A més de la recuperació del patrimoni artístic immoble, un altre dels principals objectius del projecte arquitectònic és aconseguir “una millora de l'entorn a través de la reordenació urbanística”, va assegurar José Miguel Esquembre, un dels responsables. La creació d'una plaça a les confluències dels carrers de Madrid i Trinitat permetrà connectar el nou museu amb el Teatre Chapí i el centre històric, generant flux de visites organitzades. En aquest espai obert s'ubicarà una gran escultura que, juntament amb les escales exteriors inspirades en els braçalets del Tresor de Villena, esdevindrà emblema del recinte museístic.
En aquesta primera fase es consolidarà l'estructura de l'edifici de l'Electroharinera i s'habilitarà una sala a la planta baixa per acollir les peces exhibides al Museu Arqueològic José María Soler. També es mostrarà la col·lecció etnogràfica Jerónimo Ferriz, donada a l'Ajuntament l'any 2000, que actualment està composta per 9.000 objectes. Segons Laura Hernández, directora del Museu Arqueològic, “no es pot confirmar encara quan es durà a terme la inauguració”. Es preveu que les obres puguin concloure a finals d'any, però quedarà pendent, juntament amb el trasllat de materials, la museïtzació i l'adequació de les instal·lacions, que seran accessibles a qualsevol persona amb discapacitat. Així mateix, Hernández va expressar la intenció que el nou museu doni cabuda a altres expressions de la cultura local relacionades, per exemple, amb la música.
El públic assistent va manifestar la seva inquietud davant el risc de no saber aprofitar les potencialitats d'aquest equipament i es van generar falses expectatives. En aquest sentit, Luis Pablo Martínez, tècnic de la Conselleria de Cultura, va reivindicar “la implicació de la ciutadania en el projecte”, apel·lant que el patrimoni ha de ser una cosa viva que transcendeixi els murs per convertir-se en un dret ciutadà. Va al·ludir també als exemples de Puçol i de Callosa del Segura com a exitosos museus comunitaris.
Per la seva banda, José Alberto Cortés, director gerent del MARQ, va destacar que un museu ha de funcionar com un “punt de trobada amb encaix a l'entorn social i urbà”. Les potencialitats del nou museu de Villena són moltes degut a singularitat i capacitat de diferenciació. Si bé és imprescindible promoure sinergies amb altres recursos territorials, aconseguint que la població ho consideri una cosa pròpia.
Segons Rosario Navalón, professora de la Universitat d'Alacant, el projecte museístic pot aconseguir incentivar la visita de turistes, diversificant i potenciant l'oferta. Per això cal satisfer les motivacions del visitant que vol "viure el territori durant el temps d'oci com una experiència d'aprenentatge atractiva i completa". Per això, una vegada es posi en marxa, el complex museístic haurà de tenir els recursos econòmics i humans necessaris per garantir-ne el funcionament i la consolidació com a producte turístic cultural.
El col·loqui va finalitzar prenent unes canyes a la cafeteria de la Casa de la Cultura. En uns dies, la taula-col·loqui estarà disponible al canal de Youtube del Fòrum Econòmic i Social per a aquelles persones interessades que no hi van poder assistir.
