BUCCHERO NERO
Exposición temporal Etruscos. El amanecer de Roma
BUCCHERO NERO
Hola a todas y todos.
Hoy nos encontramos en la exposición temporal Etruscos. El amanecer de Roma para hablar de algo de gran importancia dentro de la civilización etrusca: el bucchero nero.
Se trata de un tipo de cerámica propia de esta cultura, empleada generalmente para el consumo de alimentos líquidos y sólidos, de un color negro metalizado obtenido al quemar cuidadosamente cada pieza tras su cocción.
No obstante, existe cierta controversia a la hora de explicar el proceso de realización, puesto que algunas teorías afirman que el color negro se logra a partir de una reducción de oxígeno durante la cocción, lo que transforma el óxido férrico rojo de la arcilla en óxido ferroso negro. Otras teorías defienden que se empleaba una pequeña cantidad de álcali –resultado de la reacción de la cal viva con algunas sales– para obtener la dureza e impermeabilidad tan característicos de este bucchero. La controversia parte del hecho de que la primera teoría implica que la cultura etrusca trabajara con hornos capaces de soportar temperaturas entre los 900ºC y los 1050ºC, mientras que el uso de álcali solo precisaría de un simple fuego abierto de leña para alcanzar temperaturas de entre 450 y 550ºC para su cocción.
En cualquier caso, el bucchero nero es, sin ninguna duda, un tipo de cerámica excepcional, que demuestra la maestría y originalidad de esta alfarería. En Etruscos. El amanecer de Roma podemos ver diversos objetos realizados con esta técnica, como los diferentes cántaros (kátharoi), copas o cálices (kýlikes), jarros, etc.
Hasta aquí el vídeo de hoy. Si quieren conocer mejor esta muestra, no duden en seguirnos en redes sociales.
Bibliografía:
CIANFERONI, G.C. (ed.) (2021): Etruscos. El Amanecer de Roma. MARQ. Museo Arqueológico de Alicante.
PECCHIAI, IRMA (1967): Catalogo dei buccheri del Museo Civico di Fiesole
BUCCHERO NERO
Hola a totes i tots.
Hui ens trobem en l'exposició temporal Etruscos. L'alba de Roma per a parlar d’una cosa de gran importància dins de la civilització etrusca: el bucchero nero.
Es tracta d'una mena de ceràmica pròpia d'aquesta cultura, empleada generalment per al consum d'aliments líquids i sòlids, d'un color negre metal·litzat obtingut en cremar acuradament cada peça després de la seua cocció.
No obstant això, existeix una certa controvèrsia a l'hora d'explicar el procés de realització, ja que algunes teories afirmen que el color negre s'aconsegueix a partir d'una reducció d'oxigen durant la cocció, la qual cosa transforma l'òxid fèrric roig de l'argila en òxid ferrós negre. Altres teories defensen que s'emprava una xicoteta quantitat de álcali –resultat de la reacció de la calç viva amb algunes sals– per a obtindre la duresa i impermeabilitat tan característics d'aquest bucchero. La controvèrsia parteix del fet que la primera teoria implica que la cultura etrusca treballara amb forns capaços de suportar temperatures entre els 900 °C i els 1050 °C, mentre que l'ús de álcali només precisaria d'un simple foc obert de llenya per a aconseguir temperatures d'entre 450 i 550 °C per a la seua cocció.
En qualsevol cas, el bucchero nero és, sens dubte, un tipus de ceràmica excepcional, que demostra el mestratge i originalitat d'aquesta terrisseria. En Etruscos. L'alba de Roma podem veure diversos objectes realitzats amb aquesta tècnica, com els diferents cànters (kátharoi), copes o calzes (kýlikes), pitxers, etc.
Fins ací el vídeo de hui. Si volen conéixer millor aquesta mostra, no dubten a seguir-nos en xarxes socials.
BUCCHERO NERO
Hello everyone.
Today we are in the temporary exhibition Etruscans. The dawn of Rome to talk about something of great importance within the Etruscan civilization: the bucchero nero.
It is a typical type of ceramic of this culture, generally used for the consumption of liquid and solid foods, with a metallic black color obtained by carefully burning each piece after cooking.
However, there is some controversy when explaining the process of realization, since some theories affirm that the black color is obtained from a reduction of oxygen during firing, which transforms the red ferric oxide of the clay into oxide ferrous black. Other theories defend that a small amount of alkali - the result of the reaction of quicklime with some salts - was used to obtain the hardness and impermeability so characteristic of this bucchero. The controversy stems from the fact that the first theory implies that the Etruscan culture worked with ovens capable of withstanding temperatures between 900ºC and 1050ºC, while the use of alkali would only require a simple open fire of wood to reach temperatures between 450 and 550ºC for cooking.
In any case, the bucchero nero is, without any doubt, an exceptional type of ceramic, which demonstrates the mastery and originality of this pottery. In Etruscans. At the dawn of Rome we can see various objects made with this technique, such as the different jugs (kátharoi), cups or chalices (kýlikes), jugs, etc.
So far today's video. If you want to know more about this exhibition, do not hesitate to follow us on social networks.
