Els treballs que el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ) està desenvolupant a la Pobla medieval d'Ifac a Calp des del passat 1 de juliol i fins al 31 d'agost de 2018, en col·laboració amb l'Excm. Ajuntament de Calp i el Parc Natural del Penyal d'Ifac, dependent de la Conselleria de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana estan deparant nous i importants descobriments.
L'equip arqueològic de la Pobla d'Ifac es troba sota la direcció de l'arqueòleg del MARQ, el Dr. José Luis Menéndez i està compost per 30 estudiants d'arqueologia, procedents de diferents universitats espanyoles i europees, l'estada de les quals a Calp es produeix gràcies a un Conveni de col·laboració que des de l'any 2008 s'estableix entre la Diputació d'Alacant i l'Excm. Ajuntament de Calp.
Encara que l'equip del MARQ es troba en els darrers dies de treball abans de la clausura de la campanya, les primeres conclusions de la investigació han reportat importants aportacions a l'estudi d'aquest excepcional enclavament d'època medieval (segles XIII-XIV), promogut per la Corona d'Aragó i dirigit a albergar els colons cristians que s'estaven assentats en aquesta zona. lúria.
Muralla Oest. Descobriment d'un nou edifici
Una nova àrea de treball s'ha iniciat en aquesta campanya amb les excavacions a la muralla oest d'Ifac, un espai que l'any passat havia ofert el descobriment d'un gran baluard defensiu amb una longitud de 6,50 metres i una amplada que supera els 5 metres amb murs de càrrega d'1,30 metres folrats a l'exterior ia l'interior.
Aquesta torre que tenia la funció de defensar l'espai més proper al sistema d'ingrés a l'enclavament medieval i comptem amb una imatge de les seves restes ja que apareix al famós gravat del Penyal d'Ifac vist des de les ruïnes del vicus romà de Banys de la Reina, realitzat pel viatger francès Alexandre de Laborde l'any 1809 pel seu llibre Itinerari descriptif de l'Espagne, l'original del qual es conserva a la Biblioteca de l'Institut National d'Histoire de l'Art (INHA) de París (França).
Els treballs d'aquesta XIV Campanya s'han centrat a excavar a prop d'aquest baluard defensiu amb la sorpresa de descobrir una gran porta d'1,50 metres d'amplada que forma part d'un edifici de 3,10 metres d'amplada a extramurs de la ciutat medieval. La funció d'aquest edifici, que ha rebut el nom d'Edifici 13, encara és desconeguda, ja que convé delimitar-lo primer perquè, en futures campanyes, es pugui procedir a l'excavació del seu interior i definir-ne els elements. Una zona d'estabulació per acollir els animals de tir i càrrega podria ser una de les hipòtesis que l'equip del MARQ valora en aquests moments.
La seva troballa obre la possibilitat de trobar més espai habitats en aquest sector de la muralla de la pobla, objectiu principal de les investigacions que durant els propers anys es produiran en aquest sector.
El Camí cap a Ifach
Un altre dels sectors que ha aportat novetats interessants al coneixement d'aquest recinte medieval han estat les excavacions realitzades a l'exterior de la Domus Llúria, un edifici de dues plantes, destinat a ser la seu del poder de la Casa de Llúria a l'enclavament. En aquesta campanya s'ha procedit a documentar els esfondraments i farcits que satisfeien el front oest, tenint l'oportunitat de documentar les restes d'una àrea pavimentada que ha estat identificada com el camí medieval que es dirigia cap a la primera porta d'entrada a la poblada d'Ifac. En properes campanyes ampliarem aquest espai amb la idea de documentar i recuperar el camí medieval d'accés a la ciutat medieval com un més dels valors patrimonials que té aquest jaciment excepcional.
Sagrera d'Ifac. Descobriment de dues noves tombes
Dins dels treballs de documentació previs vinculats amb el programa de conservació preventiva del jaciment, s'ha tornat a treballar a la sagrera d'Ifac, l'espai consagrat destinat a servir de necròpolis o lloc d'enterrament als habitants de la poblada d'Ifac i que es troba als voltants de l'església medieval d'Ifac, construïda entre els anys 1325-1344 per Donya Margarida de Llñuria i Entença, Comtessa de Terranova i filla de l'Almirall Roger de Llúria, un dels edificis emblemàtics del jaciment.
Els treballs d'excavació amb vista a impedir l'acumulació d'aigua als espais de la sagrera han permès documentar dues tombes noves, la T58 i T59, sumant-se a l'àmplia nòmina d'enterraments d'aquells que van construir i poblar Ifach durant bona part del segle XIV.
Programa de Conservació Preventiva
A més, i en paral·lel als treballs arqueològics de recerca, la Diputació d'Alacant, a través de l'Àrea d'Arquitectura, ha continuat amb els treballs de treballs de conservació preventiva al jaciment, dirigits novament pel cap de l'Àrea, l'arquitecte Rafael Pérez Jiménez, que s'han centrat, fonamentalment en la consolidació i reintegració volumètrica d'un petit tram del recinte emmurallat situat entre la Torre 2 metres de longitud. A més, s'ha actuat al carrer principal de la poblada, posant en valor els seus antics desguassos i evitant que les aigües pluvials s'estanquin a l'interior del recinte. Tots aquests treballs, així com els desenvolupats des de fa 4 anys al jaciment, componen el cos previ d'intervencions que permetrà la propera redacció del Pla Director de la Pobla d'Ifac que permeti emprendre la posada en valor i museïtzació de les restes d'aquest excepcional jaciment medieval en un futur proper.
Futur Centre d'Interpretació de la Pobla medieval d'Ifac
La propera redacció d'aquest pla de recuperació del jaciment pot coincidir amb la creació del Centre d'Interpretació de la Pobla medieval d'Ifac, un espai museogràfic permanent que s'ubicarà a les instal·lacions del Parc Natural i les negociacions del qual han estat iniciades per la Diputació d'Alacant i la Fundació CV MARQ amb la Junta Rectora del Parc Natural del Penyal d' Conselleria de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. A expenses de l'aprovació pel Consell del Conveni de Col·laboració consensuat entre les parts, cosa que permetrà, quan sigui així, l'inici dels treballs d'instal·lació d'una acurada selecció de peces de carreuat i pedra tallada, entre les quals es trobarà arcades, columnes, cornises, llindes pertanyents als diferents edificis trobats a les excavacions incloent la volta gòtica d'una de les capelles de l'Església d'Ifac com a peça més destacada, amb què s'explicarà la història, les restes i els continguts d'aquest enclavament medieval perquè els gairebé 180.000 visitants amb què compta el Parc Natural accedeixin al coneixement d'un dels enclavaments medievals més importants del nostre territori que es pot convertir, al costat del vicus romà de Banys de la Reina, en un dels recursos culturals més importants per al desenvolupament i promoció cultural i turística de la localitat de Calp.
