El MARQ ha conclòs la campanya d'excavacions a la Cova del Randero de Pedreguer amb noves troballes que situen l'enclavament com un dels jaciments arqueològics més extensos i interessants per apropar-se als grups de caçadors recol·lectors que van poblar l'est peninsular durant el període Magdalenià.
A les dues darreres campanyes d'excavació s'ha determinat que la cova va estar habitada almenys des de fa 17.000 anys en un àmbit no només proper a la boca, com fins ara es pensava, sinó també a l'interior. Aquest any, a més, s'han trobat ossos humans i una vareta plana apuntada i polida íntegrament, realitzada sobre costella d'animal, emprada per subjectar el cabell o la roba que portaria un dels inhumats que van dipositar en aquesta cavitat cap al 2.700 aC
Els treballs de la quinzena i darrera campanya d'excavacions arqueològiques a Pedreguer van començar el 18 d'agost passat. Aquest projecte forma part del Pla d'excavacions arqueològiques de la Diputació d'Alacant, dirigit des del MARQ per Consol Roca de Togores, i del que formen part a la codirecció els especialistes i doctors Jorge A. Soler, expert en el període Neolític, i Elisa Domènech, referent a les fases del Paleolític Superior. La campanya s‟ha realitzat en el marc del conveni subscrit entre la institució provincial il‟Ajuntament de la localitat.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha confirmat el seu suport per mantenir les investigacions a la Cova del Randero i ha manifestat que és un enclavament "important des del punt de vista arqueològic en què, gràcies a la col·laboració institucional, un any més han sortit a la llum noves dades que ens permeten descobrir el desenvolupament de comunitats del Paleolític i el Neolític de l'est peninsular i la seva forma de vida".
A l'equip de recerca d'aquesta cova, a més dels codirectors i especialistes en diferents disciplines, participen cada any estudiants d'Arqueologia de diferents universitats com Rovira i Virgili de Tarragona, l'Autònoma de Barcelona o les de Múrcia i Alacant, amb un pla de treball adaptat a les mesures establertes per les autoritats sanitàries.
Els resultats científics d'aquest any seran publicats, documentant les restes d'una llar adscrita al Neolític Antic Epicardial, amb una cronologia aproximada del 5.000 aC, corresponent als primers grups que comencen amb una economia de producció, que cultivaven cereals i cuidaven de ramats d'ovelles i cabres.
Al voltant del 4.500 aC, la Cova del Randero revela a més extens aprofitament estacional de l'espai, on es generen diferents activitats segons l'àmbit intern; de estabulació del bestiar, trobant empremtes d'un possible tancat que podria haver servit per separar els animals adults de les cries; així com també de hàbitat de pastors, documentant una empremta de pal que podria servir per aguantar algun tipus d'estructura de fusta, així com la troballa d'un gran recipient ceràmic dins d'una fossa excavada a terra, que després de les anàlisis orgàniques efectuades, se'n coneix l'ús culinari, lumínic i fins i tot higienitzant.
La galeria immediatament contigua era utilitzada pels pastors com abocador del processament carni. S'hi ha documentat una enorme quantitat de restes òssies d'animals amb marques als ossos, principalment d'ovelles i cabres, però també bovins, porcs i espècies silvestres.
En els últims moments del Neolític la cavitat va ser emprada exclusivament com a espai funerari, representat per la troballa de restes òssies humanes, juntament amb fragments de gots ceràmics, penjolls realitzats en petxines i puntes de fletxa realitzades en sílex, materials corresponents als aixovars i ofrenes que acompanyaven els difunts.
Els bons resultats obtinguts en anteriors campanyes han conduït a la participació de l'equip d'excavació de la Cova de Randero a dos congressos internacionals sobre el món Neolític, el VII Congrés Internacional del Neolític a la Península Ibèrica, celebrat a Sevilla, i l'Early Neolithic of Europe realitzat a Barcelona.
