El MARQ Museu Arqueològic d'Alacant, expressa el seu pesar per la mort de la degana de l'arqueologia alacantina Solveig Nordström, nascuda a Suècia el 1923. La seva relació amb el Museu arrenca des de la seva arribada a Alacant el 1955 on va conèixer José Lafuente Vidal, al que va assistir a la remodelació de l'exposició permanent i va ajudar a la redacció del Catàleg Guia, editat el 1959. Lafuente va ser el seu mestre, a qui admirava i al que va dedicar el seu llibre Els cartaginesos a la costa alacantina (1961) on seguia les consideracions històriques de l'erudit alacantí que defensava a Alacant la seu d'Akra Leuka, ciutadella fundada per Amilcar Barca, pare d'Anibal. Va destacar sens dubte a l'estudi de la ceràmica ibèrica pintada que va ser el tema de la seva Tesi Doctoral (1973) on aplega una enorme quantitat de testimonis aportant una classificació pròpia molt detallada dels motius pintats i estils decoratius. Gran part de les peces que va estudiar i dibuixar estaven dipositades al Museu Arqueològic d'Alacant, pertanyent a la Diputació d'Alacant, on també va conèixer el seu llavors director Enrique Llobregat qui la va assessorar en el treball acadèmic. Va ser una de les primeres dones que van dirigir excavacions arqueològiques a la província d'Alacant, en concret cal destacar les practicades al jaciment de l'Escuera (Sant Fulgenci) el 1960, els resultats de les quals van ser publicats el 1967 pel Servei d'Investigacions Prehistòriques de València. Hi descobreix les restes d'una gran construcció que creu que va formar part d'un temple ibèric. Va participar així mateix en les excavacions del jaciment ibèric de Coïmbra del Barranc Ample a Jumilla (Múrcia) a la segona meitat dels anys 50 sent coautora de la memòria editada dels treballs (1976). Aquestes són succintament les seves aportacions documentades al coneixement del passat de la província i del SE peninsular, que també, i sobretot, cal posar en relleu per dimensionar en justa mesura la importància de l'arqueòloga sueca. Un llegat que no va tenir més continuïtat a causa de la ràpida retirada de l'activitat arqueològica, fet que lamentem els que a la Història Antiga ens dediquem professionalment.
Se'n va amb ella la bondat, virtut que va guiar la seva manera de ser i que va expressar permanentment amb un somriure acompanyat de gestos de pau. Així la recordarem.
Manuel Olcina
Director del MARQ.
