El Museu Arqueològic d'Alacant ha presentat la mostra 'La Princesa dels Carpats. Una excepcional sepultura argàrica de Sant Antoni (Oriola)' a l'espai expositiu del Hall. Aquesta nova proposta coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus que ahir va congregar centenars de persones, tant per visitar 'Els guerrers de Xi'an' com per recórrer els jaciments i monuments del MARQ.
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha visitat aquest matí el museu, acompanyat pel director gerent José Alberto Cortés, i pel director Manuel Olcina, ha destacat la singularitat dʻaquesta nova proposta, que es podrà visitar fins a abril de 2024. "Tenim una oportunitat única per admirar aquest aixovar funerari i conèixer la seva extraordinària història gràcies a la llarga tasca de recerca duta a terme per lʻequip dʻarqueòlegs i tècnics del MARQ", ha manifestat Navarro.
Es tracta d'un conjunt de peces de la Edat de Bronze, amb més de 4.000 anys d'antiguitat, trobats a Oriola fa més d'un segle pel jesuïta Juliol Furgús en una sepultura pertanyent a la denominada cultura d'El Argar. La dona que jeia en aquella tomba estava vestida amb dues espirals de plata, un ganivet de coure embolicat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atuell de ceràmica feta a mà, col·locat davant del seu cap, i un conjunt de 75 petitíssims cons d'or perforats, d'a la perforada.
Tal com ha explicat Olcina, "aquests minúsculs cons d'or són únics, ja que segueix sense haver-se trobat res semblant en el context de l'Edat del Bronze peninsular, i les investigacions assenyalen cap a Europa oriental on, entorn de la conca dels Carpats i en època contemporània a la cultura de l'Argar, s'elaboraven peces". En aquest sentit, el diputat ha afegit que "l´aspecte més important d´aquesta petita exposició resideix precisament en la connexió que podem establir entre els objectes trobats a Oriola amb els que han aparegut als Carpats, a més de 2.000 quilòmetres".
Els darrers estudis han pogut demostrar que a la societat argàrica, com moltes altres a l'Europa de l'Edat del Bronze, les dones abandonaven els seus llogarets d'origen per casar-se. En el cas de les elits, aquests intercanvis matrimonials eren els que permetien forjar aliances comercials internacionals amb famílies d'un mateix estatus social, però d'altres punts d'Europa i de la Mediterrània.
Aquest descobriment és resultat d'un ardu treball al voltant de l'Edat del Bronze en general, ia la societat d'El Argar en particular, que des de ja fa més de quinze anys es desenvolupa des del MARQ, amb el suport de la Diputació. Als treballs, encapçalats per l'arqueòleg del museu Juan Antonio López Padilla, hi han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d'Alacant, Ricardo E. Basso i Maria Pastor.
