Nombroses ceràmiques ibèriques de la Vila Joiosa presenten un estil de decoració pintada diferent dels ja coneguts. Aquest nou estil, anomenat “estil simbòlic llevantí”, ha estat detectat per Miguel F. Pérez, a la seva memòria de llicenciatura llegida el 2010 a la Universitat d'Alacant sobre les ceràmiques ibèriques pintades d'un sector del cementiri antic del Poble Nou. L'autor planteja que és molt probable que hi hagués un taller important d'aquest estil a la ciutat ibèrica de la Vila Joiosa, atès que el 37% de tots els gots estudiats d'aquest estil a Espanya es troben a la Vila, i aquest percentatge serà molt més gran quan es publiquin la resta de sectors de les necròpolis de Casetes i Poble Nou.
.jpg)
Fotografia:el Got del Llindar del Més Enllà, amb l'escala de set esglaons, la porta del paradís i l'ocell que condueix l'ànima fins a aquest lloc (Fotografia: Llorenç Pizà)
Les seves decoracions no acostumen a narrar episodis o escenes humans o divins, sinó que contenen imatges simbòliques, que transmeten directament un missatge. La majoria d'aquestes decoracions s'han trobat en gots de ceràmica procedents de tombes dels cementiris del Poble Nou i Casetes dels segles II i I aC. C., de manera que el seu significat té relació amb el viatge al més enllà i la vida eterna. Destaca la figura del colom com a símbol de la Deessa ibèrica de la fecunditat i de la mort, que protegiria i guiaria l'ànima del difunt durant el viatge al Més Enllà. Aquestes pintures, dins del seu context funerari, reflecteixen una religió ibèrica impregnada del llenguatge hel·lenístic (és a dir, de la cultura grega dels segles III a I aC), molt difós pel Mediterrani. L'exposició suposa la “presentació en societat” d'aquest nou estil decoratiu de la ceràmica ibèrica acabada de descobrir als fons del Museu de la Vila.
Una de les peces més importants que es podran contemplar a l'exposició és l'anomenat “got del llindar del més enllà” (tècnicament, la olp, o gerra nº inv. d‟explicació didàctica al difunt sobre com arribar al paradís.
Sobre aquesta peça es plasma a la manera ibèrica una narració del recorregut i elements que necessitaria l'ànima de l'iber per arribar al descans etern. Ressalta la presència del colom com a animal psicopompo (conductor d'ànimes), alhora imatge-símbol de la divinitat ibèrica i que alhora podria representar l'ànima del difunt. La unió del món dels vius i del món dels morts estaria simbolitzada per l'escala de set graons, que dóna accés al Més enllà, i que apareix esmentada en textos de diferents religions antigues, com a la Bíblia (l'escala de Jacob ” del Llibre del Gènesi 28, 11-19, per la qual els àngels ascendien i descendien del cel), i que més tard recollirà Dante a la seva “Divina Comèdia”.
En aquest destí ultraterra representat al Vas del Llindar del Més enllà, l'exuberant vegetació creix en forma de vinyes i heures, plantes molt relacionades amb la vida eterna, que s'expandeixen sense límit per recrear un ambient paradisíac. Amb elles emergeix un arbre que podria simbolitzar el motiu oriental de l'arbre de la vida o els boscos que es representen a l'imaginari greco-itàlic per figurar els Camps Elisis o els boscos de Persèfone que se citen a l'Odissea. En aquesta regió, semblant al paradís cristià, està separada de l'Hades o inframón (similar a l'infern cristià), habitaven els mortals afortunats que podien gaudir d'una vida eterna feliç.
Finalment, les portes a què condueix l'escala indiquen el destí de l'ànima i separen el món dels vius del dels morts, igual que passa a les imatges egípcies, púniques, itàliques i gregues.
