PEÇA DEL MES. Premsa de fusta amb tòrcul a caragol

Premsa d'un sol tòrcul central de fusta, per a processos que requereixen una pressió suau i continuada, que pertany a la Col·lecció Fons Històric del MARQ i actualment s'exposa a la Sala dedicada a l'Edat Moderna i Contemporània de l' exposició permanent del museu (MO-VITRINA 14). La premsa està construïda a partir d'un marc de fusta sobre quatre peus disposats a “V” invertida, per mitjà de tècniques de serrat, assemblatge i envernissat. El mecanisme de pressió està conformat per la biga superior i el tòrcul central que la travessa: accionat per dues manovelles, empeny la travessa pressionant el producte (formatge) col·locat dins un cercle sobre la biga inferior o llit. L'escanaladura tallada guia el producte resultant del premsat (sèrum) cap a un recipient que és col·locaria sota la premsa. L'únic element metàl·lic són els cercs de ferro que subjecten les manovelles al tòrcul. A la intervenció realitzada al MARQ el 2001 es va eliminar el corc i es van serrar les potes perquè estaven molt afectades. L'estat actual és estable i no s'observen noves marques d'acció del corc.

Les premsa de fusta amb tòrcul a caragol s'utilitzaven en la producció tradicional de mel i cera, formatge, sidra, vi, oli i panfígol. El mecanisme de premsat és comú a totes aquestes màquines preindustrials; no obstant, en aquest cas, l'escanaladura del llit i la travessa alargada per repartir i atenuar la pressió indiquin que es tracta d'una premsa per a l'elaboració de formatge. Tot i així, és comú que les premses de formatge s'aprofitessin també per fer panfígol, sent comú en el context de la producció familiar que amb una mateixa màquina s'elaborin diferents productes.

En la tecnologia preindustrial, les primeres premses documentades són les de cunya, aparegudes durant el període hel·lenístic (323-30 aC). Els de caragol es desenvolupin pràcticament al mateix temps. Aquest tipus de premsa, amb tòrcul a caragol i fets enterament amb fusta, es generalitzen al segle XIX i perviuen fins a mitjans del segle XX, quan la mecanització de la producció alimentària substitueix l'elaboració artesanal casera.

L'elaboració de formatge a l'àmbit rural i familiar és una manera de conservar la llet sobrant de la munyida. Per donar forma al formatge, s'utilitza un cercle o anell. Tradicionalment, aquests cercs s'han fet, segons les regions, d'espart, ceràmica, fusta o escorça d'arbre i, més tardanament, de llanta. A través dels forats o dels espais entre el trenat s'evacua el sèrum. En aquesta premsa, el cercle s'encaixaria a la canalla tallada a la biga inferior. En l'elaboració manual del formatge, s'utilitza un recipient de fusta per evacuar el sèrum, d'aquell recipient pren la forma de l'escanaladura.

Abans de la introducció de la premsa, una volta realitzat el premsat manual durant una hora, els quesos havien d'estar durant 24 hores col·locats entre dos taulells pressionats amb grans pedres per a finalitzar el procés. La utilització d'aquest tipus de premsa reduïx l'esforç i la durada del procés d'extracció del sèrum.

Encara que algunes premses de cera tenen la mateixa morfologia que els de formatge, normalment solen tenir una gàbia de ferro o de fusta amb un èmbol interior que concentra i augmenta la força exercida sobre els bresques, ja que cal una pressió major per a l' obtenció de la cera. És també al segle XIX quan alguns apicultors introdueixen les premses meleres per separar la mel i la cera. Tradicionalment, és feia amb les mans. A mitjans del segle XX són substituïdes pel centrifugador de mel, que és més eficaç.

De la mateixa manera, en l'elaboració del vi també s'utilitza aquest tipus de premsa per a un segon processat del raïm: una volta acabats els dos trepitjats, les restes que quedin passen per la premsa. El producte resultant (anomenat “premsa”) és barreja amb el vi obtingut als trepitjats perquè t'altres propietats. Els fusos de fusta per a premsa conservats al Museu del Vi (Vilafranca del Penedès) testimonien l'ús d'aquest tipus de premsa en l'elaboració del vi. Les premsas d'un sol fus són difícils de trobar a l'actualitat, mentre que les de dos fusos encara són abundants a La Rioja.

PARAL·LELS

Premsa de formatge (núm. INV: 1989/058-001).

Provinent de Zamora, a “ENSERES”, Museu Etnogràfic de Castella i Lleó, Fundació Segle per a les Arts a Castella i Lleó, DL, 2002. p. 265.

Taulell i pleta d'espart per fer formatge (Nº INV: 1.782)

Provinent d´una casa familiar del Camp d´Elx, Museu Escolar de Pusol (Elx)

Recipient per recollir el sèrum

Sopeña Pérez, F.; "El formatge d'Aliva: una elaboració artesana" a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 12, 1978, p. 18, Fig.5

Premsa de panfígol (Nº INV: 15.524)

Provinent d´una casa familiar del Camp d´Elx, Museu Escolar de Pusol (Elx)

Premsa de cera (núm. INV: CE01335)

Museu etnogràfic de Cantàbria, col·lecció estable.

Premsa de cera (núm. INV: 6717).

Provinent de Sant Martí de Humada (Burgos), a “Animalario, visiones humanas sobre mundos animales”, Museu del Vestit. Centre de Recerca del Patrimoni Etnològic, Secretaria General Tècnica, Ministeri de Cultura, 2005, p.276.

Premsa de cera

Col·lecció Abert Simón, a Lemeunier, G.; “Geografia de la cera a Espanya i França”, Investigacions d'història econòmica, vol.7, 2011, p.6, fig.6.

Premsa de cera (Nº INV: 00100)

Provinent de Ceresola, “Catàleg del Museu Ángel Orensanz i Arts del Serrablo”, ed. DPH, 1980, p. 57

Premsa de vi i sidra

Museu d'Ojacastro, a Alarcón Román, C.; Conde López, S. i Rodríguez Collado, M., “Artesanies Riojanas” a Etnografia Espanyola, Ministeri de Cultura, vol. 6, 1987, pp.192-193

Premsa d'oli

Caseriu de San Benito, Alameda (Màlaga) a Gómez Delgado, BM; “Premses de biga i quintal: pervivència i evolució de tecnologies preindustrials en la producció agroalimentària. El cas de la Hisenda Cerero a Sant Lúcar la Major”, a Jornades Andaluses de Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública, 2012, p. 7

BIBLIOGRAFIA

                  - Lafuente Vidal, J.: Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. Catàleg-Guia”, Institut d'Estudis Alacantins, vol. XII, 1959, p. 78, núm. INV: 215.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA PER A LA IDENTIFICACIÓ DE LA FUNCIÓ DE LA PREMSA

Sobre l'elaboració artesanal de formatge

- De Leidaola, F., “El pasturatge tradicional a Guipúscoa” a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 55-56, 1991, pp. 23 i 24.

- Fernández de Paz, E., “Artesanies i artesans a la Serra Nord Sevillana: aproximació etnogràfica” aEtnografia Espanyola, Ministeri de Cultura, vol. 6, 1987, pp.166-169

- González Mena, Mª A., “Tradicions ramaderes en antiguitat. Un racó del tancat palentí” a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 14, 1979, p.16-17.

- Sánchez, E.; Timó, Mª P. I Salmador N.; “La ceràmica relacionada amb la Llet i els seus derivats” aNarria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 8, 1977, pp. 3-4

- Sopeña Pérez, F.; "El formatge d'Aliva: una elaboració artesana" a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 12, 1978, pp. 17-19

Sobre l'elaboració artesanal de mel i cera

- Díaz Maderuelo, R.; Sabata de la Vega, J.; Adánez Pavón, J. i Quinto Romero, Mª Luisa de, “L'ofici artesà de la cereria a Segòvia” a Etnografia Espanyola, Ministeri de Cultura, vol. 5, 1985, pp.273-351.

- Lemeunier, G.; “Geografia de la cera a Espanya i França”, Investigacions d'història econòmica, vol.7, 2011, p.6, fig.6.

- López Álvarez, J.; “Animal domèstic o animal salvatge? La relació de l'home i les abelles” a “Animalari, visions humanes sobre mons animals”, Museu del Vestit. Centre de recerca del Patrimoni Etnològic, Secretaria General Tècnica, Ministeri de Cultura, 2005, p.82.

- López Álvarez, X.; “Les Abelles, la mel i la cera a la societat tradicional asturiana”, Reial Institut d'Estudis Asturians, Oviedo, 1994. 

- Padilla Montoya, C., “Els ruscs sorianes. Mel i cera.” a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, 1978, vol. 11, pàg. 15 i 16

- Sánchez Trujillano, Mª T.; Gómez Martínez, JR; “A una bresca de rica mel”, Museu de la Rioja, Logronyo, 2001.

Sobre l´elaboració artesanal d´oli

- Gómez Delgado, BM; “Premses de biga i quintal: pervivència i evolució de tecnologies preindustrials en la producció agroalimentària. El cas de la Hisenda Cerero a Sant Lúcar la Major”, a Jornades Andaluses de Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública, 2012

Sobre l'elaboració artesanal de vi

- Alarcón Román, C.; Conde López, S. i Rodríguez Collado, M., “Artesanies Riojanas” a Etnografia Espanyola, Ministeri de Cultura, vol. 6, 1987, pp.192-193

- Chasco Oyon, JA, “L'elaboració artesanal del vi i de l'oli a La Rioja Alabesa” a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 53-54, 1991, p.37

- Merino, A. “El Paller-Museu d'objectes i instruments Populars a Ojacastro” a Narria: Estudis d'arts i costums populars, Universitat Autònoma de Madrid, Museu d'Arts i Tradicions Populars, vol. 10, 1978, pp. 33-36