.jpg)
El Museu Arqueològic d'Alacant ha presentat aquest matí el catàleg de l'exposició “Ajuars per a l'eternitat. El ritu funerari al Cabezo del Molino”, que inclou quatre conjunts de joies bizantines trobades a la necròpolis del jaciment de Rojales.
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha participat en aquest acte al costat de l'alcalde de Rojales, Antonio Pérez, el director del MARQ, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, José Alberto Cortés, i la comissària de la mostra, Mª Teresa Ximénez d'Embún, arqueòloga i tècnica d'Exposicions de la Fundació CV MARQ.
La nova publicació recull imatges i dades de l'exposició que va ser inaugurada el passat any i es pot visitar al vestíbul del Museu fins al proper mes de maig. Com ha explicat Navarro, es tracta d'una edició de gran qualitat que recull els resultats obtinguts en la investigació duta a terme des de l'any 2018 a l'enclavament del Cabezo del Molino.“Aquest projecte va formar part del Pla Anual d'Excavacions de la Diputació d'Alacant i va comptar amb la col·laboració des dels seus inicis de l'Ajuntament de Rojales i del Museu Arqueològic i Paleontològic d'aquesta localitat”, ha puntualitzat el diputat.
Especialistes i investigadors com Juan Antonio López Padilla, arqueòleg del MARQ, Susana Gómez, professora de la Universitat Isabel I de Burgos, Henry L. Gruber, de la Universitat de Carolina del Nord (EUA), o les restauradores del MARQ, Silvia Roca i Tatiana María Martínez, així com l'arquitecte Àngel Rocamora i la mateixa Teresa Ximénez d'Embún han participat al llibre que consta de més de 140 pàgines.
A través d'una nova museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, 'Ajuares para l'eternidad' mostra un moment particular de la història. El Cabezo del Molino és un dels primers jaciments de la província on s'ha pogut constatar la presència de població d'època bizantina (segles VI-VII dC), en aquest cas a través d'una gran necròpolis que, a més, és de les primeres manifestacions al nostre territori de comunitats cristines al món rural.
De les excavacions en destaca l'elevat nombre de soterraments infantils trobats -segurament víctimes de la greu epidèmia anomenada pesta de Justinià- i la localització d'un conjunt de sepultures femenines d'edats molt joves -entre 6 i 12 anys- que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Aquestes nenes van tenir una mort sobtada i prematura que els va impedir fer en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.
Per això, en la seva mort, i amb el màxim de les cures, van ser vestides de manera especial, amb joies pròpies de les núvies. ens ha deixat conjunts compostos per collarets i arracades, de matèries primeres d'alta qualitat com l'ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”.
