Illeta dels banyets

La Illeta dels Banyets és un dels jaciments arqueològics alacantins coneguts i excavats des de fa més temps.

Es troba situada al terme municipal de Campello, a uns 9 km. de la ciutat dAlacant. Es tracta d'una antiga península que va quedar separada de la costa a causa d'un terratrèmol, en una data incerta, on es destruiria i s'erosionaria la part que la unia a la terra. El 1943 es va tornar a unir a terra per formar un espigó natural, emprant dinamita i destruint gran part de la necròpolis prehistòrica.

Actualment, la Illeta dels Banyets és un promontori estret i llarg amb una superfície de 10.000 m², dels quals aproximadament 4.000 m² conformen el jaciment arqueològic, tenint el punt més alt a 7,8 m sobre el nivell del mar. Es troba en període de consolidació de les estructures constructives trobades a les excavacions i de museïtzació amb l'objectiu que pugui ser visitat.

Tot i la seva extensió reduïda, aquest jaciment és d'una gran importància per la seva àmplia seqüència cultural, ja que s'hi han identificat restes de l'Edat del Bronze, previs a les que conformen un assentament ibèric i els que queden d'una vil·la romana , a més de la presència de materials islàmics que ens parlen d'una ocupació, de caràcter esporàdic, a l'Època Medieval. Tot això demostra que la Illeta dels Banyets va ser un important port comercial, des d'on es dominaven tant les vies marítimes com les de penetració cap a l'interior.

L'ILLETA DELS BANYETS

Les primeres evidències d'ocupació es remunten a la prehistòria i, més concretament, al període Eneolític, en què els seus pobladors vivien en cabanes de planta oval de la qual han quedat algunes restes. Posteriorment, ja a l'Edat del Bronze, es construeixen dues grans cisternes parcialment excavades a la roca, al voltant de les quals s'han trobat soterraments i estructures d'habitació. A les tombes han aparegut punxons i punyals de metall, braçalets, poms i botons d'ivori, i alguns gots de ceràmica.

El següent nivell correspon a l'Època Ibèrica, del s. IV i part del III aC, una etapa de la qual es va desenvolupar un important poblat del qual únicament se n'ha excavat una part. Es pot observar, a banda i banda d'un carrer en el sentit longitudinal de l'illa: dos temples, magatzems i habitatges, alguns dels quals de gran complexitat arquitectònica. Aquest nucli, atesa la singularitat dels edificis i la riquesa i varietat dels edificis trobats es pot interpretar com un emporium, un lloc d'intercanvi comercial destacat. A terra ferma, a tocar de la torre d'època moderna, s'ha descobert un terrissaire per a la fabricació d'àmfores ibèriques, del qual s'han excavat diversos forns.

El nivell més superior correspon a l'Època Romana, entre els segles I i II dC. C.. Sobre els fonaments de l'abandonat poblat ibèric es va aixecar una vil·la romana amb unes petites termes annexes. És molt poc el que es conserva, encara que sí que es pot distingir perfectament la zona de residència del propietari (pars urbana) i una altra relacionada amb activitats agrícoles (pars rústica). S'ha trobat també un edifici termal molt simple en una estreta nau on s'alineen el forn, la sala calenta, el tepidarium i el frigidarium-apodyterium. D'aquest moment daten també les restes d'unes basses llaurades a la roca i comunicades amb el mar per mitjà de trapes corresponents a uns vivers per a peixos.

Els vivers de peixos, una de les activitats més importants d'aquesta part de l'Imperi Romà va ser l'aprofitament dels recursos del mar i, més concretament, el de la conservació del peix i la piscifactoria. De la conservació del peix es coneixen diverses factories a la província, sent la més important la del Portus Ilicitanus.

Els vivers que es conserven a La Illeta dels Banyets estan molt erosionats per l'acció del mar. Es componen de quatre basses comunicades entre si. La més gran de totes d'unes dimensions de 8,7 per 3,10 metres, rep l'aigua del mar mitjançant dos canals situats als dos extrems, les altres tres, més petites estan alineades perpendicularment a la més gran. La comunicació entre elles es realitza mitjançant ranures verticals tallades a la roca, que servies, al seu torn, per facilitar l'obertura i el tancament de les portes.

Visita la vista a 360º d'aquest jaciment