De marzo a mayo de 2014

Les obres públiques són elements del territori construït, de l'arquitectura del lloc. Construir en el nostre medi natural és habitar, projectar i donar un ordre deliberat als distints espais, transformant-los, i connectant-los entre si. El seu valor patrimonial, de gran varietat i riquesa, constituïx un autèntic llegat cultural i històric de la nostra civilització; perquè hem de considerar que a la gran varietat dels elements, cal afegir-hi la varietat dels materials, els diferents sistemes constructius, les solucions tècniques per a l'adaptació a la geografia del lloc, etc. Tot un llegat tècnic i científic que cal conéixer i valorar.
 

ITINERARI I. Paisatges singulars
 

Des de sempre s'ha dit que la construcció d'un pont, un canal, una presa, un aqüeducte o una muralla marca el territori i el paisatge, perquè les obres de l'enginyeria civil es caracteritzen per la forta vinculació al terreny. La seua disposició precisa sobre el terreny ha requerit estudis i alçaments topogràfics, mesures i replantejaments, atés que la seua construcció s'ha vist sotmesa a estos pressupòsits. En la seua història intervenen accions temporals heterogènies, permanències de llarga duració, inflexions i processos de sedimentació. Així, els paisatges incorporen, de forma concurrent, aspectes d'històries passades i actuals; exhibixen una història variada i uns intervals d'ocupació sempre canviants; els seus atributs són temporalitat i simultaneïtat.

 

ITINERARI II. El llegat cultural

El territori evidencia les diverses formes d'organització de l'espai en relació amb l'ús i l'explotació de la naturalesa. El seu grau de desenrotllament social i tècnic sempre és reflex de la societat que l'ha construït i dissenyat. La multitud d'elements que el componen (camins, carreteres, ponts, túnels, aqüeductes, preses, ports, etc.) són un mostrari de la materialitat o de l'arquitectura del territori, són empremtes de períodes històrics, senyals d'identitat de societats passades. Al seu torn, esta ocupació del territori i la connexió dels diferents àmbits geogràfics tenen al llarg de la història unes tècniques i uns llenguatges concrets: tècniques que constituïxen un llegat científic i tecnològic, un llenguatge amb un ampli repertori de signes.

ITINERARI III. Xarxes i traces del territori

La idea que tenemos del paisaje construido está íntimamente ligada al transporte. Gran parte de las transformaciones de un territorio son consecuencia de la acción de la comunicación, del movimiento del hombre, del agua, de la energía, de las mercancías, de las ideas. Todo un proceso derivado de las necesidades básicas del ser humano, el movimiento, el bienestar y el progreso. Estas necesidades han ido desarrollando, a su vez, unas redes e infraestructuras lineales como plataformas de estas comunicaciones; han estructurado, organizado y ordenado el territorio; han determinado tipos de elementos de la construcción que antes y ahora han resuelto los obstáculos de las infraestructuras programadas.
Son muchas las diferentes redes lineales que se pueden contemplar en nuestro paisaje cultural. Todas ellas estructuran el territorio y  proporcionan datos y testimonios para la interpretación de las sociedades presentes y pasadas que las han utilizado.