La diputada d'Arquitectura, Carmen Sellés, ha visitat aquest matí Els Banys de la Reina de Calp per supervisar l'estat de les obres, que permetran obrir al públic el jaciment gràcies a una subvenció de la Diputació dAlacant de 440.000 euros, el 90% del pressupost total.
L'adequació i posada en marxa de la Fase A del Pla Director, que va començar a l'abril i es prolongarà fins a l'octubre, suposa un pas més en aquest ambiciós projecte encaminat a salvaguardar l'enclavament i promocionar-lo com a destacat atractiu turístic de valor internacional. Acompanyada per l'alcaldessa de la localitat, Ana Sala, i per la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, Pilar Tébar, Sellés ha reafirmat "el compromís de la institució i el treball realitzat des de l´Àrea d´Arquitectura i la Fundació MARQ per posar en valor i recuperar l´important patrimoni cultural i històric que posseïm com a província per tal de donar-lo a conèixer a la ciutadania".
La diputada ha volgut agrair especialment la feina tant del àrea d'arquitectura de la institució provincial, amb el director Rafael Pérez al capdavant, com de l'equip de arqueòlegs i tècnics municipals per posar en valor “un dels bastions de l'època romana de la costa mediterrània espanyola, considerat un tresor únic a la província per la singularitat i monumentalitat”. Per part seva, l'alcaldessa de Calp ha agraït el suport rebut per part de la Diputació per tirar endavant l'anhelat projecte i fer realitat aquest projecte de parc arqueològic visitable.
El Pla Director, que va començar a gestar-se el 2019, engloba les actuacions necessàries per a la consolidació de les restes arquitectòniques de l'àrea i la seva rehabilitació com a museu de lloc, a més de les modalitats de gestió, estudi econòmic i sostenibilitat.
El jaciment ocupa una gran extensió de terreny, proper a les quatre hectàrees. Als vivers de la zona -que proveïen de peix fresc a les viles romanes- se sumen restes romanes adscrits a una àmplia seqüència cronològica que abasta des del segle I al VII dC. Totes les edificacions aparegudes fins avui van formar a l'antiguitat una agrupació estructurada, esquitxada de construccions residencials, d'oci, instal·lacions industrials o de caràcter religiós. També s'ubiquen elements més moderns com el Molí del Morelló, del segle XIX, o la pedrera de toba emplaçada a la franja costanera.
