El MARQ posarà en marxa, un any més, el Pla d'excavacions i investigacions arqueològiques a sis enclavaments de la província. Una iniciativa que, amb un pressupost de 114.000 euros, contribueix a l'increment i la preservació del patrimoni històric i cultural de la província.
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha presentat aquest matí els detalls d'aquesta campanya acompanyat pel director del Museu, Manuel Olcina, i ha manifestat que “la Diputació manté ferma la seva aposta per la investigació arqueològica a través d'aquest ampli programa en mitja dotzena de jaciments, localitzats al nord, sud i centre de la província, que abasten períodes des de la prehistòria fins a la baixa edat Mitjana i ens proporcionen excel·lents eines per aprofundir en el nostre passat com a territori i coneix la nostra història”.
Coordinat per Olcina, el pla compta amb la col·laboració de 27 voluntaris i compleix amb l'objectiu de documentar i fer una àmplia investigació científica dels troballes, així com d'avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar diferents enclavaments del territori. La durada de les feines oscil·larà entre les tres i les cinc setmanes des d'agost a octubre. Com ha destacat el director del MARQ, “estem davant d'un dels pilars de la nostra actuació museística que, a més, és una de les accions més potents dutes a terme per un museu espanyol”
Illeta dels Banyets del Campello. Època ibèrica (s. IV-III aC)
Situat al Campello, és un jaciment de llarga ocupació, des de la prehistòria fins a l'època romana. En aquesta edició, com a continuació de la campanya anterior, l'excavació se centrarà en les estructures ibèriques (segles IV-III aC) de l'àrea central de l'enclavament amb l'objectiu de conèixer els sistemes constructius i la metrologia emprada. Sota la direcció d'Olcina i Adoració Martínez, els treballs es prolongaran durant quatre setmanes i comptaran amb un pressupost de 23.000 euros.
Capçal Molí de Rojales. Època ermiral (segles VIII-IX)
Aquest enclavament abraça des de l'antiguitat tardana als inicis de l'edat mitjana, d'època Islàmica (s. VI al IX), i aquest any continuarà amb l'excavació de la necròpolis del segle VI vinculada molt probablement a gent del mediterrani oriental (de l'Imperi romà d'orient o bizantins) Una part important d'aquest projecte és l'estudi antropològic i les anàlisis d'ADN dels cadàvers trobats. Juan Antonio López Padilla i Teresa Ximenez d'Embún, s'actuarà durant quatre o cinc setmanes gràcies a un pressupost de 19.000 euros.
El Tabayà d'Aspe. Prehistòria, cultura de l'Argar
Aquest important jaciment de la cultura de l'Argar (segon mil·lenni aC) és un llogaret assentat sobre una elevació d'aspra orografia que va ser probablement un lloc de vigilància i control del pas natural que durant segles va constituir el curs del Vinalopó, connectant la costa mediterrània amb les terres de linterior. L'equip dirigit per López Padilla treballarà durant cinc setmanes per intentar conèixer amb més detall les característiques culturals d'aquest període prehistòric. L?actuació compta amb un pressupost de 23.000 euros.
Tossal de Manises d'Alacant. Època romana (segle I dC)
Aquest any, recolzat amb un pressupost de 3.000 euros, està previst realitzar únicament analítiques antracològiques -fusta- per conèixer les espècies vegetals existents a l'entorn durant l'Antiguitat.
L´Alcúdia d´Elx. Ciutat ibèrica i romana
Amb una destacada ocupació ibèrica sobre la qual es va aixecar una colònia romana, perdurant la població fins als inicis de l'Edat Mitjana, L'Alcúdia és un dels jaciments arqueològics espanyols més importants. La intervenció consistirà en la neteja de les estructures de les termes occidentals que formaven el front oest de la ciutat per obtenir un diagnòstic precís de l'estat de conservació amb què es pugui elaborar un ampli projecte de consolidació i museïtzació. Eventualment es podria fer algun sondeig arqueològic per conèixer l'estat de conservació d'algun mur o paviment. Les estructures avui presenten un avançat estat de degradació amb perill d'esfondrament de murs i paviments i aquesta actuació serà l'inici per a la definitiva recuperació d'aquest important edifici de la Ilíci romana. Sota la direcció d'Olcina, Rafael Pérez (Àrea d'Arquitectura de la Diputació), Ana Ronda i Mercedes Botiga (Fundació Universitària L'Alcúdia de Recerca Arqueològica, FUAIA, dependent de la Universitat d'Alacant), les tasques es prolongaran durant cinc setmanes i comptaran amb un pressupost de 23.000 euros.
Pobla d'Ifac de Calp.
La dinovena actuació que efectua el MARA en aquest jaciment estarà centrada a delimitar l'Edifici XIV, una estructura extramurs de la ciutat, la funció de la qual encara és desconeguda i que es troba annexa a l'entrada oest a la Pobla. Acabar d'excavar aquest edifici i documentar-ne la funció serà el principal objectiu de la campanya dirigida per José Luis Menendez Fueyo que es perllongarà durant cinc setmanes i està dotada amb 23.000 euros.
