CAVA GRAN D'AGRES

La Cava Gran, posseeix un singular significat pel caràcter icònic que ha adquirit la seva espectacular arcada, un dels símbols més identificables del Parc Natural de la Serra de Mariola. La Cava Gran d'Agres, és un dels més destacats edificis que van servir a la indústria del gel, per a emmagatzematge i dipòsit de neu, en els darrers quatre-cents anys. La província d'Alacant conté una concentració destacada d'aquestes construccions, la majoria a les zones més elevades de la Serra de Mariola.

El 2008 és adquirida per la Diputació Provincial a fi de procurar per la seva conservació i restauració. L'esforç tècnic i econòmic desenvolupat en els anys posteriors, amb les intervencions realitzades al pou de neu i el seu entorn, a més de la nova experiència espacial, que ofereix la possibilitat de baixar fins al fons del mateix, permeten des de 2016 posar a disposició de la societat aquest nou equipament cultural, rehabilitat com a “museu de lloc”, que propicia el gaudi de la seva arquitectura i del paisatge a què pertany, i ajuda en el coneixement de la història de la indústria del gel, tot el que suposa un al·licient més per a la seva visita.

Amb la finalitat d'emmagatzemar i mantenir la neu per a la producció i comercialització de gel, usat per a diverses finalitats (terapèutiques, culinàries, conservants, etc.), durant els segles XVII, XVIII i XIX, van ser construïts a Espanya nombrosos dipòsits, denominats neveres o pous de neu.
La cava Gran n'és un.

La descripció de la finca extreta de l'escriptura pública de propietat diu:

“Rústica. Pou cobert i empedrat anomenat la “Nevera Gran”, amb dret a recollir neu (per omplir-lo) en una extensió de terreny de sobre uns cent jornals, equivalents a quaranta-nou hectàrees vuitanta-sis àrees i cinquanta-sis centiàrees, situat a la Serra de Mariola, terme de la vila d'Agres, partida de la Cova Grande. Confronta per tot arreu amb terres de l'herència de què procedeix”.

Fa uns cent anys, amb la revolució que a la indústria del gel estava suposant la producció artificial de fred, els dipòsits de neu van caure en desús i es van anar abandonant. La Cava Gran va deixar d'utilitzar-se i el propietari va accedir al desmantellament de la coberta per al reciclatge de certs materials de la construcció.

Sabem que maons, teules, carreus i elements estructurals de fusta, procedents de la cava, van ser reutilitzats en reparacions del convent de Franciscans, a la coberta del Santuari d'Agres i en un habitatge de la localitat (Vicedo Martínez i Ramírez Gosálvez, 2004).

Després del desmuntatge de la coberta de teules, va quedar a la vista la magnífica estructura arquejada que la suportava, i la Cava Gran va anar adquirint l'altre nom pel qual se'l coneix, Cava Arquejada. Aquest fet, el del desmantellament de la teulada, també va afavorir la instal·lació d'espècies vegetals sobre les restes constructives del never, entre les quals cal destacar una invasiva colonització d'heures, altament destructives per als materials de construcció, i la presència d'un exemplar de teix arrelat al fons del got del never, proper al costat de um.

La fotografia ens ha donat una informació valuosíssima en els darrers temps, ja que, a través d'una instantània presa possiblement a la dècada de 1920, podem conèixer amb exactitud com estava coberta la Cava Gran d'Agres. Aquesta imatge, ara com ara, és la més antiga que es conserva de la Cava Gran, és propietat de la família de Pascual Revert, a qui agraïm el seu permís per poder-la reproduir.

La Cava Gran és un bé cultural protegit. Està catalogada com un Bé de Rellevància Local per la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana. Es va construir per a l'emmagatzematge i conservació de neu, configurant-se com un pou cobert, excavat parcialment a la roca i encaixat en un vessant dels cims de la Serra de Mariola amb vessant cap al sud-est.

El got del dipòsit té un volum troncocònic invertit, de secció circular a l'interior i amb façana de planta hexagonal a la part superior. L'estructura de la coberta és una volta nervada apuntada, formada per sis semiarcs de carreuat. Queda rematada per un pinacle de més de tres tones de pes.

Adquirida per la Diputació Provincial d'Alacant el desembre de 2008 per la quantitat de 152.000€, des del 2010 es van anar desenvolupant diferents treballs per a la seva posada en valor, fins a assolir la finalització de les obres de restauració i museïtzació, projectades i dirigides per l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació, i va quedar inaugurada6 al públic.

Els treballs més destacats fins a la seva obertura van consistir en:

- L'estabilització provisional del pinacle per poder treballar amb seguretat a l'interior del pou (2011).

- L'excavació arqueològica de desenrunament del fons del pou, que va permetre la recuperació de 100m3 de materials de la construcció i la troballa del drenatge de desglaç de la nevera (2011).

- El tractament fitosanitari per a control selectiu dels vegetals invasius, amb protecció total de l'exemplar de teix que hi ha al fons del pou (2012-2014).

I entre 2014-2016:

- El muntatge de lestructura auxiliar per als treballs de restauració.

- La reposició d'elements de carreuat a cantoneres, brancals, llindars i llindes.

- La reconstrucció de maçoneries dels murs.

- La consolidació dels semiarcs mitjançant farciment de les juntes entre dovelles.

- L'estabilització permanent del pinacle mitjançant contraforts de maó.

- L'obertura de la galeria d'accés i reconstrucció de la volta.

- La neteja i la recuperació de l'empedrat original de la plataforma superior.

- La construcció de l'escala que dóna accés al fons del pou del geler.

Amb aquest nou recurs cultural posat a la disposició de la ciutadania no només es recupera una de les neveres més destacades de la nostra província, juntament amb el coneixement i la comprensió de les restes arquitectòniques del mateix per part d'aquelles persones que s'acostin a observar-lo, sinó també la importància de l'antiga indústria del gel en la nostra història.