l'objectiu que puga ser visitat.

A pesar de la seua reduïda extensió, aquest jaciment és d'una gran importància per la seua àmplia seqüència cultural, ja que en ell s'han identificat restes de l'Edat del Bronze, previs als quals conformen un assentament ibèric i els que queden d'una vila romana, a més de la presència de materials islàmics que ens parlen d'una ocupació, de caràcter esporàdic, a l'Època Medieval. Tot això demostra que l'Illeta dels Banyets va ser un important port comercial, des del qual es dominaven tant les vies marítimes com les de penetració cap a l'interior.

Les primeres evidències d'ocupació es remunten a la prehistòria i més concretament al període Eneolític, en què els seus pobladors vivien en cabanyes de planta ovalada de la qual han quedat algunes restes. Posteriorment, ja a l'Edat del Bronze, es construeixen dos grans cisternes parcialment excavades en la roca, al voltant de les quals s'han trobat soterraments i estructures d'habitatges. A les tombes han aparegut punxons i punyals de metall, braçalets, poms i botons d'ivori, i alguns gots de ceràmica.

El següent nivell correspon a l'Època Ibèrica, del s. IV i part de l'III a. C., etapa en la que es va desenvolupar un important poblat del que únicament s'ha excavat una part. Es pot observar, a una banda i un altra d'un carrer en el sentit longitudinal de l'illa: dos temples, magatzems i habitatges, algunes de les quals de gran complexitat arquitectònica. Aquest nucli, donada la singularitat dels edificis i la riquesa i varietat dels edificis trobats, es pot interpretar com un emporium, destacat lloc d'intercanvi comercial. A terra ferma, al costat de la torre d'època moderna, s'ha descobert un alfar per a la fabricació d'àmfores ibèriques, del que s'han excavat diversos forns.

Quan descendim del turó es reprèn l'itinerari a través d'un carrer, "el carrer dels llindars" des del qual es poden veure les restes de cases construïdes amb maçoneria d'aparell i toves, cisternes i un llindar domèstic magníficament conservat. També es poden observar els primers indicis d'ocupació en construccions que confirmen l'existència d'una ciutat constituïda per influència o participació púnica. Al final del carrer i adossada a la muralla de la primera fase es troba la "Casa del pati triangular". Aquesta construcció ens revela aquesta influència cartaginesa.

Des d'aquí ens podem dirigir a la via urbana més important per la seua longitud, 100 metres excavats, el carrer de "Popilio". Al llarg d'aquest carrer podem visitar: les "Termes de la Muralla", un edifici públic de grans dimensions, per a la construcció del qual va ser necessari derrocar un tram de la muralla. Les termes eren uns edificis que conjugaven els banys freds i calents amb massatges, exercicis físics, al voltant de les quals es constituïen els centres de reunió social. Aquests establiments constaven de diverses dependències: el vestuari o apoditerium, sala calenta o caldarium, sala freda o frigidarium i sala temperada o tepidarium. L'aire calent que provenia del forn (preafurnium) passava per baix del pis de les sales calenta i tèbia.

El nivell més superior correspon a l'Època Romana, entre els segles I i II d. C.. Sobre els fonaments del poblat ibèric abandonat es va aixecar una vila romana amb unes petites termes annexes. És molt poc el que es conserva, encara que si que es pot distingir perfectament la zona de residència del propietari (pars urbana) i una altra relacionada amb activitats agrícoles (pars rustica). S'ha trobat també un edifici termal molt simple en una estreta nau en la qual s'alinien el forn, la sala calenta, el tepidarium i el frigidarium-apodyterium. D'aquest moment daten també les restes d'unes basses llaurades en la roca i comunicades amb el mar per mitjà d'unes rampetes corresponents a uns vivers per a peixos.

Els vivers de peixos, una de les activitats més importants d'aquesta part de l'Imperi Romà, va ser l'aprofitament dels recursos del mar i més concretament el de la conservació del peix i la piscifactoria. De la conservació del peix es coneixen diverses factories a la província, sent la més important la del Portus Ilicitanus.

Els vivers que es conserven a L'Illeta dels Banyets, es troben molt erosionats per l'acció del mar. Es composen de quatre basses comunicades entre si. La major de totes d'unes dimensions de 8,7 per 3,10 metres, rep l'aigua del mar mitjançant dos canals situats en ambdós extrems, les altres tres, més petites estan aliniades perpendicularment a la major. La comunicació entre elles es realitza mitjançant escletjes verticals tallades en la roca, que servien, al mateix temps per a facilitar l'obertura i tancament dels portons.

Visita la vista en 360º d'aquest jaciment