Tossal de Manises

TOSSAL DE MANISES

EL TOSSAL DE MANISSES és el solar de la ciutat romana de Lucentum, l'antiga Alacant. S'hi pot localitzar a la part superior d'un alçada (o tossal) al costat del mar, amb una alçària de 38 metres, a 3,5 km del centre de la ciutat moderna, al barri de l'Albufereta. A hores d'ara conserva íntegrament tota la superfície urbana (al voltant de 25000 m2), emmurallada i el perímetre de la qual fa uns 600 metres aproximadament; tot el conjunt va ser declarat Monument Historicoartístic l'any 1961.

Els orígens de l'assentament en aquest puig els podem remontar a les acaballes del segle V o començaments del segle IV aC encara que coneixem poc aquesta primera fase d'ocupació. El panorama canvia radicalment a l'últim terç del segle III aC. del jaciment, i que determina les construccions posteriors amb la fixació del perímetre de la ciutat romana.

Aquesta primera fase urbana va ser destruïda al voltant de l'any 200 aC ia arran d'aquest fet el Tossal viurà un període ben llarg d'abandonament i descurança que començarà a canviar a finals del segle II aC, quan s'evidencia un episodi constructiu nou on s'hi reedificarà tot el viari urbà. Durant el manament d'August, el primer emperador romà, la ciutat assolirà el rang de municipium (municipi), pel qual passarà a governar-se autònomament amb magistratures i institucions netament romanes; és quan s'hi testimonia històricament i epigràfica el nom de Lucentum. La ciutat presentarà durant el final del segle I aC i tot el segle I dC un període de certa esplendor, i s'hi constata la construcció del fòrum, dos termes públics, una porta nova d'accés a l'enclavament, el sistema de clavegueram i al menys un tremp, així com per l'extensió de la ciutat que sobrepassarà els límits originals establerts per les muralles.

A finals del segles I dC comencen a evidenciar-se els signes de la decadència de la ciutat, i s'inicia un període que finalitzarà amb l'abandonament definitiu i la desaparició de la ciutat al segle III dC Després d'un període nou de freqüentació esporàdica en el qual el jaciment és convertiu en una pedrera de materials, el solar l'ocuparan, ara com a espai funerari, entre els segles VIII i X dC, moment en què assistirem a la creació d'una maqbara (cementiri ) caracteritzada plenament per la implantació del ritus funerari islàmic.

Visita la vista a 360º d'aquest jaciement