Dama de Cabezo Estel

Necròpolis de Cabezo Estel (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra gres) Pedra gres h: 49 cm; a: 54 cm; e: 33 cm Ibèric Finals del segle V a. C., inicis del segle IV a. C.

Escultura reconstruïda com un bust femení en posició frontal.

A partir dels criteris de restauració que van ser elegits al seu moment per presentar aquesta nova mostra de l'escultura ibèrica, podem indicar que hi ha dos grups de fragments que donen cos a la restitució proposada. D'una banda, el cap i l'arrencada del coll amb els elements de guarniment i vestimenta que els cobreixen i embelleixen i, de l'altra, la sèrie de collarets que pengen sobre el pit. Ambdues agrupacions de trossos no arriben a tocar-se per gaire, encara que atesa la similitud de la pedra, llaura i lloc de troballa no es va dubtar que tot era part de la mateixa escultura.

Del cap la part més malmesa és el rostre. Al bloc trobat no quedaven pràcticament trets facials. Tot i això, es van poder adherir fragments que van donar forma a una mica més de la meitat de la cara, fonamentalment el costat esquerre. El front és lleugerament inclinat, l'ull, molt perdut i remarcat amb incisió, permet reconèixer una configuració ametllada. El nas, a qui falta la punta, es mostra recte i obre lleument a les aletes per definir uns amplis orificis nasals. La boca és ondulant i remarcada per llavis carnosos. El mentó, una mica prominent, enllaça amb l'arrencada del coll, que se suggereix no gaire robust.

Està coberta per un mantell d'aparença pesant pel plec arquejat que corona el front i amb què s'obre des dels rodets. El mantell cobreix un tocat, visible al front. Completa el guarniment superior un adorn, que apareix per sota de la vora de la gorra, consistent en una sèrie contínua de semicercles. Es tracta de tota probabilitat d'una diadema.

Els elements més cridaners, que ens recorden immediatament a la “Dama d'Elx” són els rodets, encara que més esquemàtics que en aquella, per acollir els cabells. Els originals probablement estiguessin fets amb làmines de metall.

L'altre conjunt que forma part de la reconstrucció de l'escultura aplega els fragments del pit cobert per collarets. Un ressalt fi a la part superior indica l'escot de la túnica, que suggereix forma arrodonida. En dos dels collarets pengen medallons que representarien peces d'or o plata en forma de llengüeta, enfilats pel que serien cordons o cèrcols metàl·lics. Dels altres dos collarets, els models dels quals serien de pasta vítria, el superior està constituït per comptes en forma d'oliva, esfèriques i planes; l'inferior mostra parells de comptes discoïdals entre els quals se'n col·loquen d'altres en forma de bóta. La “Dama de Cabezo Lucero” va ser destruïda ja en època ibèrica com altres escultures del jaciment, alguns fragments de les quals es van utilitzar com a falques per a urnes cineràries d'alguna tomba. Aquest fenomen “iconoclasta”, matisat en les darreres investigacions, s'ha detectat en altres cementiris i va ser causat potser per convulsions socials o canvis del ritual a finals del segle V aC. C. i inicis del segle IV a. C.

Independentment que es tractés originalment d'un bust, són innegables els trets que l'emparenten amb la més famosa de les escultures ibèriques. Això posa en relleu diverses consideracions. En primer lloc, que la “Dama d'Elx” no és un unicum sospitós o clarament fals tal com afirmava fa alguns anys un autor nord-americà. Que l'escultura de Guardamar hagués estat trobada en excavació arqueològica científica i en lloc pròxim a la il·licitana són prou fets per aclarir qualsevol dubte sobre l'antiguitat d'aquesta. La proximitat geogràfica d'ambdues peces, a més d'altres exemples que no són de tractament aquí, indueix a pensar que va existir a l'àrea de les comarques actuals del Baix Vinalopó i Baix Segura un cercle escultòric definit, que en definitiva seria una forma d'expressió de un entorn cultural homogeni, al sud de la Contestània Ibèrica.

CS: 6108.

LLOBREGAT, I. i JODIN, A., 1990.
ARANEGUI, C. et alii, 1993.