COVA DE L'OR
El santuari de la Cova de l'Or
Els elements materials trobats a la cavitat de Beniarrés testimonien la importància de l'ocupació al Neolític Antic (5500-5000 aC), quan la cova va constituir un lloc idoni per a l'habitació. D'aquesta època són les acumulacions de llavors de blat i ordi, pròpies d'antics cultius, la primera pràctica dels quals remet al Pròxim Orient. L'observació d'alguna inhumació, la qualitat dels materials i l'abundància de cereal torrefactat per emmagatzemar-los assenyalen la cavitat i el seu entorn immediat com un lloc especial on podrien haver-se realitzat cerimònies i ritus.
D'aquesta etapa són les ceràmiques impreses amb petxina (impressió cardial), destacant aquelles que presenten en la seva decoració figures humanes amb els braços alçats, soles en posició d'orant, o en grup evocant una dansa. El simbolisme d'aquesta terrisseria es defineix dins del vessant moble de l'Art Macroesquemàtic, la qual cosa vincula la cavitat amb els santuaris d'Art Rupestre d'aquesta cronologia, com la Sarga (Alcoi) o el Pla de Petracos (Castell de Castells), i poden haver-hi participat a la Cova de l'Or d'algun tipus de cicle ritual vinculat a aquests enclavaments de reunió i trobada.
Cova de l'Or jaciment arqueològic del Neolític
La Cova de l'Or de Beniarrés s'obre a 675 m sobre el nivell del mar al vessant meridional del conjunt de relleus que conformen la serra del Benicadell. Neolític de la façana mediterrània de la Península Ibèrica. La qualitat i significació del material arqueològic trobat a les excavacions plantejades des dels anys trenta del s. XX fan veure que la cavitat constituiria un lloc de referència social, per als pobladors d'origen mediterrani que a mitjan VI mil·lenni aC, van introduir a aquestes valls la pràctica de l'agricultura i la ramaderia.
Declarada Bé d'Interès Cultural s'obre a les visites guiades, culminant un recorregut suggestiu d'interès cultural i paisatgístic que es pot iniciar al Centre d'interpretació que es disposa al mateix nucli urbà de Beniarrés. En aquesta exposició es donen a conèixer els treballs tècnics i de recerca que han fet possible la seva obertura al públic.
Cova de l'Or. Excavacions arqueològiques
Oberta al relleu calcari del Cretaci la cavitat càrstica disposa d'una planta allargada d'orientació SW-NE i sostre de desenvolupament rectilini que va guanyant en altura respecte a un pis de marcada inclinació, des de l'entrada al fons. Aquest pendent ha facilitat l'aportació de sediments dels vessants, fenomen de colmatació combinat amb el de despreniments de blocs, a conseqüència del desenvolupament de fissures i fractures a les parets i al sostre. Tot i que compartimentat per aquests volums i les parets de roca, l'espai és diàfan, beneficiant-se de la llum solar per l'àmplia entrada a pis i per una buida zenital a manera llanterna.
Descoberta als anys trenta del s. XX, a la cavitat s'han desenvolupat excavacions arqueològiques pel Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi i de manera principal pel Museu de Prehistòria de València, revelant una seqüència que cobreix tot el desenvolupament del Neolític (5500-2800 aC). Les campanyes d'excavació més fructíferes van ser dirigides als anys cinquanta per Vicente Pascual Pérez i als setanta i vuitanta per Bernat Martí Oliver, afectant àrees properes a l'entrada. Al s. XXI el MARQ ha plantejat intervencions en relació amb el projecte de posada en valor i obertura de la cavitat, que han permès conèixer millor la boca de la cova i el seu entorn, alhora que recuperar materials del garbell de les excavacions dels anys cinquanta. Els objectes trobats al jaciment ocupen un lloc de rellevància als museus arqueològics d'Alcoi, Alacant i València.
Cova de l'Or. Posada en valor
El domini del paisatge de la vall, l'amplitud de l'espai i la il·luminació solar faria de la cavitat un lloc idoni per a la freqüentació i l'habitació humana. Les excavacions testimonien aquest ús, i es troben evidències d'aliments i estris dels grups familiars que l'ocupessin. Llavors de cereals, com el blat i l'ordi i de lleguminoses, com faves, llenties o pèsols i restes de fauna que identifiquen ovelles, cabres, porcs i menor mesura bous i gossos. Gents agrícoles i ramaderes que van complementar la seva dieta caçant conills, cérvols, cabirols, porcs senglars i uros.
L´evocació d´aquella habitació ha inspirat tot el projecte de posada en valor, recuperant l´embocadura de la cavitat, netejant l´interior i disposant sota l´òcul de l´entrada figures a escala humana. Desenvolupades per l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació d'Alacant, les actuacions es van iniciar el 2016 culminant el 2020. S'ha millorat l'accés, condicionat l'exterior per a les visites, dotat a la cova d'un tancament nou i disposat una passarel·la per accedir al interior i submergir-se en l'ambient dels primers neolítics.
Cova de l'Or. Museu de lloc
Ara és el moment de visitar el jaciment de la Cova de l'Or, un enclavament d'enorme importància cultural dotat de mitjans per facilitar-ne l'accés i fer-ne comprensible la significació al Neolític. Gràcies a un acord entre l´Ajuntament de Beniarrés i la Fundació CV MARQ s´ofereix un servei de guies que cobreix la visita al centre d´interpretació ia la cova.
El pla ofereix visites en cap de setmana prèvia concertació. Inclou el desplaçament amb vehicle fins a l'arrencada del camí, prop d'un antic planter. A peu es recorren uns 850 m, salvant arracades que no superen el 20%. El recorregut aprofita antics bancals i ofereix una vista espectacular de la serra del Benicadell. Ja a l'accés, oberta la cancel·la el guia instal·la els panells solars que donen llum tènue a l'interior. La seva explicació versa sobre els èxits dels pobladors que fa més de 7.000 anys van gaudir d'un entorn que tenim el deure de respectar.
DIDÀCTICA I ACCESSIBILITAT
Ara és el moment de visitar el jaciment de la Cova de l'Or, un enclavament d'enorme importància cultural dotat de mitjans per facilitar-ne l'accés i fer-ne comprensible la significació al Neolític. Gràcies a un acord entre l´Ajuntament de Beniarrés i la Fundació CV MARQ s´ofereix un servei de guies que cobreix la visita al centre d´interpretació ia la cova.
El pla ofereix visites en cap de setmana prèvia concertació. Inclou el desplaçament amb vehicle fins a l'arrencada del camí, prop d'un antic planter. A peu es recorren uns 850 m, salvant arracades que no superen el 20%. El recorregut aprofita antics bancals i ofereix una vista espectacular de la serra del Benicadell. Ja a l'accés, oberta la cancel·la el guia instal·la els panells solars que donen llum tènue a l'interior. La seva explicació versa sobre els èxits dels pobladors que fa més de 7.000 anys van gaudir d'un entorn que tenim el deure de respectar.
ILLETA DELS BANYETS
La Illeta dels Banyets és un dels jaciments arqueològics alacantins coneguts i excavats des de fa més temps. Es troba situada al terme municipal de Campello...
HORARI D'HIVERN
DE DIMARTS A DIVENDRES: 12:00h
DISSABTES: 12:00 hi 16:00 h
DIUMENGE I FESTIUS: 12:00h
DE DIMARTS A DISSABTE
De 10:00h a 14:00h
De 15:30 ha 17:30 h
DIUMENGE I FESTIUS
De 10.00 a 14.00 h
DILLUNS TANCAT
> Ús de calçat còmode i gorra/barret.
> Se suggereix proveir-se d'ampolla d'aigua i de protecció solar.
VENDA D'ENTRADES
>> VISITA GUIADA
>> VISITA CONJUNTA (Marq + Jaciments + Monuments)
