ANTIFONARIO

Es una de las piezas que podemos encontrar en la sala de Edad Media.

ANTIFONARIO 

Es una de las piezas que podemos encontrar en la sala de Edad Media.

Este antifonario esta datado entre la segunda mitad del siglo XV y la primera del siglo XVI.

Se trata de un gran libro litúrgico-musical, con una partitura en cada página en tetragrama. Los propios cantos que aparecían en estas partituras se llamaban antífonas.

A través de este libro, sus partituras y gracias a los cánticos, se podían contar historias y pasajes de la Biblia, siempre dentro de las edificaciones con carácter religioso.

Los antifonarios se realizaban a mano por los propios monjes, que ejercían de escribas, es decir, personas dedicadas a la copia de libros antiguos. Los monjes realizaban su trabajo como escribas en la biblioteca o en una sala de estudio llamada escriptorium.

Además de las partituras podían aparecer decoraciones e imágenes con otros colores, utilizando un tintero con distintos huecos para separar las diferentes tonalidades y poder aplicarlos con los cálamos (plumas con una terminación en punta cuadrada para poder escribir en ellos con variadas formas). El tetragrama se pintaba de color rojizo y las notas musicales en negro.

Se dice que realmente la única música que fue escrita en época medieval era la relacionada con el mundo religioso.

ANTIFONARI

És una de les peces que podem trovar a la sala d’Edat Mitjana.

Aquest antifonari esta datat entre la segona meitat del segle XV i la primera del segle XVI. Es tracta d’un gran llibre litúrgic-musical, amb una partitura en cada página en tetragrama. Els propis cants que apareixien en aquestes partitures es deien antifones.

A través d’aquest llibre, les seues partitures i gràcies als càntics, es podien contar históries i passatges de la Biblia, sempre dins de les edificacions amb caràcter religiós.

Els antifonaris es realitzaven a mà pels propis monjos, que exercien d’escribes, és a dir, persones dedicades a la còpia de llibres antics. Els monjos feien el seu treball com a escribes a la biblioteca o en una sala d’estudi anomenada escriptorium.

A més de les partitures podien aparéixer decoracions i imatges amb altres colors, utilitzant un tinter amb diferents buits per a separar les diferents tonalitats i poder aplicar-los amb els càlams (plomes amb una terminació en punta quadrada per a poder escriure en ells amb variades formes). El tetragrama es pintava de color vermellós i les notes musicals en negre.

Es diu que realment l’única música que va ser escrita en época medieval era la relacionada amb el món religiós.

ANTIPHONARY 

It is one of the pieces that we can find in the Middle Ages room.

This antiphonary is dated between the second half of the 15th century and the first half of the 16th century. It is a great liturgical-musical book, with a score on each page in a tetragram. The very songs that appeared in these scores were called antiphons.

Through this book, its scores and thanks to the songs, stories and passages from the Bible could be told, always within religious buildings.

The antiphonaries were made by hand by the monks themselves, who acted as scribes, that is, people dedicated to copying old books. The monks performed their work as scribes in the library or in a study room called the escriptorium.

In addition to the scores, decorations and images with other colors could appear, using an inkwell with different holes to separate the different tonalities and be able to apply them with the calla lilies (pens with a square tip end to be able to write on them with various shapes). The tetragramme was painted reddish and the musical notes black.

It is said that really the only music that was written in medieval times was related to the religious world.