La segona campanya d'excavacions del MARQ a la Cova de l'Or de Beniarrés han tret a la llum importants ceràmiques del Neolític amb representacions de l'astre sol. Arqueòlegs i especialistes han treballat durant el mes de juliol juntament amb estudiants en règim de voluntariat procedents de diferents universitats.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha celebrat els progressos que s'estan produint a totes les exploracions del Pla d'Excavacions del Museu Arqueològic, dotat amb un pressupost de 130.000 euros i amb la participació de més de setanta arqueòlegs del MARQ i voluntaris. Així mateix, Parra ha assegurat que "aquest any novament s'estan complint els ambiciosos objectius marcats per avançar en la investigació en un enclavament tan rellevant com és la Cova d'Or, exemple de l'esforç que s'està dut a terme des del MARQ per aprofundir en el coneixement de la nostra història".
La Cova de l'Or és un dels jaciments més representatius de la Comunitat Valenciana, clau per a la investigació del Neolític a la Península Ibèrica, amb una seqüència que abraça des del 5.600 al 2.800 aC. obertura al públic al juny de 2021, mitjançant visites guiades gestionades des de la Fundació MARQ en col·laboració amb l'Ajuntament del municipi.
Investigada en diferents moments del segle XX, la cavitat està considerada com un santuari del qual es van valer els primers agricultors i pastors al VI mil·lenni aC Sota la direcció de Consol Roca de Togores, Carlos Ferrer i Jorge A. Soler, aquest any s'ha procedit a excavar una estreta esquerda oberta a l'exterior, el registre del qual ha aportat fragments ceràmics de gots grans i altres amb decoracions, entre els quals es determinen representacions astrals que confirmen la vinculació religiosa. Aquest registre adverteix de la vida a l'exterior de la cavitat i apunta que a l'esplanada d'accés a la Cova es van poder practicar ritus vinculats a la producció.
La campanya d'aquest any ha resultat molt satisfactòria en documentar nivells més recents de l'ús de la cova corresponents a la època moderna (segles XVII-XVIII). A més de material ceràmic com olles, cassoles i galets, s'han trobat restes de fauna i de combustió que s'han interpretat com a zones de corral per al tancament del bestiar domèstic dins de la cova. També s'han documentat nivells puntuals de la època romana i ibèrica.
En un altre dels perfils l'excavació ha permès aprofundir en la investigació dels moments finals del Neolític, en què el registre de restes humanes i elements com vasos ceràmics, adorns com penjolls elaborats en petxina i en pedra, objectes realitzats amb ossos d'animal, com punxons i altres fets en pedra de sílex, com laminites ús funerari de la cavitat.
