.jpg)
El troballa d'una gran torre defensiva ha posat el colofó a la campanya d'excavacions de la Pobla Medieval d'Ifac organitzada pel MARQ. El projecte, que va començar el passat 1 de juliol amb la col·laboració del Ajuntament de Calp i del Parc Natural del Penyal d'Ifac, conclourà la seva tretzena edició el proper 31 d'agost i ha estat format per 36 estudiants d'arqueologia procedents de diferents universitats espanyoles i europees.
Sota la direcció del tècnic del MARQ, José Luis Menéndez, l'equip arqueològic ha confirmat que aquest any s'han produït novetats importants amb el descobriment d'aquest gran baluard defensiu amb més de 4 metres d'amplada i amb murs de càrrega de 1,30 metres folrats a l'exterior ia l'interior per carreu llaurat. L'edificació està ubicada al front oest del jaciment, a la plataforma situada al costat de l'actual pàrquing del parc natural. Així ho ha pogut comprovar aquest matí una comitiva encapçalada per l'alcalde en funcions de Calp, Manolo Cabrera, el cap de l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, el president de la Junta Rectora del Penyal d&ITP5T39;Ifac, Guillem Sendra, i el mateix Menéndez.
La torre tenia la funció de defensar l'espai més proper al sistema d'ingrés a la pobla i prova d'això és el testimoni conservat gràcies a la imatge de les seves restes que apareix al famós gravat del Penyal d'Ifac realitzat pel viatger francès Alexandre de Laborde, el 1809, per al seu llibre Itinerària descriptif de l'Espagne l'original del qual es conserva a la Biblioteca de l'Institut National d'Histoire de l'Art (INHA) de París. Al gravat Nº 20.965 es pot apreciar l'alçat i la potència d'aquest baluard les restes del qual s'incorporen al conjunt de les deu torres i els 800 metres lineals de muralla amb què compta aquest excepcional enclavament medieval.
D'altra banda, i en paral·lel als treballs arqueològics de recerca, el Govern Provincial d'Alacant ha continuat amb els treballs de conservació preventiva al jaciment. Amb Rafael Pérez al capdavant, les tasques s'han centrat en la consolidació i reintegració volumètrica d'un nou tram del recinte emmurallat d'aquest enclavament, fundat a finals del segle XIII per l'almirall calabrès Roger de Llúria, sota el regnat de Jaume II.
Així mateix, els treballs de conservació preventiva també s'han dirigit cap al manteniment de 19 fosses funeràries de les 57 tombes que formen la necròpolis medieval. El procés s'ha centrat en el emplenat de les fosses utilitzant geotèxtils i terra garbellada, la conservació de les seves siluetes per evitar pèrdues futures pel desgast de les pluges i la senyalització de les tombes amb graveta negra per fer visible la seva presència al conjunt. Tots aquests treballs, així com els desenvolupats des de fa tres anys al jaciment, componen el cos previ d'intervencions que permetrà la propera redacció del necessari Pla Director de la Pobla d'Ifac per emprendre la seva posada en valor i museïtzació.
La propera redacció del Pla podria coincidir amb la creació del Centre d'Interpretació de la Pobla Medieval d'Ifac, un espai museogràfic permanent que s'ubicarà a les instal·lacions del parc natural i les negociacions del qual han estat iniciades per la Diputació d'Alacant a través del MARQ, la Junta Rectora del Parc Natural del Penyal d'Ifac i la Fundació de la Comunitat Valenciana MARQ. L'acord permetria iniciar l'any que ve treballs d'instal·lació d'una cuidada selecció de peces de carreuat i pedra tallada pertanyents als diferents edificis trobats a les excavacions, incloent la volta gòtica d'una de les capelles de l'Església d'Ifac com a peça més destacada.
