Les tasques desenvolupades a la campanya d'excavacions de la Illeta dels Banyets han ampliat l'espai expositiu i han deixat al descobert dues troballes excepcionals, el fragment d'una escultura i una làmina amb signes de escriptura ibèrica. El resultat d'aquestes darreres actuacions consolida la singularitat i el valor d'aquest enclavament, únic al litoral mediterrani i de gran valor arqueològic.
Els diputats de Cultura i Arquitectura, Cèsar Augusto Asencio i Jaume Lloret, respectivament, van visitar el paratge, juntament amb el director tècnic del MARQ, Manuel Olcina, i l'arquitecte de la Diputació d'Alacant, Rafael Pérez, per conèixer de primera mà el nou tram de la carrer principal. Es tracta de l'artèria més àmplia del paratge, amb una amplada de quatre metres, i les excavacions han reafirmat que el poblat estava dotat d'un urbanisme complex, bé desenvolupat i planificat des del començament.
A més, els treballs han tret a la llum dues restes de rellevància excepcional. En primer lloc, un fragment d'escultura en pedra, part de la boca d'un toro realitzada a gres, que es confirma com la primera talla certa de la Illeta dels Banyets, ja que l'única trobada fins ara era d'origen més dubtós. Es tracta d'un bou similar a altres descoberts als jaciments de Benidorm, la Vila Joiosa, Monforte del Cid o Petrer que es presenten en posició estirada amb les quatre potes flexionades, amb banyes i orelles postisses i d'un altre material, potser os o metall.
Aquesta peça s'ha trobat al poblat, un lloc que no és propi ja que la escultura ibèrica forma part de monuments funeraris, coronant les estructures, o en santuaris extraurbans. Per això, tot indica que el fragment seria transportat fins a l'enclavament, ja a època ibèrica, des del àrea de la necròpolis situada al costat de la torre renaixentista.
La següent troballa és una làmina de plom que es presenta doblegada i en què es reconeixen signes d'escriptura ibèrica, concretament grecoibèrica pròpia de la Contestània, la regió ibèrica que ocupava l'actual província d'Alacant i part de Múrcia. Precisament làmines de plom en grecoibèric se n'han trobat diverses al poblat de Serreta (Penàguila-Cocentaina-Alcoi) i dos més en d'altres jaciments murcians.
Que l'iber adopti aquest alfabet per transmetre físicament la seva llengua és una manifestació cultural de primer ordre, ja que trasllueix una forta influència grega en aquestes terres. El descobriment d'aquesta làmina a la Illeta és molt important, ja que assenyalaria que, ara com ara, el punt de recepció i transmissió d'aquest alfabet es donaria en aquest centre costaner.
Encara que l'excavació del Barri Sud-oest no ha finalitzat, aquesta intervenció a nivell arqueològic ha estat de summa importància donada la qualitat i quantitat dels objectes trobats, doncs amplien de forma notable els coneixements sobre el desenvolupament urbà de la Illeta durant la segona fase i han permès conèixer noves estructures i espais que no són comuns en altres jaciments d'època ibèrica. A nivell museístic suposa una ampliació de gairebé 400 metres quadrats de lespai expositiu i propicia un canvi en els itineraris dels visitants que els permetrà recórrer el espai dedicat a la protohistòria d'una manera més lliure, així com contemplar els diferents edificis des de punts de vista fins ara desconeguts.
