El MARQ acollirà demà 19 de novembre la videoconferència el 'Disc celeste de Nebra', una xerrada que desgranarà els detalls d'una peça excepcional considerada, amb gairebé 4.000 anys d'antiguitat, una de les representacions més antigues de la volta celeste.
La taula rodona estarà composta per Juan Antonio López Padilla, arqueòleg del Museu Arqueològic alacantí, Roberto Risch, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Harald Meller, director del Museu Estatal de Prehistòria de Halle i coordinador de les investigacions sobre aquesta singular peça, que actualment es conserva i exhibeix en aquest museu alemany.
Descoberta per uns saquejadors de tombes i rescatada del mercat negre per les autoritats alemanyes a principis del segle XX, totes les hipòtesis apunten que es tracta d'un calendari basat en la observació de la lluna i les estrelles. Així ho va determinar un exhaustiu estudi del seu cronologia i dels materials emprats en la seva elaboració –bronze i or-, però sobretot el significat ocult després dels símbols lunars i solars i el tatxonat d'estrelles que apareix a l'anvers del disc.
L'anàlisi del disc de Nebra va canviar radicalment el concepte que fins aleshores es tenia a Europa del Bronze Antic. El calendari hauria servit als propòsits d'una elit governant sobre un territori ampli del sud d'Alemanya durant més de 500 anys. Reis i prínceps d'aquesta civilització, coneguda com Cultura d'Unetice, guarden molts aspectes en comú amb la cultura d'El Argar trobada a la Península Ibèrica.
Precisament, Meller és l'autor de El disc celest de Nebra: La clau d'una civilització extinta al cor d'Europa, llibre en què revela els detalls coneguts fins ara sobre el disc, des de la seva troballa fins a les incògnites sobre la seva autenticitat o la seva relació amb les 'faraòniques' tombes tumulars dels prínceps d'Unetice.
La videoconferència es retransmetrà en directe des del MARQ i es podrà seguir presencialment a la pantalla del saló d'actes fins a completar l'aforament.
