Forn de Brea

Durant la campanya de 2009-2010 al jaciment arqueològic de la Illeta dels Banyets es van localitzar unes estructures productives que van ser identificades com un forn de brea o peix gràcies als paral·lels arqueològics i etnogràfics ia les anàlisis antracològiques i químiques. Datada entre finals del segle IV i la primera meitat del segle III aC, és la primera instal·lació completa d'aquest tipus coneguda per al període protohistòric a la península ibèrica.

La brea o el peix és una substància vegetal que s'extreu de la resina d'arbres conífers. Hi havia dos mètodes per obtenir la resina; bé dels arbres vius, o de les tocones d'arbres talats com es feia a la Illeta. Per això era imprescindible la presència d'un forn comunicat amb un dipòsit o “olla” i un dipòsit excavat al subsòl o “Pastera”. Al forn es disposaven en vertical trossos de fusta tallats molt fins i se sotmetien a una llarga cocció reductora. La resina es recollia a l'olla on es cremaven parcialment substàncies volàtils com la col·lofonia, l'acetona o l'aiguarràs i finalment el producte es recollia a la pastera i es deixava refredar perquè solidifiqués.

A l'Antiguitat, i pràcticament fins a la dècada dels anys 60 del s. XX, la brea o peix ha estat un element d'enorme rellevància per ser imprescindible en multitud de processos artesanals i industrials ja que era emprada com a cola i com a impermeabilitzant. Les fonts historiogràfiques descriuen els processos productius, les diferents varietats i les seves utilitats més comunes, entre les quals destaquem els usos en agricultura, ramaderia, enologia, medicina, veterinària, arquitectura, navegació i les arts bèl·liques.

Il·lustracions de JR. Casals

https://revistascientificas.us.es/index.php/spal/article/view/12802