LA NUMISMÁTICA (II)

Sala dedicada a la etapa romana

LA NUMISMÁTICA (II) 

La moneda es un objeto que tiena un carácter mundial, por ello es complicado que entendamos una sociedad sin el uso de la misma.

Como curiosidad, la palabra “moneda”, proviene del latín “moneta”, tratándose de uno de los nombres que se le atribuía a la diosa Juno, es decir Juno moneta, en cuyo templo se hallaba el taller donde se acuñaban las monedas en Roma.

Estas monedas, por ejemplo, también fueron utilizadas para emitir mensajes de propaganda política, ya que era un objeto de uso diario, y se pudo utilizar para difundir acontecimientos o incluso imágenes de los gobernantes.

He de decir, que la moneda no siempre ha tenido forma redonda, ya que dependiendo de la etapa en la que se encuentran o el lugar podrían tener forma irregular, cuadradas e incluso octogonales.

La moneda aparece en nuestras tierras en el siglo IV a.C., en época Ibérica, monedas tanto de plata como de bronce que posiblemente llegaran gracias al comercio de origen griego y púnico, sin embargo no fue hasta pasado más de un siglo que se generaliza en la Península. Esto sucedió a finales del siglo III a.C. con la segunda guerra púnica. Aunque realmente se dice que el origen fue gracias a un rey de Lidia (Turquía), en el siglo VII a.C., y aún así se desconoce el lugar exacto de su origen.

Un dato interesante es que de la moneda Ibérica se desconoce el nombre y por ello se les solía dar nombres de monedas romanas.

En la vitrina se pueden observar monedas de bronce de Ebusus (Ibiza) o también Denarios (Navarra), Ases (Játiva- Valencia) y Semis de Jaén.

La decoración más común que aparece en ellas, era la de una cabeza masculina anverso, y en el reverso un jinete lancero a caballo, siempre con el nombre de la ciudad en letra Ibérica.

BIBLIOGRAFÍA:

• MOYA, R., SALA, G.. Guía didáctica “Todas las caras de la historia”, 2010-2011.

LA NUMISMÀTICA (II) 

La moneda és un objecte que tiena un caràcter mundial, per això és complicat que entenguem una societat sense l'ús d'aquesta.

Com a curiositat, la paraula “moneda”, prové del llatí “moneta”, tractant-se d'un dels noms que se li atribuïa a la deessa Juno, és a dir Juno moneta, en el temple de la qual es trobava el taller on s'encunyaven les monedes a Roma.

Aquestes monedes, per exemple, també van ser utilitzades per a emetre missatges de propaganda política, ja que era un objecte d'ús diari, i es va poder utilitzar per a difondre esdeveniments o fins i tot imatges dels governants.

He de dir, que la moneda no sempre ha tingut forma redona, ja que depenent de l'etapa en la qual es troben o el lloc podrien tindre forma irregular, quadrades i fins i tot octogonals.

La moneda apareix en les nostres terres en el segle IV a. C., en època Ibèrica, monedes tant de plata com de bronze que possiblement arribaven gràcies al comerç d'origen grec i púnic, no obstant això no va ser fins a passat més d'un segle que es generalitza en la Península. Això va succeir a la fi del segle III a. C. amb la segona guerra púnica. Encara que realment es diu que l'origen va ser gràcies a un rei de Lídia (Turquia), en el segle VII a. C., i encara així es desconeix el lloc exacte del seu origen.

Una dada interessant és que de la moneda Ibèrica es desconeix el nom i per això se'ls solia donar noms de monedes romanes.

En la vitrina es poden observar monedes de bronze d'Ebusus (Eivissa) o també Denaris (Navarra), Asos (Xàtiva- València) i Semis de Jaén.

La decoració més comuna que apareix en elles, era la d'un cap masculí anvers, i en el revers un genet lancero a cavall, sempre amb el nom de la ciutat en lletra Ibèrica.

NUMISMATICS II

The coin is an object that has a worldwide character, which is why it is difficult to understand a society without the use of coins.

As a curiosity, the word "coin" comes from the Latin "moneta", which is one of the names attributed to the goddess Juno, i.e. Juno moneta, in whose temple the workshop where coins were minted in Rome was located.

These coins, for example, were also used to issue political propaganda messages, as they were an object of daily use, and could be used to disseminate events or even images of the rulers.

It must be said that coins have not always had a round shape, as depending on the stage in which they were found or the place they were found, they could have an irregular, square or even octagonal shape.

Coins appeared in our lands in the 4th century B.C., in the Iberian period, both silver and bronze coins that possibly arrived thanks to Greek and Punic trade, but it was not until more than a century later that they became widespread in the Peninsula. This happened at the end of the 3rd century BC with the Second Punic War. Although it is actually said to have originated with a king of Lydia (Turkey) in the 7th century BC, the exact place of origin is still unknown.

An interesting fact is that the name of the Iberian coinage is unknown, which is why they used to be named after Roman coins.

In the display case you can see bronze coins from Ebusus (Ibiza) or Denarius (Navarre), Aces (Játiva-Valencia) and Semis from Jaén.

The most common decoration on them was that of a male head on the obverse, and on the reverse a horseman on horseback, always with the name of the city in Iberian script.