Gerro
Tossal de Manises (Alacant) Ceràmica h: 31,5 cm; a: 21'4 cm Ibèric Finals del segle III a. C.
Gerro o oinochoe de ceràmica ibèrica amb decoració pintada. Li manca la boca que s'intueix, per la forma del coll, trilobulada. Cos piriforme i base convexa. Es conserva l'arrencada inferior de la nansa que seria bífida. Pasta vermellosa molt ben depurada.
El tema decoratiu central està format per dos genets enfrontats separats per un gran full d'heura i emmarcats horitzontalment per bandes i filets entre la zona del diàmetre més gran i la base del coll. Les figures estan siluetejades i els cossos masculins indicats en deixar en reserva la zona corresponent al cos del cavall. Al genet de l'esquerra li falta el cap i part del cos de l'animal. La vestimenta del cavaller de la dreta està dibuixada mitjançant traços creuats en diagonal ia l'altre mitjançant bandes. Tots dos sostenen les amples regnes amb una mà mentre que amb l'altra toven sengles llances per l'extrem distal de tal manera que les puntes, de forma cuirassada, queden al costat oposat.
La decoració es completa amb motius geomètrics i vegetals a base de flors trilobulades, roleus, estrelles i sabaters. El coll mostra elements geomètrics (triangles, bandes i esses verticals).
Aquesta peça, trobada el 1994 durant els treballs de consolidació del jaciment és el primer exemplar documentat de l'estil “narratiu” o Llíria-Oliva al jaciment i tan al sud de la Contestània, fins ara pràcticament estès a la zona de l'Alcoià-Comtat, sota la influència de La Serreta (Cocentaina-Penàguila-Alcoi), i amb algun exemplar al Tossal de la Cala (Benidorm), a més a més del famós got de la necròpolis d'Oliva. En excavacions posteriors s'han trobat altres gots d'aquest estil al Tossal de Manises.
La decoració es relaciona amb els temes de Sant Miquel de Llíria i Serreta encara que el traç i la disposició de les figures i motius complementaris recorda més els gots pintats del jaciment interior contestà.
Creiem que els genets no estan mostrats en actitud de combat sinó més aviat expressen un acte ritual o parada ja que les armes, les llances, no amenacen el genet enfrontat sinó que, al contrari, les puntes queden situades a l'extrem més allunyat de l'hipotètic rival. Seria una prova que gran part de les escenes amb guerrers de l'estil narratiu no expressen actituds de lluita o relaten plàsticament batalles, sinó més aviat exhibicions de l'aristocràcia ibera, tal com se suggereix per als gots de Llíria.
CS: 5962
Inèdit.
Peces destacades Sala Ibers
- ................................................. As de bronze de la seca ibèrica de Saiti (Xàtiva, València). Tipus Vives 20-2.
- ................................................. Necròpolis del Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Ceràmica h: 34'5cm; a: 29'5 cm Ibèric 460-450 aC
- ................................................. Illeta dels Banyets (El Campello) Ceràmica h: 11'2 cm; a: 11'2 cm; e: 2'9 cm Ibèric. 380-325 aC
- ................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Pasta vítria h: 6'5 cm; a: 4'1 cm Ibèric Antic Finals del segle V a. C.
- ................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra Calissa h: 27'5 cm; a: 19 cm; e: 23 cm Ibèric Segona meitat del segle V – principis del segle IV a. C.
- ................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura)
- ................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) Pedra calcària h: 18'5 cm; a: 8'5 cm; e: 5'3 cm Ibèric Antic-Ple Segona meitat del segle V-inicis de l'IV a. C.
- ................................................. DEESSA -MARE ASSIMILABLE A DEMETER Necròpolis de l'Albufereta (Alacant) Ceràmica realitzada amb motlle univalve h: 21 cm; a: 11,3 cm; e: 7,5 cm Ibèric Segle IV aC
- Bust amb terracota ................................................. Necròpolis de l'Albufereta (Alacant) Terracota h: 40 cm; a: 37 cm; e: 21'5 cm Ibèric Segles IV-III a. C.
- ................................................. Tossal de Manises (Alacant) Ceràmica h: 31,5 cm; a: 21'4 cm Ibèric Finals del segle III a. C.
- ............................................. L'Escora (Sant Fulgenci ) Ferro h: 30 cm; a: 11'4 cm; e: 13'8 cm Ibèric Segle III a. C.
- ................................................. Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Pedra arenisca) Pedra arenisca h: 49 cm; a: 54 cm; e: 33 cm Ibèric Finals del segle V a. C., inicis del segle IV a. C.
- ................................................ Necròpolis de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) Ferro h: 57 cm; a: 7 cm; e: 1,5 cm Ibèric Segon quart del segle IV aC
