Relleus visigots

Turó de les Basses (Albufereta, Alacant) Pedra gres h: 97 cm; a: 46 cm; e: 12 cm h: 66 cm; a: 50 cm; e: 13 cm Cultura romana Segle VII d. C.

Dues llastres de pedra sorrenca decorades amb simbologia cristiana. Una es conserva íntegra, té forma rectangular i mostra dos cercles tangents. Vora exterior de la llosa i cercles queden remarcats per una línia incisa. El primer està compost, de fora cap a dins per una circumferència llisa, un ratllat oblic i una estrella de sis puntes i entre elles figures fusiformes tallades a bisell. El segon, i seguint el mateix ordre està format per circumferència llisa, motiu circular en forma de corona de palmell o llorer que amaga una creu de braços triangulars amb els extrems enfonsats i als costats del braç superior les lletres C i S. A un costat , entre aquest cercle i la vora de la llosa apareixen als extrems les lletres alfa, mal traçada, i omega.

La següent llastra es conserva partida. La composició decorativa seria semblant a l'anterior encara que només mostra un dels cercles i part del contigu. circumferències llises El relleu central és una estrella els extrems de la qual formen quatre puntes de fletxa units per una creu. entre l'estrella i la circumferència que la inscriu, quatre figures en relleu en forma de fus les puntes de les quals gairebé toquen els vèrtexs de l'estrella. remarcada prop de la vora per una línia incisa, encara que en un dels angles hi falta.

La decoració de les lloses, tal com va apuntar al seu dia E. Llobregat apunta a factura visigoda citant paral·lels presents a diversos edificis de culte d'aquesta època. Com a peces similars trobades recentment es poden citar les de la basílica visigoda del Tolmo de Minateda. S'ha indicat que podrien ser cancel·les o una part d'un fris ornamental. L'absència de llaura en una de les cares pot apuntar aquesta última funció. Les lloses suggereixen l'existència d'un edifici religiós de certa importància aixecat al marge dret de l'Albufereta al segle VII. En aquest sentit, cal indicar que es tracta de peces molt destacades de la cultura visigoda alacantina que no es troben totalment descontextualitzades. D'una banda es tenen notícies, amb representació gràfica, d'una construcció interpretable com a cripta funerària d'època visigoda ia més al Turó de Las Balsas s'han documentat centenars d'enterraments d'inhumació que cobreixen tota l'etapa tardoantiga i fins i tot algun altmedieval, cosa que suggereix un important poblament.

La reutilització de les lloses en un enterrament determina que aquest seria posterior a l'amortització de la construcció de què formarien part, potser ja entrat el segle VIII.

CS: 6378
LLOBREGAT CONESA, I. 1970.
LLOBREGAT CONESA, I. 1985.