El MARQ posarà en marxa, un any més, el programa d'excavacions arqueològiques a sis enclavaments de la província. Una campanya que, amb un pressupost de 130.000 euros, contribueix a l'increment i la preservació del patrimoni històric i cultural de la província.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha manifestat que "amb aquesta dotació, tornem a mostrar la nostra aposta ferma per la investigació arqueològica a través d´un ampli programa d´excavacions provincial que abasta nombrosos espais a les comarques de l´Alacantí, Vega Baixa, L´Alcoià i les Marines, amb tots els recursos al nostre abast i la participació de més de 70 persones, entre voluntaris i personal del museu".
El pla, en què participen aquesta edició 58 voluntaris repartits per la província d'Alacant, compleix amb l'objectiu de documentar i fer una àmplia investigació científica dels troballes, així com d'avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar diferents enclavaments del territori. Es tracta d'una de les accions més potents dutes a terme per un museu espanyol, que inclou èpoques de la Prehistòria, l'Antiguitat i l'Edat Mitjana i la durada dels treballs oscil·la entre les tres i les cinc setmanes des del juliol al setembre.
L'equip d'arqueòlegs del MARQ ha treballat durant el mes de juliol als jaciments del Tossal de Manises a Alacant, la Illeta dels Banyents al Campello i la Cova de l'Or a Beniarrés, a més, s'intervindrà als emplaçaments de la Pobla d´Ifac a Calp, el Capçal del Molí a Rojals ia l'enclavament Sant Antoni a Oriola. Tant l'ajuntament oriolà com el de Calp han subscrit sengles convenis de col·laboració per aportar mitjans humans i materials.
Tossal de Manises d'Alacant. Època romana (segle I dC)
Dirigida per Manuel Olcina, Antonio Guilabert i Eva Botiga, l´objectiu d´aquesta actuació, que s´ha prolongat durant tot el mes de juliol, ha estat finalitzar l´excavació de l´habitació del forn (praefurnium) i dependències auxiliars d'un dels edificis emblemàtics de l'antiga ciutat, les Termes romanes de Popili. Amb aquesta intervenció es completarà el coneixement sobre la forma i la funció d'algunes dependències d'aquesta construcció i la seva evolució històrica.
Illeta dels Banyets. Època ibèrica (segles IV-III aC)
La investigació, amb Olcina i Adoració Martínez al capdavant, s'ha centrat a excavar els estrats inferiors de l'esplanada de les piques. La importància d‟aquest projecte rau en la singularitat d‟instal·lacions dedicades a la salaó de peixos en època protohistòrica. Així mateix, s'ha procedit a la consolidació de les estructures descobertes en els darrers anys sota la direcció de Rafael Pérez, director d'Arquitectura de la Diputació.
Cova de l'Or. Prehistòria. Neolític
Consol Roca de Togores i Jorge Soler han supervisat la continuïtat dels treballs de les esquerdes de l'entrada de la cavitat amb la finalitat de documentar els nivells d'utilització neolítics i el possible ús funerari i la cronologia, així com obrir una nova zona d'excavació. Un segon objectiu ha estat continuar amb les feines d'excavació a la Galeria Oriental de l'interior de la cavitat.
Pobla d'Ifac de Calp.
Els treballs a realitzar a partir de l'1 d'agost se centraran en els sectors plantejats al Pla de Recerca de la Pobla d'Ifac 2022-2025. En concret, s'actuarà a l'àrea cementerial al costat de l'església amb l'excavació d'un màxim de set tombes i al sector oest de la muralla. D'altra banda, es procedirà a la retirada de runes i material constructiu de l'antic hotel Palace Ifach que impedeix l'accés als nivells arqueològics amb vista a la investigació ia preparar les zones d'intervenció per a una posada en valor futura. Així mateix, es continuaran amb els treballs plantejats al Pla de Conservació Preventiva establerts en coordinació amb l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació d'Alacant.
Capçal Molí. Època ermiral (segles VIII-IX)
El 29 d'agost començarà l'excavació del sector I del jaciment, àrea on es concentra el nombre més gran d'estructures d'enterrament, i continuaran les tasques de documentació. Aquest any es procedirà a una ampliació del tall pel seu vessant nord-oest, en què no es descarta, a més, localitzar estructures industrials d'època Ibèrica. També es practicarà un nou sondeig a prop del Sector II, on segons l'estudi realitzat per la Universitat de Cadis el 2019, es va diferenciar una àrea amb una concentració d'estructures similars a les d'un edifici de dimensions importants.
Sant Antoni. Prehistòria. Cultura Argàrica (II mil·lenni a. C.)
És un dels jaciments més coneguts de l'Argar alacantí i el pla de treball que es planteja abasta pràcticament el mes de setembre. Hi ha quatre objectius: l‟obertura manual d‟una nova àrea d‟excavació; la documentació arqueològica de les estructures, unitats sedimentàries i restes detectades en aquesta àrea; la realització duna planimetria de làrea general dintervenció i daixecaments parcials fotogramètrics de les estructures i àrees dactivitat documentades; i l'inventariat, classificació i anàlisi arqueològica i arqueomètrica de les restes arqueològiques registrades durant la intervenció.
