El vestíbul del Museu Arqueològic d'Alacant acull des de hui l'exposició del conjunt numismàtic més important i significatiu de la província. Més de 400 monedes d'or i argent d'època contemporània componen aquesta mostra, que recull part del botí que va descobrir Vicente Ferrer Escrivà a abril de 1963 durant una reforma a casa de Sant Joan d´Alacant.
La diputada d'imatge i promoció institucional Mª Carmen d'Espanya ha presentat aquest matí l'exposició “El tresor de Sant Joan d´Alacant” al costat de l'alcalde de la localitat Manuel Aracil.A l'acte han assistit també el director tècnic del MARQ Manuel Olcina i el comissari de la mostra Juliol J. Ramón Sánchez.
Mª Carmen d'Espanya ha assenyalat que aquesta col·lecció de monedes reflecteix la generositat que al seu dia van mostrar els seus descobridors, que les van lliurar a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Posteriorment, aquest tresor es va dipositar al MARQ, on està custodiat per ordre ministerial i, des del 2002, s'exhibeix a la sala d'Edat Moderna i Contemporània. Aquest important gest va permetre conservar aquesta joia del patrimoni històric alacantí i va permetre que arribés íntegre fins als nostres dies.
El muntatge expositiu es complementa a més amb un audiovisual,un panell explicatiu i una guia didàctica -disponible en castellà, valencià i anglès- que s'inclou dins de la sèrie de publicacions del MARQ“Al voltant d'una peça” i que aprofundeix en la història d'aquest tresor, la composició, el possible propietari, el context social o les circumstàncies que expliquen per què va ser amagat.
Per part seva, l'alcalde de Sant Joan ha destacat la importància d'aquesta exposició i ha agraït al museu alacantí la feina feta per posar en valor aquesta col·lecció numismàtica que, ha dit, contribueix a enriquir i difondre la història del municipi.
En conjunt, el 'tresor de Sant Joan' està compost per quinze monedes d'or i 486 de plata, totes emeses per monarques espanyols, les més antigues el 1708 i les més modernes el 1823. Després del seu estudi i catalogació, els tècnics del museu alacantí han conclòs que la seva ocultació degué estar relacionada amb la incertesa produïda a Sant Joan entre juliol i novembre de 1823 per la intervenció de l'exèrcit francès, qui va entrar a Espanya per reposar a Ferran VII com a monarca absolut i va produir el final del trienni liberal.
Davant d'aquest clima d'incertesa política i militar una persona de la localitat, que amb les dades que tenim ha estat identificada com a Antonio Quereda Chápuli, va amagar els estalvis. En morir sense comunicar a ningú l'existència dels diners o de l'amagatall, es va formar aquest tresor que va romandre ocult durant 140 anys, ha explicat el comissari de la mostra.
Així mateix, l'exposició coincideix amb la recent edició del monogràfic científic “El tessor de Sant Joan d'Alacant”, una publicació realitzada per Julio J. Ramón que ofereix un rigorós estudi numismàtic i històric d'aquest conjunt de monedes.
