.jpg)
Amb aquesta jornada el museu continua el seu cicle de reconeixements a personatges il·lustres del món de l'arqueologia vinculats amb la província.
L'any 2005 el museu va rendir homenatge a l'arqueòloga sueca Solveig Nordstrom i l'any 2010 al científic alemany Hermanfried Schubart i ara el 2013 a l'Arqueòloga Gabriela Martín Àvila.
El MARQ, rendeix el dia 20 de novembre, un homenatge a la científica valenciana Gabriela Martín Àvila pel seu contribució a la investigació del patrimoni arqueològic alacantí. L´esdeveniment tindrà lloc al saló d´actes del MARQ i comptarà amb la presència de destacats col·legues de professió, col·laboradors i amics.
“Arqueòlegs a Alacant. Una jornada amb Gabriela Martín Ávila“pretén reconèixer els treballs duts a terme per la científica en terres alacantines, com la intervenció al costat de Tarradell al Tossal de Manises (Alacant) La Serreta (Alcoi) i la Cova Ampla del Montgó (Xàbia).
Nascuda el 1935, Gabriela Martín Ávila va realitzar els seus estudis a la Universitat de València, on va formar part del grup de recerca encapçalat pel professor Miquel Tarradell, catedràtic d'Arqueologia d'aquesta universitat. Vinculada a més al Laboratori d'Arqueologia d'aquesta ciutat, va participar el 1962 al naixement de la seva publicació periòdica, els Papers del Laboratori d'Arqueologia de València. Va exercir com a professora adjunta i juntament amb altres investigadors com Enrique Llobregat va pertànyer a una generació de joves arqueòlegs de formació internacional sorgits als anys 60, completant el seu aprenentatge a les universitats italianes de Perusa i Bordighera.
Gabriela Martín va intervenir en diverses excavacions completant així la seva formació com a arqueòloga de camp. Va adquirir fins i tot una àmplia experiència en excavacions subaquàtiques. Però sobretot manifesta un particular interès pel món romà, esdevenint especialista en la ceràmica, com demostra la seva tesina sobre la sigillata de Saguntum defensada el 1962. Es va encarregar també de la catalogació d'aquestes produccions tant al jaciment mallorquí de Pol·lèntia com a la Valentia romana, amb motiu de les excavacions efectuades a la cèntrica Plaça de la Reina. En aquest sentit, cal destacar en aquesta investigadora un especial interès a aplicar les modernes tècniques de datació de les ceràmiques importades, així com a incloure a les seves publicacions els imprescindibles recursos gràfics, molts d'ells encara vigents en la investigació arqueològica actual.
Les excavacions de 1964 al jaciment de Punta de l'Arenal (Xàbia), codirigides juntament amb Domingo Fletcher, suposen un punt d'inflexió a la trajectòria de Gabriela Martín, la qual interpreta aquest enclavament com una factoria pesquera romana destinada a l'elaboració de salaons. Avui considerada una vila marítima amb un viver associat, aquest jaciment va suposar en el seu moment un important esperó per al desenvolupament d'estudis sobre els vestigis d'activitats pesqueres d'època romana a la província d'Alacant, representant alhora un important avenç en el coneixement de aquestes activitats econòmiques en aquest territori.
Bona coneixedora de les fonts clàssiques grecollatines i conscient de la crítica a què calia sotmetre-les a l'hora d'efectuar qualsevol estudi dedicat a les societats del passat, Gabriela Martín va aprofitar aquest bagatge per a l'elaboració de la seva tesi doctoral, defensada el 1967 i publicada tres anys més tard en forma de monografia sota el títol Dianium. Arqueologia romana de Dénia. Aquest treball es considera pioner en la investigació arqueològica de la comarca de Dénia-Xàbia i constitueix la primera anàlisi moderna sobre aquestes qüestions, ja que combina magistralment la informació proporcionada pels textos antics i pels testimonis arqueològics, especialment l'epigrafia i la ceràmica . Cal destacar a més l'estudi que realitza sobre la possible localització de la colònia grega de Hemeroskopeion servint-se tant de la crítica a les fonts escrites com de l'anàlisi de troballes arqueològiques de diferent naturalesa (epigrafia, numismàtica, arquitectura, escultura, ceràmica) aconseguint relativitzar la validesa de les referències dels textos antics davant l'Arqueologia.
Al costat del que va ser el seu director de tesi, Miquel Tarradell, Gabriela va desenvolupar l'estudi de les ceràmiques tardorromanes dels segles V-VI del jaciment conegut aleshores com els Antigons, en ple barri alacantí de Benalúa, reprenent així el vell debat sobre la possible ubicació en aquest lloc de la Lucentum romana que, amb el temps, i gràcies fonamentalment a les recents excavacions, s'ha pogut confirmar que aquest municipi s'ubicaria definitivament al Tossal de Manises.
El 1970 es produeix un canvi de rumb fonamental a la vida de Gabriela Martín en incorporar-se, mitjançant oposició, com a professora adjunta del Departament d'Història de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife (Brasil), impartint classes de Prehistòria i Arqueologia en aquesta i en la Universitat Catòlica de la mateixa ciutat. Directora de diversos projectes de recerca, alguns dels quals han culminat en tesis doctorals, ha participat en la creació i la publicació de diverses revistes especialitzades, ocupant a més diversos llocs de responsabilitat dins del camp de la gestió del patrimoni arqueològic, històric i natural. Centrada en la conservació, posada en valor i difusió del patrimoni esmentat, ha demostrat a més un gran coneixement sobre la prehistòria sud-americana i, en concret, del seu art rupestre. Aquesta dedicació a l'arqueologia brasilera no ha suposat un obstacle per continuar amb la seua tasca investigadora sobre les produccions ceràmiques romanes en jaciments valencians, alhora que ha exercit com a docent universitària, càrrec que li ha proporcionat un gran respecte i admiració per part de successives promocions dalumnes i deixebles.
