
Ídol - Penjoll Ancoriforme
Cova de la Barcella, (Torremaneses)Os38 x 13 x 3 mmCalcolíticPrimer meitat del III mil·lenni aC
La peça que es presenta és una de les més singulars dels fons que, de la Prehistòria, arreplega el MARQ. Forma part del Museu des dels inicis. Sent sacerdot a Torremanzanas, José Belda Dominguez, va excavar a la Cova de la Barcella el 1928 i el 1929. Traslladat a Alacant, el 1931 va cedir a la Comissió Provincial de Monuments tots els materials obtinguts en el transcurs de l'excavació de la cavitat per a la seva mostra a l'exposició inaugural del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant.
Retallat en una placa fina d'os de secció rectangular es representa la figura humana de manera que recorda la forma d'una àncora. La part superior o cap destacat en amplada i perforada, el cos allargat i estret, i les 4 extremitats: de les superiors només el seu esbós a manera d'apèndixs i les inferiors (una d'elles fracturada) corbades cap amunt, buscant el cos als seus extrems.
Amb aquesta forma i naturalesa només es coneix una altra peça en el conjunt també calcolític i d'inhumació múltiple de la cova dels Blanquizars de Lébor de Totana, Múrcia, (DALTS, 1953, Fig. 49: 6). Com a motiu, l'ídol ancoriforme és present en el repertori rupestre de figures de l'Art Esquemàtic, mostrant-ne les representacions que s'observen a l'Abric VI del Barranc del Salt de Penàguila (HERNÁNDEZ, FERRER i CATALÀ, 1988, 50).
Belda va trobar la peça en el que va consignar com a nivell inferior del jaciment (BELDA, 1929), on les restes humanes s'acompanyaven de làmines i puntes de fletxa en sílex, destrals i aixetes polides, penjolls i comptes de diversa naturalesa, punxons i varetes planes en os, ídols plans en os, elements en coure i atuells ceràmics. Aquest context és el que permet considerar que aquesta peça, per la seva perforació concebuda per ser portada, la va haver de lluir un mort quan es va dipositar el seu cadàver a la cova, en un temps, la primera meitat del III mil·lenni aC, en què aquesta pràctica funerària era un fet comú.
Jorge A. Soler Díaz
Conservador de Prehistòria
MARQ
Bibliografia:
ARRIBAS PALAU, A. (1953) L'aixovar de les coves sepulcrals de Blanquizares de Lébor (Múrcia). Memòries dels Museus Arqueològics Proncials, XIV, pp. 78-126.
BELDA DOMÍNGUEZ, J. (1929) Excavacions a la Muntanya de la Barsella. Terme de Torremanzanas (Alacant).
BORREGO, M., SALA, F. i TRELIS, J. (1992) La "Cova de la Barcella", (Torremanzanas, Alacant).
QUADRAT RUIZ, J. (1930) El jaciment eneolític dels Blanquizares de Lébor, a la província de Múrcia. Arxiu Espanyol d'Arqueologia, 16, 30
HERNÁNDEZ MS, FERRER P. i CATALÀ, E. (1988) Art Rupestre a Alacant, Alacant, 1988.
SOLER DÍAZ, JA (2002). Coves d'inhumació múltiple a la Comunitat Valenciana. Bibliotheca Archeologica Hispana, 17 – MARQ.
Peces destacades Sala prehistòria
- ................................................. Penya Negra (Crevillent) Or h: 43,4 mm; a: 21mm Orientalitzant Segle VII a. C.
- ................................................. Vessants del Castell (Callosa de Segura) Col·lecció Furgús Coure arsenicat h:16,6 cm; a: 8,4 cm; e: 0,8 cm Bronze Argàric 2.300 – 1.600 aC
- ................................................. Mola d'Agres (Agres, Alacant Bronze h: 7,2cm ; a: 2,8 cm ; e: 0.2 cm Bronze Final 800 - 500 aC
- ................................................. Penya Negra (Crevillent) Pedra gres h:16'7 cm; a: 8'3cm; e: 4'3 cm Bronze Final 800-550 aC
- ................................................. Cova de la Barcella, (Torremaneses)Os38 x 13 x 3 mmCalcolíticPrimer meitat del III mil·lenni aC
- ................................................ Cova de l'Or (Beniarrés) Ceràmica h: 10 cm; a: 12'3 cm Neolític Neolític Antic
- ................................................. Cova del Montgó (Xàbia) Ceràmica h:16 cm; a: 14,5 cm; e: 0.7 Neolític. Ca. 4000 BC
- ................................................. Cova d'en Pardo (Planes) Os treballat h: 23 cm; a: 1,8 cm; e: 0,3 cm Calcolític 3.000 - 2.500 aC
- ................................................. Cova de les Cendres (Moraira, Teulada) Os h: 11,4 cm; a: 1,13 cm; e: 0,71 cm Paleolític Superior Magdalenià Superior Final
- ................................................. Tossal de la Roca (La Vall d'Alcalà, Alacant) Pedra calcària gredosa h:10,5 cm; a: 6,5 cm; e: 3 cm Paleolític Superior Magdalenià Superior Final
- ................................................. Cova Benet (Muro d'Alcoi) Ossos humans h:17,6 cm; a: 10 cm; e: 13,5 cm Paleolític Superior Solutreogravetiense, 17.000 BP