EL MARQ REALITZA LA REPLICA DEL RELLEU VISIGODO
(Albufereta, Alacant)
El Marq ha fet una còpia fidel d'una de les peces més emblemàtiques del cristianisme antic de la província d'Alacant que serà col·locada a la seu del bisbat Oriola-Alacant a la seva seu d'aquesta darrera ciutat.
Les tasques per a l'obtenció de la rèplica, desenvolupades al Laboratori de Restauració del MARQ, han estat realitzades per les restauradores Silvia Roca i Elena Santamarina, Antonio Chumillas com a auxiliar de restauració i amb la col·laboració d'Ana Rodríguez, en qualitat de becària de restauració .
El treball ha consistit en la confecció d'un motlle en silicona líquida sobre el qual es va abocar un preparat de resina de polièster i pols de marbre amb què es va aconseguir el positiu, pràcticament idèntic a l'original.
La peça original:
Pedra gres
97 x 46 x 12 i 66 x 50 x 13 cm
Època visigoda
Segle VII d. C.
Relleu de marès decorat amb simbologia cristiana, trobat al marge dret del barranc de la zona humida de l'Albufereta, al costat del mar ia 3 km al nord del centre històric d'Alacant, al costat del jaciment del Tossal de Manises on es va erigir la ciutat romana de Lucentum.
La peça té forma rectangular i mostra dos cercles tangents. La vora exterior de la llosa i cercles queden remarcats per una línia incisa. El primer està compost, de fora cap a dins, per una circumferència llisa, un ratllat oblic o soguejat i una estrella o roseta de sis puntes, i entre elles es distingeixen figures fusiformes tallades a bisell. El segon, i seguint el mateix ordre, està format per una circumferència llisa, un motiu circular en forma de corona de palmell o llorer que amaga una creu de braços triangulars amb els extrems còncaus, i als costats del braç superior les lletres “C” i “S”. Entre aquest cercle i la vora de la llosa, apareixen als extrems les lletres gregues “alfa”, mal traçada, i “omega”.
Actualment la peça està exposada a la sala de Cultura romana i antiguitat tardana del MARQ.
Circumstàncies de la troballa:
Aquesta peça, juntament amb un altre relleu similar, encara que incomplet, es va trobar a les primeres dècades del segle XX formant part de la coberta d'una tomba d'inicis de l'Edat Mitjana. (segle VIII). Es tracta, doncs, d'una reutilització d'un element decoratiu arquitectònic (fris o potser cancel·lat) que ornamentaria una basílica cristiana d'època visigoda. Cal destacar que al mateix lloc es va descobrir a la dècada dels anys 20 del segle passat una cripta de carreu dins la qual es trobava un sarcòfag de pedra que és possible formés part de la basílica de la qual procediria el relleu.
Consideracions històriques:
Plaques amb aquest tipus de decoració apareixen formant part de frisos, cancel·les i taules d'altar, i amb un patró decoratiu similar es documenten en diferents nuclis urbans del SE peninsular enumerats al Pacte de Teodomir (acord entre aquest noble visigot i les tropes musulmanes que acabaven de conquerir el regne cristià) com són el Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), Turó de l'Almagra (Mula, Múrcia) i Begastri (Cehegín, Múrcia) el que ens pot donar a entendre l'existència d'un o diversos tallers àulics que proveirien de material arquitectònic ornamental ciutats principals afavorides des de Toledo, la capital visigoda.
El relleu, la cripta esmentada i un enorme nombre d'enterraments tardoantics trobats a la mateixa zona indiquen que a l'Albufereta d'Alacant va existir un nucli de població amb un important espai de culte cristià d'època visigoda, cosa que també fa pensar que hi va radicar la ciutat de Laqant esmentada al Pacte de Teodomiro.
La simbologia:
Quant al significat dels elements presents, la creu és la pròpia d'època visigoda, del tipus grec (quatre braços o banyes de la mateixa longitud que es tallen perpendicularment al punt mitjà). Símbol del cristianisme primitiu per excel·lència, és la principal icona de la fe, ja que en creus van morir Jesucrist i nombrosos màrtirs dels primers segles. De la mateixa manera simbolitza la relació entre el cel i la terra, així com els quatre punts cardinals, constituint el centre de l'equilibri entre allò actiu i allò passiu. La creu puntada pot aparèixer, com és el cas, amb els signes “alfa” i “omega” penjant dels braços horitzontals. Són aquestes les lletres apocalíptiques (“Crist com a principi i fi de totes les coses”) pròpies dels crismons (emblema signogràfic de Crist) i d'arrel romà-bizantina.
D'altra banda, les rosetes moltes vegades són resultat de la multiplicació de cercles assecants en plaques de cancel·lació visigots, elements sempre inscrits en cercles, figura geomètrica que atorga un significat còsmic (“Crist sol”), i associades a les idees d'equilibri, harmonia i justícia.
Manuel Olcina Domenech.
