Al any 1967 es va trobar al jaciment arqueològic del Tossal de Manises una petita figura de terracota coneguda popularment amb el nom de 'El Orellut' de Lucentum. El Museu Arqueològic d'Alacant acull des d'ahir l'exhibició d'aquesta peça que representa un cap masculí de coll llis i de rostre ovalat.
El diputat de Cultura, Juan Bautista Roselló, va presentar la mostra que, sota el títol “Per sentir-te millor…”, rellotges romandrà al vestíbul del MARQ durant els propers mesos. L'acte també va comptar amb la presència del director tècnic del centre, Manuel Olcina. El muntatge expositiu es complementa amb un audiovisual i un catàleg monogràfic que aprofundeixen en el coneixement de la peça.
Durant la presentació es va descobrir, a més, la figura d'un ninot que va ser indultat de la Foguera Infantil del carrer Sant Vicent l'any 2013 i que inclou una rèplica de l'Orellut, una evidència, segons Roselló, és una figura perfectament integrada a la cultura popular de la província d'Alacant.
'L'Orellut' de Lucentum és una figura buida de terracota que representa el rostre d'un home amb serrell curt. A més dels grans ulls ametllats, el tret més peculiar d'aquest objecte són les exagerades orelles col·locades de manera irregular i que en constitueixen la característica més visible.
En aquest sentit, el diputat de Cultura va assenyalar que la peça constitueix una de les senyes d?identitat del Tossal de Manises i tota una icona per al MARQ. La peça va ser descoberta, en el transcurs d'unes excavacions, encastada en un mur augusteu proper a l'anomenada 'porta oriental', per la qual cosa la seva cronologia seria anterior, potser, del segle III aC
Tot i tractar-se, molt probablement, d'una obra indígena, la figura compta amb nombrosos paral·lels en altres punts de la Mediterrània antiga, com podrien ser alguns caps o bustos identificats al món púnic, especialment a l'illa d'Eivissa. Trets típicament semites, reconeixibles en aquestes terracotes, són les grans orelles amb perforacions per portar pendents metàl·lics i certs convencionalismes a l'hora de plasmar el pentinat, va explicar el director del museu.
A la Cultura Ibèrica s'han detectat peces similars, testimoni d'una artesania que adopta i interpreta elements propis de la coroplàstia púnica. Aquests materials s'han localitzat tant a temples com a espais naturals o capelles domèstiques i solen interpretar-se com a exvots. Aquestes representacions, com passa en el cas de l'Orellut, expressen comunicació amb un ésser diví, una actitud d'escolta o atenció, per això la mida desproporcionada de certs òrgans com els ulls o les orelles.
