La investigació, que acaba de ser publicada a la prestigiosa Scientific Reports, mostra ja una forta i complexa interacció de llinatges d'ADN antic de diferents orígens fa entre 5500 i 4500 ANE -anys abans de la nostra era-. Aquesta intensitat es va mantenir al llarg de tot el Neolític, al contrari del que va passar a la resta d'Europa, on les societats caçadores-recol·lectores van quedar marginals.
L'estudi ha analitzat la petjada de l'ADN mitocondrial, que es transmet per via materna, a gairebé 700 individus antics i moderns d'Espanya i Portugal i altres mostres del continent europeu, per traçar els moviments poblacionals i genètics durant la neolitització del territori.
La diversitat de llinatges d'ancestres femenins va continuar durant l'Edat de Coure (3000-2200 ANE), quan les poblacions es van tornar més homogènies.
La història de la colonització i la població d'Europa durant el Neolític i l'Edat de Bronze ha estat analitzada en els darrers anys en relació amb la seva estructura i dinàmica, gràcies a l'estreta col·laboració entre arqueòlegs i genetistes moleculars. A diferència de la situació del sud-est i el centre d'Europa, hi ha molt poca informació sobre la zona del mediterrani occidental, a la qual suposadament van arribar per mar els primers agricultors de l'Est.
Els moviments migratoris i les dinàmiques poblacionals durant el darrer període de la Prehistòria han estat el centre d'un projecte finançat principalment per l'Associació Alemanya de Recerca (DFG) i coordinat pel Departament de Bioarqueologia de la Universitat de Mainz (Alemanya), juntament amb el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Arquelògic Alemany.
El projecte "Reconstrucció de les dinàmiques de població de la Península Ibèrica entre el Neolític i l'Edat de Bronze basada en anàlisi d'aADN (ADN antic)", publicat recentment, va ser realitzat entre el 2011 i el 2015 en estreta col·laboració amb el Museu Arqueològic d'Alacant-MARQ i l'Àrea de Prehistòria de la Universitat d'Alacant, juntament amb més de quaranta arqueòlegs d'universitats, museus i departaments especialitzats espanyols i portuguesos. El nombre de mostres analitzades suma 318 individus de 57 jaciments arqueològics de la Península Ibèrica, Balears i del nord d'Àfrica, datades entre el Neolític i l'Edat de Bronze (5500 i 1550 ANE abans de la nostra era). Aquest material antropològic ha estat comparat amb les dades existents de l'Europa Central i la conca dels Carpats obtingudes pel mateix equip de la Universitat de Mainz.
Els resultats, que es publiquen ara a Scientific Reports de Nature inclouen la identificació mitocondrial de 213 mostres analitzades noves i 125 ja publicades d'individus del present d'Espanya i Portugal. A diferència de la situació observada durant el Neolític inicial i mig del centre i sud-est d'Europa, les poblacions de la Península Ibèrica mostren una interacció molt més complexa i intensa entre les societats caçadores-recol·lectores locals i les noves poblacions del Neolític que van arribar des del Pròxim Orient.
Una forta barreja de llinatges d'ADN de dones ancestres de diferents orígens ja ha estat observada durant el Neolític inicial (5500-4500 ANE), quan la supervivència dels llinatges de les societats caçadores-recol·lectores sembla haver estat marginal al centre i sud-est d'Europa. En canvi, a la Península Ibèrica, els haplogrups d'ADN mitocondrial dels caçadors-recol·lectors augmenta ininterrompudament en relació amb la distància de la costa mediterrània. Els diversos nous haplogrups d'origen oriental es troben barrejats amb els caçadors-recol·lectors locals. “Així i tot, també observem l'arribada de comunitats neolítiques relacionades amb els agricultors de l'Europa Central (anomenats “grups de ceràmica de bandes”) al nord-est de la Península Ibèrica, particularment al jaciment funerari dels Trocs, al Pirineu central”, destaca el Kurt W. davant d'investigació en la seva ponència d'aquest matí al MARQ.
