RELLEUS  
        VISIGOTS 
Cerro de Las Balsas (Albufereta, Alacant)

Pedra gres
h: 97 cm; a: 46 cm; e: 12 cm
h: 66 cm; a: 50 cm; e: 13 cm
Cultura romana
Segle VII dC

 

Dues lloses de gres decorades amb simbologia cristiana. Una es conserva íntegra, té forma rectangular i mostra dos cercles tangents. La vora exterior de la llosa i els cercles estan remarcats per una línia incisa. El primer està compost, de fora cap a dins, per una circumferència llisa, un ratllat oblic i una estrela de sis puntes i entre elles figures fusiformes tallades a bisell. El segon, i seguint el mateix ordre, està format per circumferència llisa, motiu circular en forma de corona de palmell o llorer que tanca una creu de braços triangulars amb els extrems reenfonsats i als costats del braç superior les lletres C i S. A un costat, entre aquest cercle i el vorell de la llosa, apareixen als extrems les lletres alfa, malament traçada, i omega.
La següent llosa es conserva partida. La composició decorativa seria semblant a l'anterior encara que només mostra un dels cercles i part del contigu. El motiu millor conservat es compon d'una circumferència en forma de palmell, semblant a la llosa descrita amunt, entre dues circumferències llises. El relleu central és una estrela els extrems de la qual formen quatre puntes de fletxa units per una creu. Als quadrants entre l'estrela i la circumferència que la inscriu, quatre figures en relleu en forma de fus les puntes del qual gairebé toquen els vèrtex de l’estrela. Del motiu circular incomplet només s'aprecia el cercle exterior, llis i l'immediat amb ratllat oblic. La llosa quedaria remarcada prop de la vora per una línia incisa, encara que en un dels angles falta.
La decoració de les lloses, tal com va indicar en el seu moment E. Llobregat, apunta a factura visigoda i cita paral•lels presents en diversos edificis de culte d'aquesta època. Com a peces similars trobades recentment es poden citar les de la basílica visigoda de El Tolmo de Minateda. S'ha indicat que podrien ser cancells o part d'un fris ornamental. L'absència de talla en una de les cares pot apuntar a aquesta última funció. Les lloses suggereixen l'existència d'un edifici religiós de certa importància alçat al marge dret de l’Albufereta en el segle VII. En aquest sentit cal indicar que es tracta de peces molt destacades de la cultura visigoda alacantina que no es troben totalment descontextualitzades. D'una banda es tenen notícies, amb representació gràfica, d'una construcció interpretable com a cripta funerària d'època visigoda i a més al Tossalet de les Basses s'han documentat centenars d’enterraments d'inhumació que cobreixen tota l'etapa tardoantiga i fins i tot algun altmedieval, cosa que suggereix un important poblament.
La reutilització de les lloses en un enterrament determina que aquest seria posterior a l'amortització de la construcció de la que formarien part, potser ja entrat el segle VIII.
CS: 6378
LLOBREGAT CONESA, E. 1970.
LLOBREGAT CONESA, E. 1985.