El Museu Arqueològic d'Alacant revaloritza i posa en valor el traçat de la Via Augusta i el seu ramal Via Dianium mitjançant una nova exposició. La mostra, fruit de la feina conjunta entre la institució provincial i la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, pretén difondre la història d'aquesta calçada romana que va travessar l'actual territori valencià vertebrant-ne les principals poblacions i llocs.
La presidenta de la Diputació dAlacant Lluïsa Pastor i el secretari autonòmic d'Infraestructures i Transport Victoriano Sánchez-Barcaiztegui han inaugurat aquest matí aquesta exposició itinerant que es podrà visitar al MARQ fins el proper 28 d'abril. A l'acte hi han assistit també el diputat de Cultura Juan Bautista Roselló, el director tècnic del museu alacantí Manuel Olcina, el director del projecte José Manuel Despiau i la directora territorial de Cultura a Alacant Petxina Sirvent.
.jpg)
Sota el títol “Via Augusta. Pla director de recuperació de la Via Augusta a la Comunitat Valenciana” l'exposició exhibeix a través d'un audiovisual, cartelleria i diferents panells informatius el procés d'adequació i posada en valor que la Generalitat està duent a terme en aquest branc per a ús i gaudi dels ciutadans. Així mateix, la mostra recull el significat, el recorregut, els itineraris, els restes arqueològiques i els fites arquitectòniques associats a aquest traçat, incidint especialment en el seu pas per la província d'Alacant i destacant jaciments urbans i viles costaneres com les ciutats de Dianium, Ilíci i Lucentum.
Pastor, que ha destacat la importància dʻaquest projecte que permetrà dinamitzar la Comunitat i potenciar el territori valencià a nivell internacional, ha manifestat queaquesta exposició reflecteix, una vegada més, l'estreta col·laboració que hi ha entre les diferents administracions públiques per tal d'apropar la cultura i tirar endavant projectes que redundin en benefici dels nostres ciutadans. La recuperació de la Via Augusta suposarà, sens dubte, un nou al·licient turístic per a una província que té en aquest sector un dels seus principals motors econòmics i que ha d'apostar, com estem fent, per oferir un ampli ventall de possibilitats.
Amb l'objectiu d'ampliar el contingut de l'exposició, el MARQ ha inclòs a més diferents peces il·lustratives de l'època, entre les quals destaca una groma que es feia servir en tipografia per parcel·lar terrenys o una sola de cuir pertanyent a una caliga -sandàlia- trobada al jaciment romà de l'Albir -a l'Alfàs del Pi-. Així mateix, s'ha editat un catàleg i una guia didàctica que inclou un apartat especial sobre el recorregut de la Via Augusta per la província.
Per la seva banda, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui ha manifestat que la importància d'aquesta xarxa viària és tan gran que, a les albors del segle XXI, encara constitueix el principal eix de comunicació del nostre país amb la resta d'Europa i fa 2.000 anys l'equivalent a l'actual Corredor Mediterrani. De fet, les principals infraestructures de comunicació actuals -autopista, ferrocarril i carreteres- coincideixen, a 'gros mode', amb el traçat original de la mateixa.
La Via Augusta
La civilització romana és la primera que es planteja, des dels inicis, la construcció sistemàtica de vies de comunicació. A través de la creació d'una xarxa de calçades de més de 140.000 quilòmetres es va connectar Roma, com a epicentre i pol de convergència cultural, comercial i polític, amb la gairebé totalitat de províncies de l'Imperi.
Les calçades servien per al trànsit de persones, el transport de mercaderies, el desplaçament de tropes, així com per facilitar l'administració i la recaptació de tributs. A més, es van convertir en un instrument fonamental per afavorir el contacte humà i la transmissió i intercanvi d'elements culturals, idees i creences, ha puntualitzat la Presidenta.
El ramal de la Via Augusta que travessa Alacant discorre per l'interior, al llarg de la vall del Vinalopó, fins a Campoamor i Pilar de la Foradada. En època romana també va tenir vigència un ramal viari costaner entre Dénia i Alacant. Els romans traçaven, construïen i senyalitzaven amb gran precisió els seus camins cercant la línia recta i l'horitzontalitat, que aconseguien gràcies a un desenvolupat coneixement d'enginyeria pública.
Aquest instrument de comunicació va permetre, a més, el control militar, el desenvolupament comercial i industrial, el progrés de les seves ciutats i fins i tot l'existència mateixa de Roma com a estat. Una de les principals calçades construïdes pels romans a Espanya rep el nom de Via Augusta degut, amb tota seguretat, a les reparacions i rectificacions que l'emperador Augusto hi va efectuar. Amb una longitud aproximada de 1.500 quilòmetres travessa la península des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant la Mediterrània.
El secretari autonòmic ha explicat que la Generalitat ha elaborat aquest projecte per tal de recuperar i refuncionalitzar aquest camí històric perquè els ciutadans puguin recórrer a peu o amb bicicleta la Via Augusta i el seu ramal Via Dianium i així conèixer la història dels nostres avantpassats. Per això, s'ha habilitat un recorregut de caràcter eco-turístic i cultural que serà dotat amb les infraestructures necessàries per ser conegut i gaudit com a posades i hotels rurals com els que hi havia en aquella època.
