Ritu funerari
al Cabezo del Molino

VIDA I MORT A LA RIBA DEL RIU SEGURA

 Al marge esquerre del riu Segura, al nord-est de l'actual localitat alacantina de Rojales, es localitza, al turó del Cabezo del Molino, un jaciment arqueològic amb una llarga ocupació humana que comença al segle III aC i que perdurarà en el temps més de mil anys. Tot i que les cultures Íbera o romana també hi van passar, destacable és, sens dubte, la instal·lació d'una necròpolis d'època bizantina. -VI i VII dC- en actual procés de recerca i que encara avui no ha desvetllat tots els seus secrets. de comunitats rurals cristianes a les nostres terres. 

L'ARRIBADA DE POBLACIÓ DEL MEDITERRANI ORIENTAL

Al voltant de l'any 550 de la nostra era, la població procedent de la part oriental del Mediterrani, del conegut com a Imperi Bizantí, arriba a la Península Ibèrica. Aquesta nova gent, molt probablement militars i comerciants, estendrà els seus dominis entre el sud-est i el sud-oest de la Península entrant en conflicte amb el poder polític del moment, el Regne Visigot de Toledo. Encara que sobre l'Imperi Bizantí i la seva expansió en temps dels emperadors Teodora i Justinià tenim molta informació, de la gent que aquí van arribar i de com es van organitzar al nou territori ocupat, en sabem molt poc. Per això, jaciments com el del Cabezo del Molino són únics i de gran importància històrica, en haver localitzat aquí un espai funerari amb un gran nombre d'enterraments d'aquesta època. 

UN AJUAR PER A L'ETERNITAT 

La presència d'objectes personals als enterraments de comunitats cristianes és escassa i inapropiada segons la nova Fe, per això la documentació de collarets i arracades com els que es presenten a l'exposició és excepcional i ens explica una història molt particular. A dia d'avui, al Cabezo del Molino, només els soterraments infantils, molt probablement de sexe femení, presenten aixovars relacionats amb l'adornament personal, elements que els confereixen una vestimenta excepcional per portar al seu viatge al més enllà. Assolir la condició de casada va ser, sens dubte, molt important per a les dones d'aquesta societat en trànsit a l'Edat Mitjana, cosa que una mort sobtada a causa de la “pesta de Justinià” els va poder impedir moltes d'elles.