URNA CINERARIA CON FORMA DE TEMPLO

Exposición temporal del MARQ Etruscos. El amanecer de Roma.

URNA CINERARIA CON FORMA DE TEMPLO

Hola a todos y bienvenidos a la nueva exposición temporal del MARQ Etruscos. El amanecer de Roma. Hoy nos encontramos en la segunda sala de la muestra para hablarles de una pieza asociada al ámbito funerario etrusco, procedente de Riparbella (Pisa) y que pertenece a la colección permanente del Museo Arqueológico Nacional de Florencia.

Como pueden ver, se trata de una urna cineraria de terracota que data del siglo III a. C. y presenta la forma de un pequeño templo rectangular con tejado a dos aguas. En los muros, que son lisos, sólo destacan los capiteles jónicos de las columnas de las esquinas. También están representados el frontón, a lo largo de las vertientes del tejado, y las antefijas, que decoraban las tejas terminales de la fachada y los laterales. El frontón está abierto, con una fila de antefijas en el marco horizontal y una losa que decora la cabeza del columen.

Piezas como ésta denotan la importancia de este tipo de edificación en el mundo etrusco. Los templos no sólo eran espacios de oración, sino también lugares de encuentro, y esta apertura a las cuestiones sociales les otorgaba una importante dimensión política. Algunos se encontraban dentro de las murallas de las ciudades y otros fuera de ellas, incluso en campo abierto, dispuestos a lo largo de importantes vías de comunicación. También los había en las necrópolis y en puertos como los de Pyrgi (Caere) y Gravisca (Tarquinia).

Las fuentes griegas y romanas aportan valiosa información sobre los templos etruscos. Vitrubio, arquitecto e historiador romano, el cual comenta que el templo etrusco tenía una planta casi cuadrada y estaba dividido en dos partes, destinadas a funciones diferentes. La parte delantera estaba ocupada por un pórtico que se abría a la fachada principal, mientras que en la trasera estaba la celda o celdas en las que se colocaba la estatua del dios.

Finalmente, cabe destacar como principales características de estas edificaciones el alto podio y la escalera central de acceso en la parte frontal, delante de la cual se situaba el altar, donde se depositaban las ofrendas y se realizaban los sacrificios. Todo ello nos trasmite la imagen de una cultura etrusca profundamente religiosa.

Bibliografía:

CIANFERONI, G.C. (ed.) (2021): Etruscos. El Amanecer de Roma. MARQ. Museo Arqueológico de Alicante, pp. 180-181.

URNA CINERÀRIA AMB FORMA DE TEMPLE

Hola a tots i benvinguts a la nova exposició temporal del MARQ Etruscos. L'alba de Roma. Hui ens trobem en la segona sala de la mostra per a parlar-los d'una peça associada a l'àmbit funerari etrusc, procedent de Riparbella (Pisa) i que pertany a la col·lecció permanent del Museu Arqueològic Nacional de Florència.

Com poden veure, es tracta d'una urna cinerària de terracota que data del segle III a. C. i presenta la forma d'un xicotet temple rectangular amb teulada de dos aiguavessos. En els murs, que són llisos, només destaquen els capitells jònics de les columnes de les cantonades. També estan representats el frontó, al llarg dels vessants de la teulada, i les antefijas, que decoraven les teules terminals de la façana i els laterals. El frontó està obert, amb una fila d'antefijas en el marc horitzontal i una llosa que decora el cap del columen.

Peces com aquesta denoten la importància d'aquesta mena d'edificació en el món etrusc. Els temples no sols eren espais d'oració, sinó també llocs de trobada, i aquesta obertura a les qüestions socials els atorgava una important dimensió política. Alguns es trobaven dins de les muralles de les ciutats i altres fora d'elles, fins i tot en camp obert, disposats al llarg d'importants vies de comunicació. També n'hi havia en les necròpolis i en ports com els de Pyrgi (Caere) i Gravisca (Tarquinia).

Les fonts gregues i romanes aporten valuosa informació sobre els temples etruscos. Vitruvi, arquitecte i historiador romà, el qual comenta que el temple etrusc tenia una planta quasi quadrada i estava dividit en dues parts, destinades a funcions diferents. La part davantera estava ocupada per un pòrtic que s'obria a la façana principal, mentre que en la posterior estava la cel·la o cel·les en les quals es col·locava l'estàtua del déu.

Finalment, cal destacar com a principals característiques d'aquestes edificacions l'alt podi i l'escala central d'accés en la part frontal, davant de la qual se situava l'altar, on es depositaven les ofrenes i es realitzaven els sacrificis. Tot això ens transmet la imatge d'una cultura etrusca profundament religiosa.

CINERARY URN WITH TEMPLE SHAPE

Hello everyone and welcome to the new temporary exhibition of the Etruscan MARQ. The dawn of Rome. Today we are in the second room of the exhibition to tell you about a piece associated with the Etruscan funerary area, from Riparbella (Pisa) and which belongs to the permanent collection of the National Archaeological Museum of Florence.

As you can see, it is a terracotta cinerary urn dating from the 3rd century BC. C. and has the shape of a small rectangular temple with a gabled roof. On the walls, which are smooth, only the Ionic capitals of the corner columns stand out. The pediment is also represented, along the slopes of the roof, and the antefixes, which decorated the terminal tiles of the façade and the sides. The pediment is open, with a row of antefixes in the horizontal frame and a slab that decorates the head of the column.

Pieces like this denote the importance of this type of building in the Etruscan world. The temples were not only places of prayer, but also meeting places, and this openness to social issues gave them an important political dimension. Some were within city walls and others outside them, even in open country, along major communication routes. There were also them in the necropolis and in ports such as those of Pyrgi (Caere) and Gravisca (Tarquinia).

Greek and Roman sources provide valuable information on Etruscan temples. Vitruvius, Roman architect and historian, who comments that the Etruscan temple had an almost square plan and was divided into two parts, destined for different functions. The front part was occupied by a portico that opened onto the main façade, while at the rear was the cell or cells in which the statue of the god was placed.

Finally, it is worth highlighting as the main characteristics of these buildings the high podium and the central access staircase in the front part, in front of which the altar was located, where the offerings were deposited and the sacrifices were made. All this gives us the image of a deeply religious Etruscan culture.