PEÇA DEL MES. Pinta decorada (fragment)

Fragment de pinta, element d'aixovar personal, elaborat mitjançant les tècniques de tallat i polit sobre una fina placa d'ivori de forma i secció rectangulars. Conserva l'arrancada de les doncs a la part inferior, però manca la major part de la peça. Posseïx decoració incisa per les dues cares amb motius geomètrics. La composició, igual per ambdues cares, presenta dues bandes horitzontals a les parts superior i inferior. Estan decorades amb triangles que formin rombes emplenats de línies paral·lels. Dues línies verticals emplenades de punts semblan emmarcar la composició central, de la qual sols se'n conserva l'arrancada d'unes línies diagonals paral·lels entre si. Restaurada al MARQ el 2006, (FTR 253) és neteja, dessala i consolida la peça, que presentava brutícia i exfoliacions. Actualment està estable. 

El fragment de pint, que s'exposà a la Sala de Prehistòria de l'exposició permanent del MARQ (PH-VITRINA 15), vaig provar de la terrassa sud-oriental del jaciment de la Mola d'Agres, un sector d'estratigrafia alterada i on el material, característic del Bronze Final/Ferro Antic, apareix remenat (Estrat: Capa 3, Sector: V, UEM: 11). A aquest conjunt pertanyen diversos fragments d'ivori, un bé escàs i de difícil aprovisionament: la pinta, fragments de braçalets i una gran rodanxa de defensa sense treballar.

L´abundància de matrius i objectes d´ivori que apareixen ha fet pensar en l´existència d´un taller de producció d´artefactes d´aquest material, en funcionament durant el Bronze Ple. Dins el context d'enriquiment de les elits socials i d'intercanvi tant de matèries i objectes com de cànons estètics, les pintas decorades són un clar exemple del desenvolupament que assoleix la producció d'adorns personals sobre matèries dures animals durant l'Edat del Bronze. Així, la presència del taller d'ivori a la Mola d'Agres indica l'existència a la zona d'una l'èlit ja ben conformada que demanava adorns de prestigi (Pascual Benito, 1995).

L'ivori, documentat únicament al sud-est peninsular ia les Illes Balears durant l'Edat del Bronze, arribava juntament amb el coure a través d'una àmplia xarxa de circuits d'intercanvi. En aquest moment, es produeix un canvi respecte a les èpoques anteriors quant a les rutes i els punts d'exportació. Parece que deixa d'arribar per via atlàntica des de Marrocs: ara prové de la zona d'Orà, entra pel sud-est, entre altres punts, i és redistribuït pels nuclis de l'àrea septentrional de la Cultura de l'Argar. L'ivori analitzat és d'elefants i d'hipopòtams asiàtics i africans.

Així, la provinença de la matèria primera per a l'elaboració d'objectes d'adorn és una mostra de la participació de la Mola d'Agres a un ampli circuit d'intercanvis. La forma i la decoració d'alguns dels objectes que s'elaborin al taller apuntin en la mateixa direcció: el registre arqueològic de la costa portantina peninsular presenta, durant la segona meitat del II mil·lenni aC, imitacions dels artefactes de consum elitista dels grups del nord d'Itàlia, en concret de les Terramare de la vall del Po. Aquesta similitud s'entén per l'existència d'un ampli circuit de contactes interregionals amb el Mediterrani central, previ a les rutes fenícies.

A partir del segle XVI aC, l'èlit participa en aquests circuits a través d'una xarxa d'enclavaments del sud-est peninsular controlats pels nuclis principals, com Cabezo Redondo. En aquest context s'emmarca el control de la circulació de l'ivori, que explica en part el gran desenvolupament de les zones septentrionals del territori argàric.

En aquest sentit, són importants les produccions locals de la Mola d'Agres imitant els patrons estilístics i morfològics de les Terramare. mediterrani fins i tot després de l'abandonament de Cabezo Redondo, durant l'últim terç de l'II mil·lenni aC (López Padilla, 2011).

La Mola d'Agres, on l'ivori continua arribant per la via que connecta el Vinalopó amb el Serpis, és durant el Bronze Final un punt de gran importància geoestratègica dins la xarxa d'intercanvi i redistribució. S'han recuperat peixos de gran riquesa i singularitat on podem observar els paral·lels amb els adorns terramaricolans: entre els objectes que mostren aquesta semblança destaquen la pinta i un petit manec d'ivori decorat. També la fíbula de colze ad occhio, d'inspiració sícula i amb els mateixos motius decoratius que la pinta, és una mostra de la imitació dels objectes de prestigi del Mediterrani central.

Aquest tipus de pints sobre matèria dura animal apareixen sobretot al llarg de la costa mediterrània i sud-atlàntica de la península. El fragment recuperat a la Mola d'Agres presenta la mateixa decoració geomètrica incisa que els exemplars de Sont Matge, Pic dels Corbs, Sant Jordi i Hort Pimentel, de cronologies coincidents (Bronze Final/Ferro Antic). Totes segueixen el cànon estètic de les pintes de Terramara, encara que aquestes estan elaborades sempre sobre banya de cérvol i les peninsulars presentin major diversitat en aquest aspecte.

Cal apuntar que inicialment es va identificar la matèria primera de la pinta amb els us, com ha succeït amb tants altres objectes d'ivori. No obstant, amb un anàlisi macroscòpic es poden observar les línies de creixement anual (línies d'Schreger) que confirmin que es tracta d'ivori. Fins i tot, segons l'angle d'obertura es podria determinar si es tracta de dentina d'elefant o de mamut. Amb el pas temps, aquestes línies són més marcades i observables a causa de l'exfoliació que pateix l'ivori.

Les pintas durant l'Edat del Bronze són segurament elements d'adorn amb connotacions de prestigi social o apotropaiques. Al contrari que al Neolític i l'Edat Antiga, on les pintas sí que s'utilitzaven per decorar la ceràmica i cardar la plana, respectivament; sembla que aquest tipus de pinta decorades han perdut la funcionalitat directament relacionada amb la seva forma i es converteixen en un objecte simbòlic (Curel Castro, 1988). 

PARAL·LELS

Pinta de Són Matge (Illes Balears).  Pinta sobre ivori (ca. 1300-1000 cal aC). Decoració incisa: motius geomètrics a base de triangles i rombes emplenats amb línies paral·lels. Presenta decoracions diferents a cada cara.

Fragment de pinta de Pic dels Corbs (Sagunt). Pinta sobre banya de cérvol (1100 cal aC). Decoració incisa per les dues cares: triangles emplenats amb línies obliqües. Té els extrems apuntats i elevats.

Fragment de pinta de Hort Pimentel (Sevilla). Pinta sobre vosaltres. Decoració incisa: bitriangles per una cara i línies trencades per l'altra.

Pinta de Sant Jordi (Terol). Pinta sobre vosaltres (VIII-VII aC). Decoració incisa: presenta triangles i rombes emplenats amb línies paral·lels. Presenta tres perforacions.

Pints de Castione dei Marchesi (Itàlia). Pints sobre banya de cérvol (1500-1100 aC). Decoració incisa: motius geomètrics a base de círcles amb punt central, quadrats i triangles i rombes emplenats amb línies paral·lels. Presenten un aplic perforat a la part superior.

BIBLIOGRAFIA

- Barrachina Ibáñez, A.: “Noves dades per a l'estudi del final de l'edat del bronze a les comarques septentrionals valencianes: la fase III de Pic dels Corbs de Sagunt” a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 27 Diputació de Castelló, p.49, fig.9.

- Castro Curel, Z.; “Peines prehistòrics peninsulars” a Treballs de Prehistòria, vol. 45, núm. 1, 1988, CSIC, pp.343-258

- Gil Mascarell, M. i Peña Sánchez, JL: “La fíbula ad occhio del jaciment de la Mola d'Agres”, Saguntum PLAV, núm. 22., Universitat de València, 1989, València, p.141, Fig. 8.

- Gil Mascarell, M. i Peña Sánchez, JL: “Les fases d'ocupació al jaciment de la Mola d'Agres (Agres, Alacant)” a Recerques del Museu d'Alcoi núm. 3, 1994, Alcoi, pp. 111-120

- Gil Mascarell, M.: “El poblat de l'Edat del Bronze de la Mola d'Agres (Agres, Alacant)”, XVI Congrés Nacional d'Arqueologia, 1982, Saragossa, pp.269-276.

- López Padilla, JA: “A propòsit d'alguns objectes d'os i ivori de la Mola d'Agres (Agres, Alacant)” a Alberri nº5, 1992, pp.9-28, fig.4.

- López Padilla, JA: “Asta, os i ivori: artefactes ossis de l'Edat del Bronze al Llevant i Sud-est de la Península Ibèrica (c. 2500-c. 1300 cal BC)”, MARQ, Alacant, 2011, p. 241 (fig. IV.3.60: 13) i p.477 (fig. V.2.137 i v.2.138).

- López Padilla, JA: “Asta, os i ivori: artefactes ossis de l'Edat del Bronze al Llevant i Sud-est de la Península Ibèrica (c. 2500-c. 1300 cal BC)”, MARQ, Alacant, 2011.

- López Padilla, JA: “Dinàmica de producció i consum d'ivori al sud-est i àrea centre-meridional del llevant peninsular entre ca.2200 i ca. 1200 aC”, a Banerjee, A.; López, JA i Schuhmacher, Th. X. (eds.): Elfenbeinstudien. Faszikel 1: Ivori i elefants a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental, Iberia Archaeologia núm. 16, 2012, Deutsches Archäologisches Institut, Madrid; MARQ, Alacant, p. 151, fig. 11 i 12b.

- Lorenzo Magallón, I.: “Avanç sobre les excavacions del jaciment de Sant Jordi (Plou)” a KALATHOS, Revista del Seminari d'Arqueologia i Etnologia Turolense, Col·legi Universitari de Terol, Terol, 1985-86, pp.41 i 43, fig. 3.1., làm. III. 2.

- Miguel Tejero, J.: “Os, asta i ivori. Tecnologia de l'explotació de les matèries òssies a la Prehistòria“, Societat Catalana d'Arqueologia, 2009, Barcelona.

- Pascual Benito, J. LL.: “El taller d'ivori del Bronze Ple de la Mola d'Agres (Alacant)” a Banerjee, A.; López, JA i Schuhmacher, Th. X. (eds.): Elfenbeinstudien. Faszikel 1: Ivori i elefants a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental, Iberia Archaeologia núm. 16, 2012, Deutsches Archäologisches Institut, Madrid; MARQ, Alacant, pàg. 173-197.

- Pascual Benito, J. LL.: “Origen i significat de l'ivori durant l'horitzó capaniforme i els inicis de l'Edat del Bronze al País Valencià” a Saguntum núm. 29, Universitat de València, 1995, València, p.21.

- Penya Sánchez, JL et al.: “El poblat de la Mola d'Agres. Homenatge a Miracle Gil-Mascarell Boscà”, Generalitat Valenciana, 1996, València, p.173.

- Provenzano, N.: “Fiche des piines” a H. Bage-Mahieu et al. Fitxes typologiques de l'Industrie osseuse prehistorique. Cahier IV. Objects de Parure, Universite Aix-en-Provence, 1991, fig.2.

- Provenzano, N: “Produzione in osso e corno delle terramare emiliane” a Bernabó Brea, M.; Cardarelli, A. I Cremaschi, M. (eds.): Le Terramare, la più antica civiltà padana, Catàleg de l'esposizione, Milano, p. 527-587.

- Tejera Gaspar, A.: “Excavacions arqueològiques a l'Hort Pimentel: Lebrija, Sevilla” a Noticiari Arqueològic Hispànic, nº26, 1985, p.104, fig. 11, làm. VI. 1-2.

- Tejera Gaspar, A.: “Hort Pimentel (Lebrija, Sevilla): Un poblat del bronze mitjà i final a la Marisma del Guadalquivir”, XV Congrés Nacional d'Arqueologia, 1997, Lugo, pàg. 205.

- Waldren, W.: “Beker Culture of the Balearic Islands”, BARIntSer 709 (Western Mediterranean Series 1), 1998, Oxford, fig.15.