AGRICULTURA Y REGADÍO EN LA EDAD MEDIA
Sala de Época Medieval
AGRICULTURA Y REGADÍO EN LA EDAD MEDIA
En la sala de Época Medieval podemos comprobar que, con la introducción de nuevos sistemas de cultivo tras la llegada de la cultura islámica a estas tierras, la agricultura experimentó una enorme transformación. De este modo, también el paisaje acabó modificándose, sobre todo con el empleo y la expansión del regadío.
En la Edad Media los núcleos de población se localizaban cerca de las tierras de cultivo para su mejor aprovechamiento. Las pequeñas huertas funcionaban gracias a la canalización del agua a partir de fuentes naturales, arroyos o barrancos, contando además con la ayuda de norias. En zonas más llanas se construyeron sistemas de regadío de mayores dimensiones, como sucedió en las huertas de Orihuela, Alicante y Valencia. Entre los nuevos cultivos que se introdujeron cabe destacar la naranja, la caña de azúcar, el algodón y el arroz.
En la vitrina se pueden ver algunas de las herramientas utilizadas para trabajar en el campo y así poder beneficiarse, en la mayor medida de lo posible, de los recursos de los que disponían: el arcaduz de noria de los siglos X-XI procedente del ribat de Guardamar, la reja de arado del siglo XII de Castillo del Río (Aspe), una hoz de siega, una podadera y varias azadas del siglo XIII del Castell de la Torre Grossa (Xixona) e incluso una herradura de caballo del Castell d’Ambra (Pego). Muchas de estas herramientas han seguido utilizándose hasta la actualidad.
BIBLIOGRAFÍA
VV.AA. (2004): El MARQ en imágenes, Diputación de Alicante.
AGRICULTURA I REGADIU EN L'EDAT MITJANA
A la sala d'Època Medieval podem comprovar que, amb la introducció de nous sistemes de cultiu després de l'arribada de la cultura islàmica a aquestes terres, l'agricultura va experimentar una enorme transformació. D'aquesta manera, també el paisatge va acabar modificant-se, sobretot amb l'ocupació i l'expansió del regadiu.
En l'Edat mitjana els nuclis de població es localitzaven prop de les terres de cultiu per al seu millor aprofitament. Les xicotetes hortes funcionaven gràcies a la canalització de l'aigua a partir de fonts naturals, rierols o barrancs, comptant a més amb l'ajuda de sénies. En zones més planes es van construir sistemes de regadiu de majors dimensions, com va succeir en les hortes d'Orihuela, Alacant i València. Entre els nous cultius que es van introduir cal destacar la taronja, la canya de sucre, el cotó i l'arròs.
En la vitrina es poden veure algunes de les eines utilitzades per a treballar en el camp i així poder beneficiar-se, en la major mesura del possible, dels recursos dels quals disposaven: l'arcaduz de sénia dels segles X-XI procedent del ribat de Guardamar, la reixa d'arada del segle XII de Castillo del Riu (Aspe), una falç de sega, una podadera i diverses aixades del segle XIII del Castell de la Torre Grossa (Xixona) i fins i tot una ferradura de cavall del Castell d’Ambra (Pego). Moltes d'aquestes eines han continuat utilitzant-se fins a l'actualitat.
GATHERING AND IRRIGATION IN MIDDLE AGE
In the Medieval Room, we can see that, with the introduction of new farming systems after the arrival of Islamic culture in these lands, agriculture underwent an enormous transformation. In this way, the landscape also changed, especially with the employment and expansion of irrigation.
In the Middle Ages, population centres were located near farmland for better use. The small orchards operated thanks to the channelling of water from natural springs, streams or ravines, also counting on the help of waterwheels. Larger irrigation systems were built in flatter areas, as was the case in the orchards of Orihuela, Alicante and Valencia. New crops introduced included orange, sugar cane, cotton and rice.
In the showcase you can see some of the tools used to work in the field and thus be able to benefit, as much as possible, from the resources at their disposal: the arcaduz of the 10th-11th century coming from the ribat of Guardamar, the 12th century plough grate of Castillo del RÃo (Aspe), a mowing sickle, a pruning machine and several 13th century hoes from the Castell de la Torre Grossa (Xixona) and even a horseshoe from the Castell d’Ambra (Pego). Many of these tools have continued to be used to this day.
