SALA IBERS
LA CONTESTÀNIA
El recorregut de l'exposició comença situant cronològicament i geogràficament l'àmbit ibèric. Destaca la regió dels Contestans, poble que, segons els escriptors de l'antiguitat, va habitar les terres d'Alacant. Una aplicació interactiva ens mostra la gran riquesa dels jaciments arqueològics.
L'espai central de la sala, presidit per la Dama de Cabezo Lucero, es dedica als aspectes més rellevants del món Ibèric Alacantí. Sobre ella es projecta un audiovisual que anima escenes figurades de la ceràmica Ibèrica de manera que se'n pot apreciar la riquesa iconogràfica.
La sala recull altres temes interessants com:
· El poblament i els aspectes econòmics, artesanals i socials
· La religió i l'espai funerari
· Els Ibers i Roma
PECES DE LA SALA IBERS
AS de bronze saiti
................................................. As de bronze de la seca ibèrica de Saiti (Xàtiva, València). Tipus Vives 20-2.
Cràtera de Columnes
................................................. Necròpolis del Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Ceràmica h: 34'5cm; a: 29'5 cm Ibèric 460-450 aC
Grafit en escriptura grecoibèrica
................................................. Illeta dels Banyets (El Campello) Ceràmica h: 11'2 cm; a: 11'2 cm; e: 2'9 cm Ibèric. 380-325 aC
Anforisc
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Pasta vítria h: 6'5 cm; a: 4'1 cm Ibèric Antic Finals del segle V a. C.
Cap de Grifo
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra Calissa h: 27'5 cm; a: 19 cm; e: 23 cm Ibèric Segona meitat del segle V – principis del segle IV a. C.
Ascos àtic en forma d'au
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura)
Escultura de palmeta
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Pedra calcària h: 18'5 cm; a: 8'5 cm; e: 5'3 cm Ibèric Antic-Ple Segona meitat del segle V-inicis de l'IV a. C.
Terracota femenina sedent amb nen
................................................. DEESSA -MARE ASSIMILABLE A DEMETER Necròpolis de l'Albufereta (Alacant) Ceràmica realitzada amb motlle univalve h: 21 cm; a: 11,3 cm; e: 7,5 cm Ibèric Segle IV aC
Bust amb terracota
Bust amb terracota ................................................. Necròpolis de l'Albufereta (Alacant) Terracota h: 40 cm; a: 37 cm; e: 21'5 cm Ibèric Segles IV-III a. C.
Gerro
................................................. Tossal de Manises (Alacant) Ceràmica h: 31,5 cm; a: 21'4 cm Ibèric Finals del segle III a. C.
Azadó
............................................. L'Escora (Sant Fulgenci ) Ferro h: 30 cm; a: 11'4 cm; e: 13'8 cm Ibèric Segle III a. C.
Dama de Cabezo Estel
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra arenisca) Pedra arenisca h: 49 cm; a: 54 cm; e: 33 cm Ibèric Finals del segle V a. C., inicis del segle IV a. C.Falcata
................................................ Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Ferro h: 57 cm; a: 7 cm; e: 1,5 cm Ibèric Segon quart del segle IV aC
AUDIOGUIES
AUDIOGUIA Introducció Sala de Cultura Íbera
Benvinguts a la sala de la cultura ibera
Welcome to the hall of the Iberian cultura
Benvinu à la salle de la cultura ibèrica
Willkommen in der Halle der iberischen Kultur
Benvinguts a la sala de la cultura ibera
AUDIOGUIA P2
VIDEOGUIA BIRREME
De mida, aparença i material modest, però es tracta d'una peça excepcional ja que és el primer exemple d'una representació en tres dimensions d'un navili antic a la Península Ibèrica. Es conserva incompleta, però els elements són suficients per determinar que es tracta d'un model força fidedigne, de gairebé 21 cm. De longitud, d'una birreme (dues files de rems superposats) que també comptaria amb velamen. Cal destacar l'arrencada d'un esperó a la proa sobre el qual es van gravar ulls a banda i banda com a símbol propiciatori per a la navegació. La forma de l'embarcació i certs detalls constructius semblen advocar per considerar-ho un vaixell de guerra molt probablement cartaginès del segle IV aC, data en què s'enquadra el context arqueològic en què va aparèixer i període en què el poblat ibèric presenta una fase de marcat desenvolupament.
En altres punts de la Mediterrània, els vaixells de terracota són considerats exvots, ofrenes a les deïtats dipositades als santuaris com a senyal de gratitud per una bona travessia o per afavorir l'èxit d'un viatge futur. És possible, per tant, que la presència d'aquest vaixell de fang tingui el mateix significat ja que a més es coneixen dos fragments més trobats recentment en el mateix jaciment. Un poblat que presenta una destacada activitat comercial amb embarcadors situats a l'interior de l'Albufereta que, gràcies a les anàlisis sedimentològiques, tenia en aquella època, segles V i IV aC, prou calat perquè s'endinsessin vaixells de grans dimensions.
AUDIOGUIA DAMA
Dama de Cabezo Estel
................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra arenisca) Pedra arenisca h: 49 cm; a: 54 cm; e: 33 cm Ibèric Finals del segle V a. C., inicis del segle IV a. C.
AUDIOGUIA P4
AUDIOGUIA P5
AUDIOGUIA P6
AUDIOGUIA P7
AUDIOGUIA P8
AUDIOGUIA P9
infoGUIA TRESOR DE LA MARINA ALTA
TRESOR DE LA MARINA ALTA
Pic de l'Àguila (Dénia).
Or
Torcs:
h: 13 cm; a: 10'2 cm
h: 13'1cm; a: 10'6 cm
h: 12'2 cm; a: 10'5 cm
Penjoll:
h:1'6 cm; a:1'8 cm
Ibèric
Segles V-II a. C.
Es tracta d'un conjunt auri de 3 torques o collarets i un penjoll. Els primers són barretes que presenten una secció circular el gruix de la qual decreix cap als extrems formant un fil que en els caps es recargola per aconseguir l'enganxament de tots dos. A la part inferior formen bucle amb dos comptes esfèrics (esclafats en un d'ells) enfilats a cada costat en dos dels torcs. Al tercer el bucle està decorat amb un reticulat i triangles de línies incises i d'ell penja un penjoll que es va fer a partir d'una làmina d'or retallada simètricament en forma de dos cercles units per una tira amb decoració estriada que es va doblar al bucle unint-se els cercles sobre els quals.
El penjoll aïllat té forma de flor de lotus esquematitzada. Cadascuna de les dues cares presenta decoració de filigrana i cercles de fil d'or. La joia quedaria suspesa mitjançant la doble anella unida per fil de cinta que corona la peça.
Sota cada voluta estan soldades dues anelles de les quals pengen altres petits penjolls en forma de magrana i d'una altra anella al vèrtex inferior penjaria un altre element avui perdut.
Recentment les quatre peces que componen la troballa han estat analitzades per un equip de la Universitat de València que ha determinat un aliatge compost per un alt percentatge d'or, superior al 90 %, plata i coure.
El conjunt de joies era dins d'un mur de maçoneria del jaciment, cosa que indica que es tracta d'una ocultació. Recents investigacions consideren que el Pic de l'Àguila va ser un fortí erigit per al control i defensa de Dianium i el seu territori durant les guerres sertorianes (80-73 a. C.) ja que diversos autors clàssics (Ciceró, Salustio, Estrabón) esmenten que aquesta ciutat és la base naval de Sertori i un dels seus últims enclavaments penins. Per això, potser algun esdeveniment relacionat amb la contesa civil va obligar a amagar aquest tresoret que no es va tornar a recuperar fins a més de dos mil anys després.
Les joies poden ser més antigues, com indiquen A. Perea i C. Aranegui encara que un dels paral·lels per a aquestes peces el trobem al conjunt de collarets de Santana da Carnota, a Portugal que presenten una decoració semblant al que adorna un dels torcs, ia més van ser també ocultats en el mateix moment històric.
CS: 12255, 12256, 12257, 12258
PEREA, A. i ARANEGUI, C., 2000.
FERRERO, JL et alii., 2001.
SOLER, J. i OLCINA, M., 2002.
AUDIOGUIA P10
EXPOSSICIÓ PERMANENT
El nou Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és molt interessant des del punt de vista didàctic i alhora divertit, rigorós i espectacular. El Museu també ofereix la possibilitat de conèixer el mètode arqueològic. En tres sales, la Sala d'Arqueologia de Camp, la d'Arqueologia Urbana i la Sala d'Arqueologia Subaquàtica...
HORARIS
DISSABTES I DIUMENGES:
12:00h
DE DIMARTS A DISSABTE: De 10:00 a 19:00h
DIUMENGE I FESTIUS: De 10:00 a 14:00h
DILLUNS TANCAT
