EL JARDÍN DE LA ILLETA

Yacimiento arqueológico de la Illeta dels Banyets, Campello. Alicante

EL JARDÍN DE LA ILLETA 

Hola, bienvenidos/-as de nuevo a la Illeta dels Banyets.

Hoy me gustaría hablaros de una parte poco conocida pero muy importante del yacimiento, pues forma parte del sistema de protección de las estructuras arqueológicas: la zona ajardinada.

Ocupa aproximadamente la mitad de la extensión del yacimiento, la superficie que abarca la zona todavía sin excavar, que permanece en reserva para que futuras investigaciones puedan desvelar el modo de vida de los antiguos habitantes del enclave.

Desde el inicio de los trabajos de puesta en valor y musealización del yacimiento, allá por el año 2000, se constató que las agresiones que afectaban a las estructuras conocidas también perjudicaban a las que aún permanecían enterradas. Los elementos naturales como el contraste térmico, la lluvia, el spray marino y los fuertes vientos disgregaban y arrastraban los estratos descarnando cada vez más los muros, privándolos de su contexto arqueológico al desenterrar los materiales que los acompañaban. A esto había que sumar el factor antrópico, pues el yacimiento estaba plagado de las huellas de rebuscas de excavadores clandestinos.

Para prevenir cualquier deterioro de las zonas sin excavar se colocó por todo el perímetro un muro de piedra en seco, se cubrió toda la superficie con mantas de geotextil y se aportaron tierras que sirvieran de capa de protección a los estratos arqueológicos. Finalmente, todo ello se cubrió con una capa de gravas amarillas y se diseñó un jardín geométrico con plantas autóctonas, halófilas, bien aclimatadas a la costa, pues se alimentan de la humedad y salinidad del ambiente y cuyas raíces no se extienden demasiado, permaneciendo en la capa de tierra de relleno sin afectar al sustrato arqueológico.

Entre esas especies podemos destacar el raïm de pastor (con propiedades curativas y cicatrizantes), el hinojo marino (de uso culinario y cosmético, que además previene el escorbuto gracias a su riqueza en vitamina C y sales minerales) y dos tipos de salicornias (aprovechadas para la producción de sosa caustica, uno de los productos más exportados de la provincia de Alicante durante el siglo XIX).

La transición entre la zona excavada y el jardín se realiza mediante unos taludes reversibles que protegen los perfiles de las excavaciones.

EL JARDÍ DE LA ILLETA

Hola, Benvinguts/-des de nou a la Illeta dels Banyets.

Avui m’agradaria parlar-vos d’una part poc coneguda però molt important del jaciment, ja que forma part del sistema de protecció de les estructures arqueològiques: la zona del jardí

Ocupa aproximadament la meitat de l’extensió del jaciment, la superfície que abraça la zona encara sense excavar, que es manté en reserva per a que futures investigacions puguen desvelar els modes de vida dels antics habitants de l’enclavament.

Des de l’inici dels treballs de posada en valor i museïtzació del jaciment, vora l’any 2000, es va constatar que les agressions que afectaven a les estructures conegudes també afectaven les que encara romanien soterrades. Els elements naturals com el contrast tèrmic, la pluja, l’esprai marí i els forts vents, disgregaven i arrossegaven els estrats descarnant cada vegada més els murs, privant-los del seu context arqueològic al desenterrar els materials que els acompanyaven. A això calia sumar el factor antròpic, ja que el jaciment estava ple de les empremtes d’escorcolls de excavadors clandestins.

Per a prevenir qualsevol deteriorament de les zones sense excavar es va col·locar per tot el perímetre un mur de pedra en sec, es va cobrir tota la superfície amb mantes de geotèxtil i es van aportar terres que serviran de capa de protecció als estrats arqueològics. Finalment, tot això es va cobrir amb una capa de graves grogues i es va dissenyar un jardí geomètric amb plantes autòctones, halòfiles, ben aclimatades a la costa, ja que es nodreixen de la humitat i salinitat de l'ambient i les seues arrels no s'estenen massa, mantenint-se a la capa de terra de farciment sense afectar el substrat arqueològic.

Entre aquestes espècies podem destacar el Raïm de pastor (amb propietats curatives i cicatritzants), el fonoll marí (d'ús culinari i cosmètic, que a més prevé l'escorbut gràcies a la seua riquesa en vitamina C i sals minerals) i dos tipus de salicòrnies (aprofitades per a la producció de sosa càustica, un dels productes més exportats de la província d'Alacant durant el segle XIX).

La transició entre la zona excavada i el jardí es realitza mitjançant uns talussos reversibles que protegeixen els perfils de les excavacions.

THE GARDEN OF LA ILLETA

Hello, welcome back to Illeta dels Banyets.

Today I would like to talk to you about a little known but very important part of the site, because it is part of the system of protection of archaeological structures: the garden area.

It occupies about half of the site, the area that covers the area as yet unexploded, which remains in reserve for future research to uncover the way of life of the former inhabitants of the enclave.

Since the beginning of the work to develop and museum the site, back in the year 2000, it was found that the attacks on the known structures also damaged those that were still buried. Natural elements such as thermal contrast, rain, sea spray and strong winds disintegrated and dragged the strata, increasingly embodying the walls, depriving them of their archaeological context by unearthing the materials that accompanied them. To this must be added the anthropic factor, since the site was plagued with traces of scrap from clandestine excavators.

To prevent any deterioration of the unexplored areas, a dry stone wall was erected around the perimeter, the entire surface was covered with geotextile blankets and land was provided to protect the archaeological strata. Finally, all this was covered with a layer of yellow gravel and a geometric garden was designed with native plants, halophilic, well acclimated to the coast, because they feed on the humidity and salinity of the environment and whose roots do not spread too much, remaining in the layer of filling soil without affecting the archaeological substrate.

Among these species we can highlight the raïm de pastor (with healing and healing properties), the sea fennel (for culinary and cosmetic use, which also prevents scurvy thanks to its richness in vitamin C and mineral salts) and two types of salicorns (used for the production of caustic soda, one of the most exported products of the province of Alicante during the 19th century).

The transition between the excavated area and the garden is made by means of reversible slopes that protect the profiles of the excavations.