.jpg)
El Govern Provincial iniciarà aquest any les obres de restauració del Fòrum Romà de Lucentum amb una inversió, a través del Pla Financerament Sostenible, de 400.000 euros. Així ho ha anunciat aquest matí el president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez, a l'acte de cessió de la titularitat del Tossal de Manises a la institució per part de lEstat.
“Es tracta d'un projecte ambiciós i d'una decidida aposta per la nostra cultura que transformarà definitivament aquest enclavament arqueològic i el situarà dins dels millors d'Europa, tant en conservació com en tecnologia”, ha concretat el president, que ha agraït la feina de totes aquelles persones implicades durant anys a impulsar aquest jaciment. A més, ha tingut unes paraules de reconeixement cap a l'arqueòloga sueca Solveig Nodstrom, que al seu dia va paralitzar la intervenció de les excavadores a la zona.
L'acte conduït pel diputat de Cultura i Educació, Cèsar Augusto Asencio, ha comptat amb la presència del delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, qui ha rubricat juntament amb Sánchez els documents de cessió, així com el delegat d'Economia i Hisenda a la província, Antonio Rodríguez, a més del director del MARQ, Manuel Olcina, o el cap de l'àrea d'Arquitectura, Rafael Pérez, entre altres autoritats.
El president de la Diputació d'Alacant ha insistit, a més, que “Lucentum és una icona del nostre passat i una oportunitat per al nostre futur” i ha matisat que “la cessió de la seva propietat a la institució provincial redundarà en majors beneficis científics, socials i de recerca, alhora que n'assegurarà la continuïtat”. En aquest punt, Sánchez ha avançat que “volem reprendre, des de l'àrea de Cultura, el desenvolupament d'una programació cultural de qualitat per als mesos d'estiu que inclogui concerts, teatre o òpera, una oportunitat per gaudir dels milers de turistes que ens visiten”.
Per la seva banda, Juan Carlos Moragues ha agraït a la Diputació el seu treball durant aquests anys i la seva implicació en les millores, inversió i museïtzació del jaciment, al qual ha qualificat com a “joia arquitectònica, monumental i històrica de la província, de la Comunitat i d'Espanya”. Per això, ha insistit en la importància de la seva preservació com icona turística sense igual i com a referent a nivell mundial.
Història del Tossal de Manises
Poderoses muralles, amples carrers, habitatges, magatzems i cisternes asseguraven l'habitabilitat de Lucentum al segle III aC La Diputació d'Alacant ha tutelat des dels seus inicis els treballs de consolidació i museïtzació a través del MARQ. Més de 27 anys de treball, com ha reconegut el president “on ens hem encarregat d'excavar i transformar aquesta ciutat romana en un dels jaciments més importants de la Comunitat Valenciana, a l'alçada dels més reconeguts d'Europa”.
Amb una extensió de 4,2 hectàrees -aproximadament, l'equivalent a cinquanta camps de futbol-, el parc conserva tota la ciutat romana emmurallada i compta amb la declaració de Bé d'interès cultural.
L'arqueòleg i escriptor alacantí Antonio Varcárcel, Comte de Lumiares, va dur a terme les primeres investigacions rellevants a finals del segle XVIII, encara que no va ser fins 1931 quan la Comissió Provincial de Monuments va començar amb les excavacions que van descobrir els primers carrers, termes i muralles. Precisament aquest va ser part del origen del Museu Arqueològic d'Alacant, que es va crear per acollir les peces recuperades al jaciment, i l'inici d'una relació amb el Govern Provincial que actualment s'ha consolidat en assumir la propietat dels terrenys.
Als anys 50 i 60, la pressió urbanística cercava el Tossal de Manises i va frustrar els esforços de la Diputació d'Alacant per adquirir els terrenys. No obstant això, el 1973 el Estat va aconseguir expropiar les parcel·les en mans de particulars i va delimitar la zona, tal com la coneixem actualment.
A partir del 1990 es van reprendre les excavacions i el MARQ va emprendre un ampli projecte de recuperació i posada en valor de les restes arqueològiques, en col·laboració amb làrea dArquitectura de la institució provincial. Després de la consolidació d'estructures i actuacions al perímetre per protegir la zona de l'agressiu entorn urbà, a finals dels noranta es va materialitzar un projecte ambiciós per al seu museïtzació. El principal objectiu era convertir el jaciment en un espai intel·ligible per al públic no especialitzat i posar a l'abast del visitant la realitat d'aquest important llegat patrimonial.
Entre altres actuacions, es va fixar un itinerari de visita al jaciment el més semblant possible a l'original per facilitar la comprensió de la forma urbana però, sobretot, es van eliminar barreres per facilitar la accessibilitat en la mesura del possible. També la museïtzació va actuar de manera individualitzada en els edificis i conjunts de construccions més rellevants amb l'objectiu de ressaltar la seva tipologia arquitectònica, incidint en els elements que ajuden a la seva comprensió i recolzant l'actuació amb la instal·lació de panells informatius al llarg del recorregut.
Un complex sistema de seguretat va completar les actuacions per recuperar l'enclavament va inaugurar el juliol de 1998. Culminava així la materialització del primer jaciment arqueològic de la Comunitat Valenciana a l'alçada dels més reconeguts d'Europa, tant per les infraestructures enfocades al visitant com per les tasques de investigació i conservació escomeses.
